Back to top

Neuroimmunologia: especialitats

La Unitat de Neuroimmunologia diagnostica tracta i estudia les patologies en les quals existeix una inflamació del cervell i es produeixen respostes anòmales del sistema immunitari, en alguns casos amb el desenvolupament d’anticossos dirigits contra les neurones o proteïnes de la substància blanca. Hem dividit les malalties autoimmunitàries i les neuroinfeccions en sis grans grups dins dels quals hi ha diverses afeccions:

Malalties desmielinitzants

Patologies caracteritzades per una afectació inflamatòria de la mielina, també anomenada substància blanca, que recobreix els axons neurals. Una vegada fet el diagnòstic, avaluem el risc que es produeixi un nou episodi. Si és necessari, iniciem un tractament amb l’objectiu de prevenir possibles brots en el futur. Entre les alteracions més freqüents que poden produir-se per una afectació de la mielina tenim: 

Esclerosi Múltiple (EM)

Malaltia d’origen desconegut més freqüent en el sistema nerviós central que està causada per una alteració de la mielina. Atenem els casos pediàtrics, que suposen un 5% del total de pacients amb EM.

No cobert per la sanitat pública

Malalties de l’espectre de la neuromielitis òptica

Patologia autoimmunitària crònica que es manifesta en forma d’atac del sistema immunitari contra les neurones del nervi òptic i de la medul·la espinal.

No cobert per la sanitat pública

Encefalomielitis disseminada aguda (EDA)

Es caracteritza per una resposta autoimmunitària contra la substància blanca de manera predominant que se sol desencadenar després d’una infecció.

No cobert per la sanitat pública

Altres malalties desmielinitzants

Aquest grup inclou la neuritis òptica (inflamació del nervi òptic), la mielitis (inflamació de la medul·la espinal), i altres trastorns desmielinitzants monofàsics o recurrents.

No cobert per la sanitat pública

Encefalitis autoimmunitàries pediàtriques

Aquest tipus de malalties afecten de manera predominant la substància grisa cerebral (neurones). Fins ara la majoria eren de causa desconeguda. Recentment el nostre grup ha descobert que una gran part la causen els anticossos dirigits contra proteïnes que es troben a la superfície de les neurones. Poden produir símptomes molt diversos, que inclouen des de trastorns del moviment fins a símptomes psiquiàtrics o crisis epilèptiques.

Encefalitis anti-NMDAR

L’anticòs anti-NMDAR actua contra els receptors neuronals i causa alteracions psiquiàtriques, trastorns del moviment i crisis. El 50% dels afectats són infants.

No cobert per la sanitat pública

Encefalitis per anticossos contra el receptor de GABA-A

L’anticòs GABAAR actua contra aquest receptor neuronal i causa encefalitis i crisis epilèptiques refractàries. El 40% dels afectats són infants.

No cobert per la sanitat pública

Síndrome d’Ofèlia (encefalitis per anticossos contra el receptor mGluR5)

L’anticòs actua contra mGluR5 i causa alteracions psiquiàtriques, dèficit de memòria i crisis epilèptiques. S'associa amb freqüència al limfoma de Hodgkin.

No cobert per la sanitat pública

Neuroinfeccions

Alguns tipus d’infecció tenen afectació en el sistema nerviós central. Les poden causar bacteris, virus, fongs o paràsits. Actualment s’investiga l’origen o la causa per la qual aquests agents afecten de manera greu un percentatge reduït de pacients. En algunes d’aquestes malalties, la resposta inflamatòria del pacient pot causar un empitjorament o símptomes neurològics. Entre les patologies que centren les nostres línies de recerca principals trobem:

Encefalitis herpètica

S’associa al virus de l’herpes simple i els efectes en el sistema nerviós són molt greus. Estudiem l’origen de la patologia i les seves complicacions.

No cobert per la sanitat pública

Malaltia congènita causada per citomegalovirus (CMV)

El seu origen rau en un virus freqüent, el citomegalovirus, la infecció del qual és molt habitual i normalment asimptomàtica. Pot causar símptomes neurològics diversos.

No cobert per la sanitat pública

Síndromes paraneoplàstiques pediàtriques

Grup heterogeni de trastorns neurològics que es donen en pacients amb una neoplàsia generalment oculta quan apareixen els símptomes neurològics. El síndrome de l’opsoclònia mioclònia és un exemple que es pot associar a un neuroblastoma.

Malalties autoimmunitàries del sistema nerviós perifèric

Algunes malalties autoimmunitàries afecten els nervis perifèrics i causen debilitat i trastorns de la marxa. És el cas de la síndrome de Guillain-Barré i de la polineuropatia desmielinitzant crònica (CIDP). En algunes d’aquestes patologies també podem trobar anticossos associats.

Altres malalties inflamatòries del sistema nerviós central

Algunes patologies, a causa d’una mutació en un gen que controla la inflamació, provoquen una activació permanent del sistema immunitari, la qual cosa causa alteracions neurològiques d’origen inflamatori o autoimmunitari. Això es produeix en malalties de base genètica, com la síndrome d’Aicardi-Goutières o en malalties autoinflamatòries o immunodeficiències primàries.

Altres malalties inflamatòries sistèmiques de causa desconeguda, com el lupus eritematós sistèmic, les vasculitis o la malaltia de Behçet, també poden ser causa de problemes neurològics per inflamació en el sistema nerviós.

Comparteix