Vés al contingut
Contactes
Ubicacions i telèfons

Centraleta 93 253 21 00

De dilluns a diumenge, de 8:00 a 20:30 h

Programació o canvi de cita +34 93 253 21 00

De dilluns a divendres, de 8:00 a 19:00 h

Atenció Privada - Pacients internacionals +34 93 600 97 83

De dilluns a divendres, de 8:00 a 19:00 h

Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Passeig Sant Joan de Déu, 2, 08950 Esplugues de Llobregat

Com arribar

Ajuda
En què et podem ajudar?

Centraleta 93 253 21 00 De dilluns a diumenge, de 8:00 a 20:30 h

Temes d’ajuda

Icona Tràmits i gestions

Tràmits i gestions

Icona Cites

Cites

Icona Ubicacions i contacte

Ubicacions i contacte

Icona Pacient internacional

Pacient internacional

Icona Colabora

Col·labora

Webs
Webs i Apps de l’Hospital Sant Joan de Déu
Filtres

Blog del Àula Hospitalària de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Plataforma digital de promoció de la salut i el benestar infantil.

Formació continuada en Medicina Pediàtrica i Obstetricia.

Web de la FSJD, entitat de suport als centres de recerca de Sant Joan de Déu.

Portal de recursos sobre diabetis tipus 1 en edat infantil. 

Informació i recursos sobre errors congènits del metabolisme.

Promoció del benestar emocional i prevenció dels problemes de salut mental dels adolescents.

App amb eines útils pels pacients i famílies de l'Hospital.

App amb eines útils pels pacients i famílies de l'Hospital.

Campanyes de captació a favor de projectes assistencials de l'Hospital. Crea la teva!

Campanyes de captació a favor de la recerca que porta a terme l'Hospital. Participa!

Web de l'IRSJD, centre de recerca i innovació en biomedicina.

Consell Científic del nostre Hospital format per infants i adolescents.

Unitat de Medicina de l'Esport Clínic-SJD.

Dona al SJD Pediatric Cancer Center Barcelona per curar a molts més valents.

App que dóna accés al Portal del Pacient des del mòbil.

App que dóna accés al Portal del Pacient des del mòbil.

Versió per a ordinador de la plataforma de comunicació entre pacients, família i equip assistencial.

Blog de l'agermanament amb l'Hospital de Lunsar en Sierra Leone.

Venda de productes solidaris de Sant Joan de Déu.

Comunitat de pacients, clínics i investigadors sobre les malalties minoritàries.

Plataforma digital referent en temes de salut mental.

App per a millorar la forma de realitzar cariotipus humans.

Llengua -
Ajuda
Websites i Apps de SJD

"Formar part de Sant Joan de Déu és un veritable privilegi"

04 Desembre 2020

Després de 19 anys al capdavant del Departament de Voluntaris de l'Hospital, la Tina Parayre ha iniciat una molt merescuda jubilació, deixant un llegat inoblidable.

Sens dubte, el departament que més solidaritat desprèn de tot l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona és el de voluntaris. Fins el juliol de 2019, després de dinou anys al front, Tina Parayre ha coordinat aquest imprescindible servei que tant suport ofereix a les famílies, els pacients i els professionals. La seva jubilació ha donat la benvinguda a la Mireia Espinet com a nova responsable, a qui li delega l'enorme privilegi de coordinar a 650 persones plenes de generositat i un cor enorme.

Com i quan vas arribar a l'Hospital Sant Joan de Déu per primera vegada?

Vaig arribar a l'Hospital buscant donar un major sentit a la meva vida. Tot i tenir una bella família i una vida molt activa, dins el meu cor i la meva ànima hi havia un buit que em va fer sortir de la meva zona de confort, per endinsar-me en un món real i proper, però totalment desconegut per a mi. Aquesta decisió va canviar completament la meva vida i va tenir lloc el 12 d'abril de 1988, quan vaig entrar a formar part de l'equip de voluntaris fa 31 anys.

Llavors, vas començar primer com a voluntària?

Exacte, així va ser! Realment la meva missió com a cap de departament va començar dotze anys després, concretament el maig de l'any 2000. En aquell moment hi havia al voltant de 150 voluntaris.

Com era el departament de voluntaris que vas començar a dirigir?

Quan jo vaig arribar, el departament de voluntaris ja estava força estructurat. Mª Julia Dénia, la meva antecessora i la meva gran mestra, ja havia introduït programes de formació i creat programes d'activitats amb voluntaris propis. 

I el que has deixat?

El que he deixat té 650 voluntaris. A més d'un procés de selecció i un pla de formació molt intens. Els programes s'han multiplicat donant servei 7 dies per setmana amb un horari de gairebé 14 hores diàries.

El voluntariat ha passat de ser una cosa bonica, però anecdòtica, a ser quelcom essencial i que dóna una personalitat molt diferencial a l'Hospital Sant Joan de Déu

Una tasca intensa…

És important destacar que antigament els programes per als voluntaris sorgien per iniciativa del departament; però, en l'actualitat, tots els programes són consensuats amb els professionals i en la majoria dels casos són ells mateixos qui, davant d'una necessitat concreta, ens han demanat la nostra intervenció amb la consegüent creació de nous programes. El voluntariat en aquests anys ha passat de ser una cosa bonica, però anecdòtica, a ser quelcom essencial i que dóna una personalitat molt diferencial a l'Hospital Sant Joan de Déu. Els voluntaris són considerats part de l'actiu humà de la nostra institució.

També he d'esmentar l'obertura del departament cap a fora establint convenis amb col·legis, centres penitenciaris, justícia juvenil, universitats, agències d'estudiants estrangers... perquè tots ells, d'una manera o altra, puguin participar del nostre voluntariat i créixer com a persones des dels nostres valors. També hem ajudat a altres institucions externes compartint amb elles el nostre potencial, tant humà com material.

En tots aquests anys, ¿l'essència del voluntariat ha romàs igual o la motivació canvia amb el temps?

L'essència del voluntariat hauria de romandre sempre igual, ja que és l'essència mateixa del carisma de l'Hospitalitat. El mateix Sant Joan de Déu va ser el primer voluntari. La motivació pel que fa al departament tampoc hauria de canviar: la nostra motivació són els pacients i les seves famílies, sense oblidar que podem ser, també, de gran ajuda per facilitar les tasques dels professionals. Sens dubte, el que ens motiva és procurar, amb tots els mitjans al nostre abast, donar suport, entretenir, acompanyar, consolar, facilitar...

Moltes vegades la motivació que ens porta al voluntariat és pensant en nosaltres mateixos. Amb el temps, aquestes motivacions han de madurar, deixant de ser jo el subjecte de la història, perquè el centre sigui el pacient i la seva família

I quant les persones...

Quant les persones voluntàries, la motivació, per descomptat que pot canviar. Fins i tot m'atreviria a dir que ha de canviar per perseverar. Moltes vegades la motivació que ens porta al voluntariat és pensant en nosaltres mateixos: necessito omplir el meu temps, necessito donar sentit a la meva vida, vull sentir-me útil, m'agrada jugar amb els infants, etc. Amb el temps, aquestes motivacions han de madurar, deixant de ser jo el subjecte de la història, perquè el centre sigui el pacient i la seva família. Aquest moviment interior transforma tant al voluntari que deixa de ser selectiu amb les activitats i accions que se li encomanen, ja no busca fer la que li agrada, sinó el que és més necessari i convenient en cada moment.

Què t'emociona més en pensar en els voluntaris?

Tot m'emociona! Totes les persones que s'acosten per ser voluntàries vénen per donar de si el millor que tenen. Amb un equip així es poden aconseguir impossibles! M'emociona veure persones de totes les classes socials, de totes les edats (de 16 anys a més de 75), de diferents nacionalitats, cultures, ideologies i creences treballant juntes, braç a braç, sense barreres, sense diferències, unides per un objectiu comú i que les fa sentir iguals.

Dels 31 anys en total que has passat a Sant Joan de Déu podries explicar-nos alguns moments que t'hagin arribat especialment al cor?

Són tants que m'és impossible triar algun en particular. Així que destacaria diversos com: la fortalesa dels nens i nenes i la seva forma natural d'acceptar i normalitzar situacions tan difícils, quant he après d'ells!; el coratge, paciència infinita i amor incondicional dels seus pares, creixent sempre davant l'adversitat; la professionalitat, creativitat, paciència i sacrifici dels nostres professionals lluitant amb abnegació i afecte per cuidar i guarir als nostres petits pacients; també tots i cadascun dels nostres voluntaris, realment ha estat un privilegi haver estat la frontissa entre ells i l'Hospital i, finalment, la gratitud i generositat de tantes persones anònimes. Tot això i molt més, m'ha arribat a el cor.

Algunes paraules que vulguis dir a tot l'equip de voluntaris.

Que siguin conscients que ser part de Sant Joan de Déu és un veritable privilegi, però també un enorme compromís al què cal respondre amb responsabilitat, i que aprofundeixin i mai oblidin les paraules del nostre estimat Joan de Déu: "Feu el bé, ben fet". Finalment, només em resta dir gràcies, gràcies i gràcies! La meva vida no hagués estat la mateixa si un dia no hagués decidit encaminar-me cap a l'Hospital Sant Joan de Déu.