Back to top

Com es manifesta la malaltia i com ha afectat el confinament als infants?

Els estudis d’investigació que s’han dut a terme des de l’inci de la pandèmia han demostrat que en general els infants tenen menys probabilitats de desenvolupar una forma greu de la COVID-19, tot i que sempre existeixen casos que es compliquen o manifestacions atípiques de la malaltia. L’anàlisi en profunditat del col·lectiu pediàtric, comptant amb prou casos i fet de forma estandarditzada, és clau per avaluar les diferències en la presentació de la COVID-19 respecte els adults. Entendre la raó d’aquestes diferències pot ajudar a desenvolupar tractaments i estratègies de prevenció aplicables a tota la població.

A banda de la manifestació de la malatia per si mateixa, una conseqüència molt rellevant de la crisi de la COVID-19 va ser el confinament domicialiari. Aquesta mesura preventiva que en un principi es va prendre per protegir la salut física dels infants i altres col·lectius vulnerables, ha tingut també efectes en la seva salut mental. Durant els mesos de confinament van coincidir diversos factors d’estrès que poden facilitar l’aparició d’un problema de salut mental. A més, alguns d’aquests factors han persistit o han reaparegut al llarg dels mesos posteriors al confinament més restrictiu. Quin ha estat l’impacte d’aquests factors d’estrès en la salut mental dels infants i els adolescents és una pregunta clau que necessitem respondre.

Quines son les manifestacions de la COVID-19 i quins son els efectes a mitjà i llarg termini en els infants?

Les evidències epidemiològiques i clíniques sobre la COVID-19 suggereixen diferències significatives en la susceptibilitat a la malaltia i la seva gravetat entre la població pediàtrica i adulta. A més, les nenes i nens afectats solen presentar formes més lleus de la malaltia o fins i tot són asimptomàtics, tot i que hi ha alguns casos greus. Pel que se sap d’altres infeccions respiratòries, els infants són un grup en risc de patir infeccions respiratòries greus, per això sorprèn la baixa afectació de la COVID-19 en edats pediàtriques.

Estem duent a terme un gran estudi de seroprevalença amb un número suficient de casos i estudiats de forma estandaritzada, per caracteritzar en detall la manifestació de la malaltia, en nens prèviament sans però també en aquells casos amb afectacions cròniques o severes prèvies. Per una banda, comparant diferents factors (biomarcadors) entre grups de pacients greus i no greus podrem esbrinar com predir quins casos desenvoluparan la malaltia de manera severa, i així avançar-nos a les complicacions de la malaltia. Per l’altra banda, podrem estudiar quins son els millors tractaments per a les manifestacions severes i atípiques, o en infants amb afectacions prèvies.

Aquest estudi també farà un seguiment dels pacients al llarg del temps per saber quins son els efectes a llarg termini de la COVID-19 en infants, cosa que per ara es desconeix.

Per entendre les possibles conseqüències que el confinament ha tingut en la salut mental del col·lectiu pediàtric, hem realitzat el macroprojecte anomenat EmCoVID19 en persones sanes així com subprojectes derivats d’aquest on s’estudia població clínica i que encara estan en procés de recollida de mostra. El projecte EmCoVID19 ha recollit dades de més de 1500 nens i joves sans de 4 a 18 anys a través de qüestionaris d’investigació en línia durant el confinament amb un seguiment de fins a 7 mesos. Es tracta d’un dels estudis pioners en avaluar si ha augmentat el número de nens i joves que, per les alteracions emocionals i de conducta que presenten, estarien en risc de desenvolupar un problema mental, i, entre d’altres objectius, busca detectar aquells grups amb major risc de desenvolupar una malaltia mental.

Què fa diferent als infants i als adults enfront la COVID-19?

Els infants tenen una microbiota (conjunt de microorganismes que habiten al nostre cos) diferent de la dels adults, i sembla que això podria ser un factor protector respecte la malaltia. També s’ha vist que tenen nivells diferents d’ACE-2, el receptor al que s’uneix el coronavirus per entrar a les nostres cèl·lules. De la mateixa manera, la immunitat també pot ser un factor que jugui un paper important en protegir els infants enfront el coronavirus.

L’anàlisi de les manifestacions clíniques i del comportament de la malaltia pot ajudar a descobrir si aquests factors actuen realment com a protectors enfront del coronavirus, i veure si es podrien replicar en la població adulta. Estem duent a terme diversos estudis amb gran número de casos per investigar aquests factors en infants i adults. Els resultats obtinguts seran essencials per entendre com la COVID-19 es manifesta en la població pediàtrica, i quines son les diferències essencials amb els adults.

La informació que obtinguem dels estudis que tenim en marxa serà essencial per seguir avançant en la prevenció, diagnòstic i tractament de la COVID-19. Entendre com la COVID-19 afecta els infants, pot ser la clau per saber com es podria reduir la transmissió o la severitat de la infecció en adults.

Què hem descobert fins ara amb la nostra investigació? (actualitzat 22 de gener 2021)

Els investigadors de l’estudi EmCoVID19 han recollit dades de 1.529 infants i adolescents per avaluar el seu risc de patir una malaltia mental durant el confinament per la COVID-19.

A través de qüestionaris en línia dirigits a cuidadors de joves d’entre 4 i 18 anys, els investigadors han analitzat si han augmentat els problemes emocionals i de conducta en aquest col·lectiu d’infants i joves respecte l’any anterior. A més, també han avaluat quins son els possibles grups més vulnerables i quins factors son els que millor poden predir la presència de més alteracions emocionals i de conducta.

Els resultats mostren que, en la població d’infants i joves estudiada, els problemes emocionals i de conducta que podrien augmentar el risc d'un problema de salut mental  es van elevar més del doble durant el confinament (del 13% al 34,7%), éssent els menors de 8 anys i mig els que presenten un major risc de patir-ne. La depressió i l’ansietat van ser els símptomes més prevalents (64,5%), seguits de la hiperactivitat i el canvi en la conducta (30,8%). Cal destacar la necessitat de les dades longitudinals per poder afirmar que segurament són persones amb risc de desenvolupar un problema de salut mental, i també que, per les eines utilitzades, només és una aproximació, no un diagnòstic.

L’estudi també desvetlla que els factors que millor prediuen la presència de més alteracions emocionals i de conducta són diferents en infants i adolescents. Per una banda, l’estrès i la depressió en els cuidadors son els millors predictors en infants, mentre que en adolescents el millor predictor és el seu estil d’afrontament dels problemes. Això suggereix que millorar l’estat mental del cuidador i ajudar els adolescents a combatre l'estrès enfrontant-se al problema són objectius importants per prevenir les malalties mentals en nens i joves, respectivament. Aquestes estratègies haurien de ser una prioritat per garantir la salut mental dels infants en condicions de gran estrès, com va ser el confinament per la COVID-19.

Comparteix