Back to top

Guillem Pasqual, la gran prova que el teu ajut té molt valor

Gràcies a les donacions, el treball d'aquest jove investigador al Laboratori d'Onco-Hematologia de l'Hospital Sant Joan de Déu es pot dur a terme.

26 Febrer 2019
Guillem Pascual, investigador del laboratori d'Onco-Hematologia de l'Hospital Sant Joan de Déu
Guillem Pascual, investigador del laboratori d'Onco-Hematologia de l'Hospital Sant Joan de Déu
https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/files/u1/Sala_premsa/Noticias/2019/guillem-pascual-pasto-investigador-hospital-sant-joan-deu-barcelona.jpg

Amb tan sols 27 anys, Guillem s'ha convertit en el primer investigador en rebre el prestigiós premi Odile Schweisguth per una recerca realitzada íntegrament en un centre espanyol. Aquest premi és atorgat a investigadors en formació per la International Society of Peditaric Cancer (SIOP) i, en el cas d'en Guillem, se li ha concedit per un treball sobre el retinoblastoma que ha dut a terme a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona sota la direcció del seu mentor, el Dr. Àngel Montero Carcaboso. Un gran reconeixement que arriba a l'inici de la prometedora carrera d'aquest jove que és molt conscient que les donacions que rep el Laboratori d'Onco-Hematologia del nostre hospital són les que li han permès desenvolupar seva treball.

Quan parles amb en Guillem sembla que aquest gran reconeixement internacional tingui poca importància. Humil en la seva manera de parlar, reconeix que "la recerca és un gran treball en equip ja que tot va en cadena", i no para de fer menció al Dr. Jaume Mora i a la Dra. Carmen de Torres com a impulsors del Laboratori de Onco-Hematologia, així com a tots els investigadors que hi treballen. "Perquè un gran encert o un gran error en la teva investigació", afirma, "no només et serveix a tu, sinó a tots els investigadors del present i del futur".

Va estudiar biomedicina a la Universitat de Lleida i en el moment de plantejar-se la temàtica del seu treball de fi de grau li va venir de gust fer-ho en tumors pediàtrics. I així és com el 2013, amb només 21 anys, va arribar a Sant Joan de Déu per centrar-se en un estudi sobre el rabdomiosarcoma i la recerca translacional, quelcom molt transgressor per l'època, "perquè es tractava de fer teràpia personalitzada, medicina adaptada al pacient, una cosa que fem ara molt habitualment, però que llavors era molt rar".

El final de grau li va portar a plantejar-se estudiar medicina i ja s'havia matriculat a la facultat quan Ángel Montero li va proposar incorporar-se contractat en un estudi sobre el sarcoma d'Ewing. Tot gràcies al fet que el laboratori estava rebent cada vegada més donacions i permetia la incorporació de nou talent. "I vaig valorar molt la confiança que van dipositar en mi! ". En Guillem va combinar la recerca pre-clínica d'aquest tumor amb el Màster de Medicina Translacional realitzat a l'Hospital Clínic de Barcelona.

Aviat li va arribar l'oportunitat de participar en un nou estudi sobre el retinoblastoma, una investigació pensada pels doctors Guillermo Luís Chantada i Ángel Montero, amb el propòsit d'arribar a posar en marxa un assaig clínic sobre aquest tumor que afecta 1 de cada 17.000 infants. Sobre aquest tema va enfocar en Guillem la seva tesi doctoral, mentre començava ja a generar amb èxit models tumorals a partir de les cèl·lules cancerígenes extretes dels ulls dels pacients de retinoblastoma, ulls que havien estat enucleats després del fracàs dels tractaments vigents.

Aquest projecte els va portar a conèixer millor la biologia d'aquest tumor i a plantejar-se la utilització terapèutica d'un virus modificat genèticament, desenvolupat per la companyia biotecnològica barcelonina VCN Biosciences per al tractament de certs tumors de l'edat adulta. Aquest treball, que està en ple procés d'assaig clínic en infants, ha estat publicat a la portada de la prestigiosa revista Science Translational Medicine, en l'edició de gener de 2019, i va portar a en Guillem a obtenir el reconeixement internacional com a investigador en formació d'aquest grup.

"Veure els resultats en viu i en directe a través d'un microscopi és molt emocionant", afirma quan se li pregunta pel que se sent. "És bonic veure que alguna cosa que crees des de zero - perquè es tracta de models únics generats de cada nen - funciona, i a més acabes tancant el circuit perquè sorgeix un nou tractament que torna de nou al pacient per ajudar-lo. És molt estimulant. Sens dubte per a mi aquesta és la manera en què cal investigar, no n'hi ha una altra!".

Tot i que el premi reconeix un treball en concret, el del retinoblastoma, per a mi és un reconeixement a la manera en què investiguem al nostre laboratori.

Afegeix que el premi Odile Schweisguth, "tot i que reconeix un treball en concret, el del retinoblastoma, per a mi és un reconeixement general a la manera en què investiguem al nostre laboratori". La relació amb el pacient és tan pròxima que, com bé ens explica, al laboratori encara que posin nomenclatures anonimitzades a cada un dels models que desenvolupen, saben de quin nen prové, i fins i tot els posen rostres. De fet, els investigadors del laboratori van setmanalment al tumor board (comitè de tumors) amb l'equip clínic, on es parla de cada cas, i allà coneixen bé quina ha estat la trajectòria de cada pacient, què és el que li ha funcionat i el què no. En paraules d'en Guillem, "és important saber tota la trajectòria de cada nen per poder donar una resposta el més ràpida possible quan portem les seves cèl·lules cancerígenes al laboratori i tractem de veure com responen als diferents tractaments".

És impressionant tot aquest moviment de xocolatades, carreres i concerts solidaris. T'aporten la seguretat de que el treball no s'aturarà per manca de recursos, i això els investigadors ho valorem especialment.

La generositat de tantes persones i, especialment, de tantes famílies que donen suport a la recerca oncològica amb els seus donatius, no deixa d'emocionar. "És impressionant tot aquest moviment de xocolatades, carreres i concerts solidaris. Realment t'aporten la seguretat de que el treball no s'aturarà per manca de recursos, i això és una cosa que els investigadors valorem especialment. És com estar en una bombolla gràcies a tanta solidaritat!". També fa una profunda reflexió sobre la generositat de les famílies que donen les cèl·lules dels seus fills per investigar, tot i que hagin mort. "És tan important seguir comptant amb aquesta generositat i més si és possible. Per a molts pares potser és un consol saber que potser les cèl·lules que van truncar la vida dels seus fills poden ajudar a altres nens amb la mateixa malaltia en un futur".

Es descriu a si mateix com una persona que es fa poques preguntes en el seu dia a dia, "sóc un home molt simple", diu somrient, però és que realment reserva les seves qüestions per al laboratori. "El que m'agradaria saber és per què, per exemple en el sarcoma d'Ewing, els pacients amb la mateixa malaltia responen de manera tan diferent a un mateix tractament. O per què, en el cas dels tumors pediàtrics, la immunoteràpia sembla que no funciona tan bé, en l'ampli espectre d'aquests tumors, com ho fa en el món dels tumors d'adults."

Guillem té encara tota una carrera per davant per respondre a aquestes i altres tantes preguntes. En aquest moment està prenent la decisió de a quin dels dos grups nord-americans punters que l'han acceptat anirà a fer seva recerca post doctoral. Allà estarà uns anys per formar-se encara més i, segons ens confessa, li encantaria tornar a l'Hospital Sant Joan de Déu. Somia amb tenir algun dia el seu propi grup de recerca i fer el que més li agrada: "generar teràpies innovadores per als diversos tumors pediàtrics". I és que en Guillem sap des molt jove que "la recerca realment ajuda a moltes famílies que ho estan passant molt malament".

Hospital Sant Joan de Déu https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/themes/hsjd/logo.svg
Guillem Pasqual, la gran prova que el teu ajut té molt valor