Portal del Pacient
Descripció
Molts infants pateixen trastorns afectius, de conducta o trastorns del moviment i, en molts casos, és difícil identificar-los i fer-ne un diagnòstic de manera precoç.
Les dificultats que presenten aquests infants i adolescents acostumen a repercutir en la seva esfera social, emocional, acadèmica i familiar i, en la majoria dels casos, deriven d’alteracions neurològiques i/o ambientals.
Sovint, el resultat és que els infants i el seu entorn pateixen durant temps sense arribar a trobar un tractament eficaç que minimitzi les dificultats del dia a dia.
Per aquest motiu, és important fer un diagnòstic precís i precoç per iniciar una intervenció específica que garanteixi el benestar emocional de l’infant i del seu entorn.
Alguns trastorns i/o dificultats freqüents en població infantojuvenil són:
- TDAH
- Depressió
- Trastorn d’ansietat
- Pors i fòbies
- Trastorn obsessiu-compulsiu (TOC)
- Trastorn de conducta, per exemple, el trastorn negativista desafiant (TND)
- Trastorn per tics (trastorn de Tourette)
- Gestió emocional
- Autoestima
- Rigidesa cognitiva
Diagnòstic
Mitjançant una entrevista clínica amb el pacient, els seus familiars i l’escola es pot observar simptomatologia específica que afecta l’estat de l’infant. També es pot fer una exploració amb determinades proves psicològiques.
En la fase de diagnòstic dels trastorns afectius i de conducta intervenen diverses especialitats:
- Neuropediatria.
- Psiquiatria.
- Psicologia clínica.
- Neuropsicologia.
- Logopèdia.
Tractament
En algunes ocasions, després d’una primera visita amb neuropediatria o psiquiatria, se sol fer una exploració psicològica amb l’objectiu d’avaluar funcions cognitives, conductuals i emocionals que constitueixen la base per fer una gestió adequada del dia a dia.
Una vegada s’ha acabat el procés d’avaluació, es confecciona un informe complet amb els resultats, la interpretació de les proves administrades i la conclusió diagnòstica amb les recomanacions personalitzades de tractament.
A partir d’aquí, si cal, s’ofereix la possibilitat d’iniciar la intervenció psicològica adreçada a treballar amb l’infant, juntament amb assessorament i pautes per als pares. També es fa la coordinació amb l’escola.
En altres ocasions, també es pot intervenir psicològicament des d’un principi, adaptant-se a les necessitats de cada cas. El procés d’avaluació que se segueix és similar a l’anterior.
Amb tots els pacients es fa un seguiment que dependrà de l’evolució de cada cas.
Evolució al col·legi
Sovint els infants amb dificultats afectives, emocionals o de conducta pateixen durant el seu dia a dia. Problemes com ara una autoestima baixa, la gestió inadequada d’algunes situacions, unes habilitats pobres a l’hora de resoldre conflictes, una baixada del rendiment escolar, entre d’altres, són algunes de les dificultats que solen aparèixer en l’àmbit educatiu.
Una intervenció adequada, juntament amb el suport familiar i escolar, són crucials perquè puguem garantir el benestar emocional de l’infant.
Teràpia familiar
Amb la teràpia familiar a la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge Escolar (UTAE), oferim una visió global i enriquidora dels problemes que detectem i en els quals acompanyem l’infant i el seu entorn.
El paper de la família i el seu funcionament té una importància cabdal per entendre com aquest funcionament es veu afectat pel diagnòstic de l’infant o adolescent. Així mateix, és essencial entendre de quina manera pot incidir la família en el pronòstic clínic de la criatura.
Aquest enfocament es fa en sessions clíniques familiars d’una hora i mitja, en què s’alterna la presència de tots els membres de la família amb sessions de només alguns membres i que tenen una freqüència variable, depenent de les circumstàncies i les necessitats de cada moment. L’espai terapèutic s’adapta a cada família i a les seves característiques.
Què farem a la teràpia familiar?
A la UTAE oferim un abordatge clínic i sistèmic de les famílies que ens visiten amb un diagnòstic d’un membre o més de la família.
Fem una anàlisi funcional del sistema familiar, tenint en compte la relació entre els diversos components de la família, i diagnostiquem com afecten funcionalment els estils de comportament de cada membre en la dinàmica familiar i com aquesta dinàmica pot condicionar un bon desenvolupament o no de les pautes indicades.
Finalment, tractem els aspectes que poden dificultar el bon desenvolupament i adaptació de tots els membres, tenint en compte els estils de personalitat i els diagnòstics clínics, de tota mena, que puguin tenir els membres de la família.
Qui es pot beneficiar de la teràpia familiar?
Qualsevol sistema familiar en què un membre de la família presenti una problemàtica o una dinàmica que, en determinats moments, no funciona en benefici de les necessitats de tots els seus membres.
Si el diagnòstic el té només un membre de la família, per a què serveix la teràpia familiar?
El diagnòstic d’un membre és una variable important en el funcionament quotidià de la família. La teràpia té com a objectiu detectar dinàmiques familiars i prendre consciència que aquestes dinàmiques han de ser funcionals, ja que això beneficia tots els membres de la família.
La teràpia familiar alleugereix el sosteniment de la responsabilitat en l’acompanyament i és un espai de descàrrega, contenció i delimitació a tots els nivells.