Back to top

El trasllat a l'Avinguda Diagonal

El 1881, l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona es va traslladar a uns terrenys ubicats entre l’actual Avinguda Diagonal i el carrer Déu i Mata. En un primer moment, ja atenien 105 pacients, bàsicament nens escrofulosos i raquítics. Amb aportacions de la societat civil de l’època, es va poder anar ampliant la superfície del nou hospital i el 1908 el centre ja tenia capacitat per atendre 250 nens hospitalitzats.

També es va ampliar el ventall de patologies ateses, inclouent els problemes dermatològics, especialment la tinya, i la ceguesa. Posteriorment, es van afegir els tractaments traumatològics, amb la possibilitat de practicar intervencions quirúrgiques per l’allargament d’ossos o els trasplantaments d’insercions tendinoses i l’ús de tendons artificials i empelts ossis, intervencions molt avançades per l’època.

A principi del segle XX, els germans hospitalaris teniem l’objectiu de disposar d’un sanatori marítim per poder oferir als pacients un complements que aleshores era considerat essencial en el tractament de determinades patologies: la balneoteràpia marítima. El 1924 es va poder fer realitat aquesta aspiració amb l’obertura del sanatori de Calafell. Va ser gràcies a les donacions i als diners que l’Ajuntament de Barcelona va pagar a l’Orde per l’expropiació forçosa d’una part de la finca del centre de la Diagonal.

El 1929 va començar l’atenció ambulatòria, sobretot pels pacients amb patologia traumatològica, tot i que també per tractar les tinyes i els problemes odontològics.

Comparteix