Back to top

"Ens interessa fer que l'experiència a l'Hospital sigui el menys amenaçant possible i compresa pel nen"

Mariana Tau, psicòloga i integrant de l’equip de “Child Life”.

19 Setembre 2019
Mariana Tau, psicòloga i integrant de l’equip de “Child Life”.
Mariana Tau, psicòloga i integrant de l’equip de “Child Life”.
https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/files/u1/Imatges-general/programas-humanizacion-entrevista-mariana-tau-child-life-blog.jpg

Fa 15 anys que l'Hospital Sant Joan de Déu compta amb el programa d'especialistes Child Life. En el seu inici donava suport emocional als infants i les famílies que havien de viure un procés quirúrgic en les especialitats de cardiologia, neurocirurgia i cirurgia ortopèdica i traumatològica.

En l'actualitat, l'equip està format per tres expertes i està obert a totes les especialitats on els professionals detectin que és necessari actuar amb el pacient i la seva família per a reduir la por i l'ansietat. Més de 1.500 nens i nenes reben la seva ajuda amb les tècniques més adients per a cada cas. Mariana Tau, Child Life des de 2016, ens explica la història i la important tasca d'aquesta professió encara absent a altres hospitals espanyols.

Què és una professional Child Life? 

Una professional Child Life s'ocupa d'oferir suport emocional als pacients pediàtrics i les seves famílies utilitzant el joc com a metodologia, per ajudar als infants a comprendre la situació de malaltia que viuen i millorar les seves estratègies per fer-hi front. 

A través del joc? 

Sí, perquè el joc en la infància és l'eina mitjançant la qual un nen interioritza el món que l'envolta i interactua amb ell. D'aquesta manera va fent cada vegada més complexos els seus mecanismes cognitius. Ens interessa fer que l'experiència a l'Hospital sigui el menys amenaçant possible i sigui compresa pel nen utilitzant el llenguatge més adequat a la seva capacitat de comprensió. 

On va néixer la professió? 

Child Life neix el 1982 als Estats Units quan comença a fer-se visible per als professionals sanitaris l'impacte emocional negatiu de l'hospitalització en els infants i les seves conseqüències en els tractaments. El naixement de la professió està associat a interessos humanistes, tant dels professionals com de les famílies dels pacients, que comencen a associar-se per oferir intervencions que esmorteeixin les conseqüències psicològiques. 

En el nostre hospital comptem amb tres Child Life, però en un hospital similar als EUA quantes solen haver-n'hi? 

No menys de 40 per cobrir tots els serveis i unitats! Un hospital com el nostre, de tercer nivell i altíssima complexitat, amb tractaments invasius i terapèutiques que són molt traumàtiques per als infants, requereix d'un treball complex i de llarga durada. Òbviament no podem arribar a tothom.

I com arriba aquesta professió a Espanya?

Doncs a partir de la nostra companya Núria Serrallonga, infermera i psicòloga que es forma en la matèria als EUA. Al seu retorn va comptar amb l'impuls d'una de les directives del nostre hospital, la Maria Josep Planas, i totes dues van iniciar un projecte pilot introduint el model Child Life. Sens dubte, una gran aposta de la Direcció del centre quan encara el coneixement d'aquesta professió era molt escàs fora d'Amèrica del Nord i que aviat va donar els seus fruits en veure que les famílies ho agraïen i manifestaven haver-se sentit més preparades per fer front als moments més difícils.

En quin moment del procés de la malaltia interveniu?

En tot moment! En pacients que realitzen un procés ambulatori, amb infants amb hospitalitzacions de llarga durada, previ a una gran intervenció quirúrgica... Però a més realitzem activitats preventives com el "joc de veterinaris" -amb els gossos de teràpia- i activitats de distracció que normalitzen la vivència hospitalària com a part de la vida. És important destacar que el nostre model està centrat en la família i que realment és molt satisfactori veure com els pares es relaxen també quan veuen que els seus fills poden manipular material mèdic i incloure en el seu joc el que els toca viure.

Alguna anècdota que recordis...

Tenia una nena que havien de treure-li els punts d'una cirurgia i, per això, jugàvem amb el seu ninot de drap, fent-li el mateix procediment que ella anava a viure. La nena va dir, referint-se al ninot, "li fa por el ganivet", i li vaig fer tocar l'instrument que s'usa per realitzar aquest procediment. En aquest joc amb el ninot finalment la nena va dir: "Amor meu, a tu no et toquen; només agafen el que cal treure "- els punts-. Ho va comprendre a partir de l'experimentació, jugant l'experiència! va poder formular la por i la racionalitat, com a estratègia cognitiva d'afrontament. Alhora, es va situar en el paper de la mare, anomenant “amor meu” al seu ninot; això va ser la projecció del que ella necessitava: la seva mare al costat!

Què vas pensar el primer cop que vas saber que darrere de Sant Joan de Déu hi ha tota una societat que ajuda amb les seves donacions a fer possible projectes com Child Life?

Em va semblar que és bonic que la societat civil s'impliqui en les necessitats dels pacients i les famílies. Però també em va sorprendre el fet de veure que l'Administració pública no cobreixi aquests aspectes humanistes, ja que estic convençuda que l'atenció als usuaris de qualsevol hospital, i especialment en la infància, ha de ser global.

Hospital Sant Joan de Déu https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/themes/hsjd/logo.svg
"Ens interessa fer que l'experiència a l'Hospital sigui el menys amenaçant possible i compresa pel nen"