Back to top

Preguntes freqüents sobre la COVID-19

Infecció

Quins són els símptomes principals de la COVID-19?

Els símptomes més habituals són la febre, la tos seca i el cansament. Altres símptomes menys freqüents que afecten alguns pacients són els dolors i molèsties, la congestió nasal, el mal de cap, la conjuntivitis, el mal de coll, la diarrea, la pèrdua del gust o l'olfacte i les erupcions cutànies o canvis de color en els dits de les mans o els peus. 

Els infants o els adolescents poden contraure la COVID-19?

El nombre d'infants i adolescents afectats per la COVID-19 encara es desconeix, tot i que s'estima que oscil·la entre un 1-4%, sent necessaris estudis amb més pacients i realitzats de manera sistemàtica. Aquesta és una pregunta clau a la qual la plataforma Kids Corona vol donar resposta, la pots consultar des de la pàgina principal per accedir a informació més detallada sobre aquest tema. 

Diagnòstic

Quines són les proves de detecció del coronavirus?

Hi ha dos tipus de proves de detecció de la COVID-19 disponibles: proves víriques (indiquen si es té la infecció actualment) i proves d'anticossos (indiquen si es té la infecció actualment o s'ha tingut anteriorment).

En les proves víriques, s'analitzen normalment mostres de sistema respiratori (per exemple de l'interior del nas o de la faringe, agafades amb bastonets) per detectar la presència del virus SARS-CoV-2, el responsable de la COVID-19, mitjançant la tècnica de PCR o els anomenats "tests ràpids antigènics".

En les proves d'anticossos, s'analitzen mostres de sang mitjançant la tècnica d'ELISA o també mitjançant "tests ràpids serològics" per buscar anticossos contra el virus SARS-CoV-2. Els anticossos són proteïnes produïdes per les nostres cèl·lules immunitàries davant d'una infecció. Ens ajuden a combatre-la (quan encara estem infectats) i ens protegeixen perquè no la tornem a contreure (un cop ja hem passat la infecció). Les proves realitzades amb mostres de sang s’anomenen serològiques. 

Què és el test o prova de la PCR?

La prova de "Reacció en Cadena de la Polimerasa", o PCR per les seves sigles en anglès, es considera el test més fiable. Es tracta d'una prova de diagnòstic directa de la COVID-19 que permet detectar el material genètic (ARN) del virus a la mostra que es recull. D'aquesta manera, podem saber si actualment estem infectats.

Per fer la prova normalment es pren una mostra de les secrecions respiratòries amb un bastonet de l'interior del nas o de la faringe del pacient, podent-se fer també a partir de saliva. Això permet saber si el virus es troba en aquestes mostres. També es poden agafar mostres d'altres llocs, com la femta, però no solen ser les utilitzades per a diagnòstic sinó per a estudis complementaris d'investigació.

Encara que un resultat positiu confirma la presència del virus, un resultat negatiu d'un pacient amb alta sospita de patir la COVID-19 s'haurà de confirmar amb una nova prova. El desavantatge d'aquesta prova és que s'ha de realitzar en un laboratori i els resultats triguen més a arribar, però té una sensibilitat superior.

Què és un test o prova serològica i quines diferències hi ha entre la IgM i la IgG?

La prova serològica és un mètode de diagnòstic indirecte a partir d'una mostra de sang que, en lloc de detectar el virus causant de la COVID-19 (anomenat SARS-CoV-2), detecta la producció d'anticossos (defenses del nostre cos) contra el virus per part del nostre sistema immunitari.

Els anticossos que detecta la prova serològica són els IgM (immunoglobulina M) i els IgG (immunoglobulina G), que s'adhereixen al virus per a desactivar-lo o eliminar-lo. La producció dels anticossos de tipus IgM sol coincidir amb l'inici dels símptomes i normalment no dura més de dues setmanes. La secreció dels anticossos de tipus IgG es produeix entre els dies 5 i 7 des de l'inici dels símptomes. Aquests romanen durant més temps i són indicatius d'immunitat.

Per tant, si es detecten anticossos de tipus IgM, vol dir que s'ha agafat la malaltia i el risc de ser contagiós és més alt. En el moment que ja no es detecten anticossos IgM, sinó només IgG, sabem que s'ha passat la infecció i s'han desenvolupat anticossos de protecció, però ja no hi ha risc de contagi. És important dir que encara es desconeix si la producció d'anticossos confereix protecció davant una nova infecció o durant quant de temps

Què és un ELISA?

La prova d'ELISA, o d’"Assaig per Immunoabsorció Lligat a Enzims", normalment es realitza a partir d'una mostra de sang i permet detectar anticossos, els quals es produeixen quan el pacient ha estat infectat i ha desenvolupat una reacció immunitària com a resposta al virus. Per a més informació sobre tests amb mostres de sang, mireu la pregunta anterior "Què és un test o prova serològica i quines diferències hi ha entre la IgM i la IgG?".

Comparats amb la prova d'ELISA, els "test ràpids" són menys fiables però, com el seu nom indica, són més ràpids i es poden realitzar en qualsevol lloc que es detecti un cas sospitós.

Què són els "tests ràpids"?

Els "tests ràpids" es poden realitzar a partir de mostres de sang o de mucosa respiratòria i tenen l'avantatge de, com el seu nom indica, proporcionar un resultat ràpid sense necessitat d'equipament especialitzat, tot i que no tenen una gran fiabilitat. Funcionen de manera semblant als tests d'embaràs.

Els "tests ràpids" realitzats amb mostra de sang són capaços de detectar anticossos produïts per l'organisme al trobar-se amb el virus i, per tant, poden indicar qui ha passat la COVID-19. Per a més informació sobre tests amb mostres de sang, mireu la pregunta "Què és un test o prova serològica i quines diferències hi ha entre la IgM i la IgG?".

Els "tests ràpids" realitzats amb mostres respiratòries poden detectar proteïnes del virus. En cas positiu, indicaria que es té la infecció actualment. Un resultat negatiu d'un pacient amb alta sospita de patir la COVID-19 s'haurà de confirmar amb una nova prova.

Hi ha alguna vacuna, medicament o tractament contra la COVID-19?

Fins ara cap medicament ha demostrat prevenir o curar aquesta malaltia. L'OMS no recomana automedicar-se amb cap fàrmac, inclosos els antibiòtics, per prevenir o curar la COVID-19. No obstant això, hi ha diversos assaigs clínics en marxa i l'OMS està coordinant la tasca de desenvolupament de vacunes i medicaments per prevenir i tractar la COVID-19 i seguirà proporcionant informació actualitzada a mesura que es disposi dels resultats de les investigacions.

Per què és tan difícil l'elaboració d'una vacuna?

El desenvolupament d'una vacuna comporta diverses fases clíniques per les quals ha de passar abans de considerar-se segura per a la seva distribució. Aquestes fases normalment consisteixen en assaigs de laboratori llargs i altament costosos.

En cas d'una persona asimptomàtica a la qual no s'ha realitzat cap tipus de test però ha estat en llocs de risc, quant de temps de confinament es recomana?

Es recomana l'aïllament de 2 setmanes a persones amb símptomes, persones PCR positives i persones que han estat en contacte amb persones contagiades o llocs de risc. Sempre és convenient acompanyar aquest aïllament amb el diagnòstic mitjançant PCR per confirmar la presència de virus.

Comparteix