Vés al contingut
Ajuda
En què et podem ajudar?

Centraleta 93 253 21 00 De dilluns a diumenge, de 8:00 a 20:30 h

Temes d’ajuda

Icona Tràmits i gestions

Tràmits i gestions

Icona Cites

Cites

Icona Ubicacions i contacte

Ubicacions i contacte

Icona Pacient internacional

Pacient internacional

Icona Colabora

Col·labora

Llengua -
Ajuda

"És increïble que la meva filla conservi la vista, al nostre país m'havien dit que era impossible"

23 Setembre 2021

La Unitat de Tumors Intraoculars de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona aconsegueix la remissió d'un retinoblastoma o càncer de la retina en una nena de 3 anys de Cambodja

La petita Munineath i la seva mare, Savoueung, han recorregut més de 10.000 quilòmetres -els que separen la seva Cambodja natal de Barcelona- buscant un tractament que permeti conservar la vista de la petita. "Però ha valgut la pena. Sembla increïble que la meva filla pugui continuar veient, perquè al nostre país ens havien dit que era impossible", relata la Savoueung.

Va ser la insistència d'aquesta mare la que va moure els metges del seu país a buscar una alternativa a la enucleació de l'únic ull que conservava la nena. L'altre, l'esquerre, l'havia perdut un any i mig abans.

A la Munineath, que ara té 3 anys, li van diagnosticar un retinoblastoma bilateral o càncer de la retina amb tan sols quatre mesos i mig de vida. "Vaig observar que els ulls li ploraven molt i la vaig portar al metge", recorda la seva mare

L'equip mèdic que va atendre la petita al seu país, Cambodja, li va prescriure quimioteràpia sistèmica. Però el tractament no va donar la resposta esperada ni va aconseguir aturar la malaltia. Un any i mig més tard, el tumor estava tan avançat que els metges van haver de enuclear-li l'ull esquerre.

La nena va prosseguir amb el tractament. Però la malaltia no remetia i ara amenaçava també l'ull dret. "Quan els metges em van dir que també l'hi haurien d'extirpar, em vaig negar. Els vaig insistir una i altra vegada que no podia ser perquè la meva filla quedaria totalment cega. Els vaig insistir tant que van començar a buscar altres alternatives arreu del món i va ser així com un dia em van dir que a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona feien un tractament innovador. I, sense dubtar-ho ni un instant, i gràcies al programa PCCB Charity Fund de l'Hospital, vam venir cap aquí ".

L'equip mèdic de la Unitat de Tumors Intraoculares Infantils, en la qual col·laboren professionals de Servei d'Oftalmologia i de l'Àrea d'Oncologia de l'Hospital, que va atendre a Munineath li va administrar una sessió de quimioteràpia intraarterial i cinc injeccions de quimioteràpia intravítria. L'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona té una gran experiència en aquests tractaments. Va ser el primer centre a Europa que va aplicar la quimioteràpia intraarterial, l'any 2008, i un dels primers centres que va començar a administrar la quimioteràpia intravítria, el 2012.

Aquests tractaments són més eficaços que la quimioteràpia convencional o sistèmica perquè permeten administrar la medicació directament a l'ull del pacient. En el cas de la quimioteràpia intraarterial, mitjançant un catèter que s'introdueix a través de l'artèria femoral i es condueix fins a l'artèria oftàlmica, i en el cas de la quimioteràpia intravítria, mitjançant una injecció directament a l'ull. "Amb dosis menors de quimioteràpia aconseguim millors resultats i reduïm els efectes adversos del tractament", exposa Jaume Català, oftalmòleg especialista en càncer de retina. En el cas de la Munineath, aquests tractaments han permès inactivar el tumor.

"Viatjar a un país tan llunyà i amb una cultura tan diferent a la nostra ens feia una mica de por. Em preocupava especialment no poder comunicar-me amb els metges, no poder oferir-los tota la informació que em demanaven, no poder contestar les seves preguntes ni entendre el que em deien, però, tot i que no és fàcil he pogut fer-ho sense problemes gràcies a la traductora que l'Hospital ha posat a la meva disposició", explica la mare de la Munineath.   

Al seu voltant la nena corre sense parar. "Abans del tractament, ella amb prou feines s'hi veia i tenia por de caminar. Ara se sent més segura, juga i corre. Veure-la així és un regal que no té preu", conclou satisfeta.