Back to top

"Els nois i noies a qui tracto es volen esborrar de la vida abans de conèixer-la"

Francisco Villar, coordinador de la Unitat de Conducta Suïcida, ha identificat quin tipus de joves corren major risc de reincidir en l'intent de suïcidi.

10 Setembre 2019
Francisco Villar, psicòleg clínic i coordinador de la Unitat de Conducta Suïcida de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Francisco Villar, psicòleg clínic i coordinador de la Unitat de Conducta Suïcida de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/files/u1/Imatges-general/francisco-villar-salut-mental-hospital-sant-joan-deu-barcelona.jpg

Les dades parlen per si soles: a Espanya es suïcida 1 menor cada 5 dies, entre 60 i 70 cada any. D'aquests, uns 10 o 12 són menors de 14 anys. El 2018 la Unitat de Conducta Suïcida de l'Àrea de Salut Mental de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona va atendre 320 urgències de conducta suïcida, el 70% d'elles eren intents de suïcidi, 30 casos més que l'any anterior. Una unitat que des de 2013 treballa amb aquests pacients, en un programa finançat amb donacions, i que ha fet avenços ferms pel que fa a la revisió dels protocols necessaris per a l'abordatge d'aquest tipus de casos.

Parlem amb Francisco Villar, psicòleg clínic coordinador de la unitat i autor de l'estudi que ha identificat i classificat quin tipus de joves corren major risc de tornar a reincidir en un intent autolític.

El moment d'un intent de suïcidi és realment de molt de dolor.

Si, són situacions per les quals els progenitors mai estan preparats i que la societat tradicionalment ha tractat com un tema tabú. Però és important que tothom tingui en compte que els nois que volen matar-se sempre donen senyals d'avís prèvies i, dels que ho han intentat, un 18% ho torna a fer en un termini de 6 mesos després de l'alta. Estem parlant d'un problema considerat de salut pública per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i ho corroboren les dades creixents de cada any.

Resulta difícil pensar que un menor provi de llevar-se la vida.

És clar que la pèrdua d'un fill és sempre devastadora, ja sigui a causa d'un accident o una greu malaltia, però quan el que se'n porta al teu fill és el teu propi fill, és realment molt difícil d'assumir. És una situació molt dura a nivell emocional, tant per les famílies com per als professionals, però també per als nois que ho han intentat quan arriben a ser conscients de tot el patiment que han causat.

En el teu estudi distingeixes tres grups diferents de pacients en els quals l'abordatge s'hauria de fer de manera diferent.

Sí, després de l'anàlisi de 800 casos, vam poder classificar tres grups diferents. El més nombrós, que representa el 60% dels casos, és el dels joves que presenten problemes vitals i conductuals de llarg recorregut. El segon grup, un 30%, són adolescents que estan patint alguna crisi aguda relacionada amb una malaltia mental i, el 10% restant són nois i noies que intenten suïcidar-se com a resposta a una situació vital estressant. Aquests últims són els que tenen millor pronòstic perquè podem enfortir més fàcilment el seu vincle amb la vida, però amb tots ells és possible treballar i cal fer-ho de manera diferent.

I has determinat que els que més risc tenen de reincidir no són els que presenten depressió, tal com es creia.

La relació de la depressió amb el suïcidi té més a veure amb fases inicials, i menys greus, de la conducta suïcida, com ara començar a pensar en la mort, però no tant amb l'acte en si. I això és especialment cert en l'adolescència, la depressió no ens permet diferenciar els nois de major risc de repetir un intent de suïcidi.

Amb el "Codi Risc Suïcidi" saps que en 72 hores aquest noi o noia és atès per un professional

Les dades realment són preocupants… es fan avenços en aquest camp?

Sí, realment alguna cosa va canviant. En el nostre cas, hem fet canvis en els protocols de valoració i tractament d'aquests pacients, que no només ens han servit a nosaltres sinó que es fan servir ja en diversos sistemes de salut.

També, amb la implantació el 2015 del Codi Risc Suicidi del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, es pot analitzar quina és la realitat a Catalunya i s'ha convertit en una bona eina per fer que hi hagi una vinculació immediata entre els serveis d'urgències hospitalaris i els dispositius de salut mental comunitaris. Això ha resolt un gran problema, perquè amb el Codi Risc Suïcidi saps que en 72 hores aquest noi o noia és atès per un professional i abans només era una recomanació que donàvem als pares, però sense garanties que es realitzés el seguiment.

I a més a més?

També el 2015 es va crear la Sociedad Española de Suicidología on es busca concentrar tot el coneixement expert que hi ha en la matèria per avançar en la prevenció del suïcidi. I un altre exemple que sí que es fan avenços el vaig viure en un congrés a Mallorca, on s'ha creat un "observatori del suïcidi" i on em van convidar a compartir la nostra experiència. Es van reunir 750 professionals de diferents àmbits, com protecció al menor, escoles, policia local, atenció primària i secundària de salut, i realment va ser molt reconfortant veure tanta gent implicada i interessada en el tema.

A nivell social el 2017 va haver una gran alarma…

Sí, el fenomen de la "Balena blava" i la sèrie "Por 13 razones" van suposar un increment de l'alarma social, i també un augment de casos, que va fer que els mitjans en parlessin. Personalment preferiria que la problemàtica s'abordés d'una manera més serena, menys reactiva i alarmista, perquè la societat tendeix a acostumar-se i a fer-se "sorda" davant les alarmes. Les dades de mortalitat per suïcidi són terribles i es resisteixen a disminuir per si soles, és important que hi hagi una presa de consciència del problema a nivell social, però que es faci a l'estil de les reeixides campanyes de prevenció d'accidents de trànsit que realitza la DGT.

El suïcidi també és prevenible i hauríem de dedicar-hi molts més recursos

Efectivament hem vist que el 2018 les xifres tornen a créixer.

Sí, volem analitzar les dades per fer-ne una valoració. No només es tracta de posar una xifra, es tracta d'extreure tot el coneixement que hi ha sota aquesta xifra per extrapolar i fer que sigui d'utilitat pública.

Què et produeix més frustació?

Veure que seguim arribant tard a molts casos! El suïcidi consumat es resisteix a anar a la baixa per si sol i tinc enveja sana de l'èxit de les campanyes de trànsit. Estic plenament d'acord amb elles en què una única mort ja em sembla massa, i m'inquieta pensar que encara no hi ha un pla estatal de prevenció del suïcidi. Tampoc em conformo amb saber que bona part de l'èxit de les seves campanyes es deu als grans recursos que s'hi destinen, el suïcidi també és pot prevenir i hauríem de dedicar-hi molts més recursos.

Són conscients aquests joves de què és la mort?

Del que no són gens conscients és de què és la vida. Els nois i noies que tracto es volen esborrar de la vida abans de conèixer-la! Però el concepte de la mort sí que el tenen integrat. Veuen en la mort la solució per acabar amb el problema que els angoixa, eliminen la possibilitat de tenir un futur senzillament per solucionar un problema transitori. I creuen que si desapareixen, estan ajudant als seus pares, al seu entorn. Realment creuen que el món estaria millor sense ells, això és el que els priva de qualsevol fre

Ens fixem més en el resultat de les accions dels nostres fills que en el que ha motivat que arribessin a aquesta situació

La societat actual els influeix negativament?

Hi ha molts factors de la societat que els influeixen. No només perquè és molt exigent, sinó perquè estem en un moment amb molta por al futur, ens arriben missatges una miqueta desesperançadors.

Tenim fills i filles amb temperaments i capacitats que no hem pogut triar per catàleg, com a pares i com a societat hauríem acompanyar-los en el trànsit a la seva adultesa amb el que venen. Cal ser conscients que l'adolescència és un moment d'aprenentatge i també és un moment en què socialment està acceptat que es puguin cometre errors. No obstant això, quan suspenen un curs i repeteixen, gairebé no els ho perdonem, els diem que estan malgastant la seva vida, que l'estan desaprofitant i tendim a pensar que acabaran vivint sota un pont.

Ens fixem més en el resultat de les seves accions, que en el que ha motivat que arribessin a aquesta situació, quines emocions tenien o què els preocupava. Per això, en la nostra consulta, una de les sensacions més gratificant és veure com generem un lloc de seguretat, de comunicació i rebem l'agraïment dels pares quan ens diuen que estan descobrint a un fill o filla a qui no coneixien.

En la teva opinió, quina seria la millor manera per intentar reduir el suïcidi?

Centrant-me en l'adolescència, crec que cal donar a infants, joves i adults eines per afrontar, tolerar i gaudir la vida, tres ingredients en la mateixa proporció, tots en una base d'esperança.

I un somni com expert…

M'encantaria que el programa seguís atenent adolescents i famílies en situacions de crisi, ja que no crec en l'existència d'una societat sense dolor, ni sense moments en què les circumstàncies són tan adverses que sobrepassen els propis recursos d'una família. Però sí que aspiro a que aquesta atenció arribi abans que l'adolescent faci un intent de suïcidi. M'agradaria seguir investigant, potser ja no tant en el després, sino en l'abans, no només per ajudar als d'avui, sinó als de demà.

Hospital Sant Joan de Déu https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/themes/hsjd/logo.svg
"Els nois i noies a qui tracto es volen esborrar de la vida abans de conèixer-la"