“Per mi era important triar un hospital on em sentís com a casa i a Sant Joan de Déu ho vaig trobar”

La Marta Carnero fa un any que és resident de l'especialitat de Ginecologia i Obstetrícia a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. No obstant això, fa temps que està vinculada al centre, ja que, durant anys, va formar part del projecte KIDS Barcelona. Es tracta d'una iniciativa que agrupa infants i joves per fomentar la divulgació científica i participar activament en la validació de processos mèdics.

La Marta sempre havia tingut interès en la ciència i la medicina, i aquest projecte va ser determinant per decidir el seu futur. "Recordo el primer dia que vaig venir a l'Hospital. Em va sorprendre molt i vaig tenir clar que, en un futur, m’agradaria molt treballar aquí”. Ara, que ja ho ha aconseguit, la Marta té clar que, sens dubte, tornaria a escollir Sant Joan de Déu.

Hola, Marta! Surts o entres ara?

Hola! Ara acabo el meu torn. Avui he estat a planta i just hem acabat el pas de guàrdia.

Com són els teus horaris?

Faig horari de matí, menys els dies que tinc guàrdia. Llavors la meva jornada és de 24 hores, però l'endemà descanso.

Quines especialitats cobreixes durant les guàrdies?

Ginecologia és de les poques especialitats que, durant les guàrdies d’aquests quatre anys, només cobrim casos del nostre àmbit.

Com les portes?

Al principi estava espantada perquè no estava acostumada a torns tan llargs. Però ara et diria que millor del que pensava. Estic contenta.

A quin any de residència estàs ara?

Soc R1.

I com explicaries aquest primer any?

És un any intens, aprens moltes coses i molt ràpid. Cada mes que passa et veus millor que l’anterior. A la nostra especialitat hi ha una càrrega assistencial molt alta i has d’espavilar de pressa.

Quines rotacions has fet fins ara?

De moment he estat a la sala de parts i a urgències; també a planta, on veiem pacients patològiques i dones que acaben de parir; a ecografies obstètriques de cribratge del primer, segon i tercer trimestre; a mig risc obstètric i a ginecologia general.

Pels anys vinents, hi ha alguna tasca que et faci especial il·lusió?

És aviat per definir el meu perfil, però el quiròfan i la sala de parts m’agraden.

Fa temps que tens un vincle amb Sant Joan de Déu?

Sí, formava part del KIDS Barcelona.

Què és?

És un projecte per a infants i adolescents d’entre 12 i 18 anys, sobretot per a pacients de Sant Joan de Déu. Les activitats principals són jornades divulgatives i també donem opinió sobre projectes innovadors del centre. Per exemple, en processos de monitoratge a casa, ho provem i compartim la nostra visió com a pacients amb els professionals. Això els ajuda molt en la presa de decisions.

Com vas arribar-hi?

Jo no he estat pacient de l’Hospital, però a la meva escola van proposar si algun alumne a qui li agradessin molt les ciències hi volia participar. I vaig tenir la sort de ser jo l’escollida.

Per què vas decidir formar-ne part?

Sempre m’ha agradat molt la medicina i vaig pensar que era una oportunitat única. Venia mensualment a la nostra reunió i realment em va ajudar a confirmar que aquest camp és el que més m’agrada.

Recordes el primer dia que vas trepitjar l’Hospital?

Sí, precisament era el primer dia que ens reuníem amb el KIDS. Recordo que no m’esperava un hospital així. Em van agradar molt les instal·lacions, amb tobogans i coses molt pensades pels infants i vaig pensar: “en un futur m’agradaria molt treballar aquí”.

Aquesta trajectòria va ser rellevant per tu a l’hora d’escollir hospital per a la residència?

Sí, hi va haver un moment en què, fins i tot, em vaig plantejar fer Pediatria a Sant Joan de Déu. Quan vaig veure que també oferien l’especialitat de Ginecologia i Obstetrícia, ho vaig tenir clar, però.

A Pediatria tractes amb infants; i a Ginecologia, amb dones...

Va ser una decisió complicada, però he escollit d’acord amb el perfil de persona que soc. M’agraden molt els infants, però també altres aspectes de la medicina. Vaig escollir Ginecologia i Obstetrícia perquè es diversa, dinàmica i resolutiva, i em concedeix el privilegi d’acompanyar la vida des del seu inici.

Feu rotacions per altres serveis?

No, però fem una estada de quatre mesos a l’Hospital de Bellvitge per tractar patologia mamària i oncologia, dos mesos a l'Hospital Clínic fent fecundació in vitro i quatre mesos de rotació externa lliure durant el quart any de residència.

Què t’ha sorprès de l’Hospital?

(Riu). El primer dia de residència ens van donar un lot de benvinguda i em va semblar un detall bonic per començar amb il·lusió. Sento que a Sant Joan de Déu cuiden els detalls.

I, per altra banda, què coneixies ja, que va ser determinant per tu per escollir-lo?

Per mi era molt important anar a un lloc on em sentís còmoda. La residència dura quatre anys i volia un lloc on pogués sentir-me com a casa. Jo vaig notar que aquest Hospital m’ho oferia. Vaig anar a altres portes obertes, però va ser aquí on ho vaig sentir.

Estàs satisfeta?

Sí, vinc a treballar contenta. Avui, sabent com ha anat aquest any, tornaria a triar Sant Joan de Déu sense pensar-ho dues vegades.

Com és un dia a la teva jornada?

Depèn molt de la rotació en la qual estigui. Sempre fem primer el pas de guàrdia i després comencem. A parts, per exemple, hi ha molta intensitat; a planta, depèn de les patologies que et trobis; i a les consultes, fem una feina prèvia per preparar-les.

Vas acompanyada d’altres professionals en aquest procés?

Sí, tinc la meva tutora, que sempre està allà pel que pugui necessitar. És una gran persona. També ens acompanyen residents més grans i altres professionals a qui puc preguntar quan necessito alguna cosa. Hi ha equilibri entre l’acompanyament i la independència.

I com ho valores?

Crec que està molt bé. Quan veuen que t’espaviles et comencen a deixar més sol i això ens ajuda molt. Si sempre vas acompanyat, no fas l’exercici de plantejar-te què has de fer en cada situació. Això sí, la llibertat és progressiva.

Què és important per convertir-se en un bon professional mèdic?

Tenir ganes d’aprendre i de treballar. Tenir dubtes i no tenir por a la complexitat. I, especialment, estar allà per ajudar els altres quan és necessari. El coneixement és molt important, i s’adquireix amb el temps, però la humanitat també.

Hi ha alguna qualitat que estiguis aprenent dels professionals més veterans de l’Hospital?

Em fascina l’olfacte que tenen per detectar què és important i què potser no ho és tant. I ho classifiquen. Diria que començo a desenvolupar-lo.

Sant Joan de Déu destaca per la seva especialització en patologies complexes i dona un paper molt rellevant a la recerca. Com es viu aquest camp durant la residència?

Per sort, a l’Hospital hi ha moltes línies de recerca obertes. Ens ofereixen participar en estudis i dediquem algunes tardes a aquesta tasca. És molt útil per presentar pòsters, anar a congressos... Tenim màniga ampla.

Estem a punt de rebre els nous residents, els recomanaries Sant Joan de Déu?

Sí, la veritat. M’agrada molt. No és perfecte, cap hospital ho és, però clarament el balanç és bo.