Vés al contingut
Contactes
Ubicacions i telèfons

Centraleta 93 253 21 00

De dilluns a diumenge, de 8:00 a 20:30 h

Programació o canvi de cita 93 378 26 00

De dilluns a divendres, de 8:00 a 19:00 h

Atenció Privada - Pacients internacionals +34 93 600 97 83

De dilluns a divendres, de 8:00 a 19:00 h

Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Passeig Sant Joan de Déu, 2, 08950 Esplugues de Llobregat

Com arribar

Ajuda
En què et podem ajudar?

Centraleta 93 253 21 00 De dilluns a diumenge, de 8:00 a 20:30 h

Temes d’ajuda

Icona Tràmits i gestions

Tràmits i gestions

Icona Cites

Cites

Icona Ubicacions i contacte

Ubicacions i contacte

Icona Pacient internacional

Pacient internacional

Icona Colabora

Col·labora

Webs
Webs i Apps de l’Hospital Sant Joan de Déu
Filtres

Campanyes de captació a favor de projectes assistencials de l'Hospital. Crea la teva!

Campanyes de captació a favor de la recerca que porta a terme l'Hospital. Participa!

Dona al SJD Pediatric Cancer Center Barcelona per curar a molts més valents.

App que dóna accés al Portal del Pacient des del mòbil.

App que dóna accés al Portal del Pacient des del mòbil.

Llengua -
Ajuda
Websites i Apps de SJD

Vessament pleural o hidrotòrax

Tenim més de 20 anys d'experiència en el tractament de l'hidrotòrax fetal, una complicació poc freqüent per la qual és crucial comptar amb un equip experimentat.

Descripció de la patologia

Els pulmons estan al tòrax envoltats d'una doble membrana anomenada pleura, que els separa del cor i de les costelles. El vessament pleural o hidrotòrax (que significa 'aigua al tòrax') fetal és una acumulació de líquid en l'espai entre els pulmons i la pleura.

La causa del vessament pleural en un fetus pot incloure problemes genètics, infeccions i malformacions, especialment cardíaques o pulmonars. Si no es detecten malformacions associades i l'estudi genètic i d'infeccions és normal, la causa més freqüent és un problema en els conductes limfàtics (una mena de venes que connecten els ganglis limfàtics del cos) que després de néixer s'anomena quilotòrax primari.

L'hidrotòrax fetal és poc freqüent, succeeix en 1 de cada 5.000 gestacions.

Quines conseqüències té l'hidrotòrax fetal?

El pronòstic per a cada cas individual depèn de la quantitat de líquid al tòrax, que pot arribar a ser tan important que arribi a comprimir els pulmons, mantenint-los col·lapsats, i també el cor, dificultant la seva funció. Per tant, l'hidrotòrax pot produir:

  • Compressió i col·lapse dels pulmons, que si es manté molt temps pot arribar a dificultar el seu desenvolupament (hipoplàsia pulmonar) i impedir que el nadó pugui respirar després de néixer a causa d'un subdesenvolupament dels pulmons.
  • Compressió del cor, que dificulta la seva funció normal i pot arribar a produir una fallada cardíaca, desenvolupament d'hidrops (acumulació de líquid en altres parts del cos) i finalment la mort fetal.

Diagnòstic

L'hidrotòrax fetal es detecta fàcilment en fer una ecografia fetal, ja que sol ser molt evident la quantitat de líquid al tòrax envoltant als pulmons. Generalment es presenta entre la setmana 24 i 30 d'embaràs. Davant la seva detecció, caldrà realitzar una sèrie de proves per confirmar que és una troballa aïllada, i també pot tractar-se d'un quilotòrax (líquid limfàtic a la pleura) amb bon pronòstic postnatal.

Aquestes proves són:

  • Ecografia fetal d'alta resolució per tal de descartar la presència d'altres malformacions, trastorns del creixement, així com alteracions de la circulació i de la quantitat de líquid amniòtic.
  • Ecocardiografia fetal per tal de realitzar una avaluació especialitzada de l'anatomia i de la funció del cor fetal.
  • Ressonància magnètica, que pot ser útil per avaluar els òrgans del tòrax en casos més complexos.
  • Amniocentesi per a estudis genètics i del metabolisme, que són més freqüents en cas que l'hidrotòrax aparegui ja en la primera meitat de la gestació, i per descartar també infeccions fetals.

Tractament

La indicació del tractament fetal s'establirà quan hi hagi un risc clar de complicacions pulmonars o del desenvolupament d'hidrops. Hi ha dues opcions de tractament:

  • Toracocentesi (drenatge de líquid): es realitza sota control ecogràfic a la consulta, usant una petita agulla (1 mm.) per aspirar el líquid. Això alleuja la pressió sobre els pulmons del nadó, que s'expandeixen i ocupen la major part del tòrax amb normalitat, i també millora la funció del cor, revertint els signes d'hidrops que hi pogués haver. El líquid aspirat s'analitzarà per a determinar el seu origen i pot ajudar a identificar la causa de la seva acumulació i guiar el tractament.
    En fins a un 10% dels casos una única punció pot ser suficient com a tractament, i resol completament l'hidrotòrax. Però en la majoria de casos, especialment si ja hi ha signes d'hidrops, l'hidrotòrax torna a acumular-se en 24-48 hores després del procediment.
  • Derivació toracoamniòtica (shunt): també es realitza sota control ecogràfic, però requereix anestèsia local de la gestant i anestèsia fetal, i per això es realitza a quiròfan. Es col·loca un petit tub de plàstic, amb les puntes en forma d'espiral, que connecta el tòrax fetal amb la cavitat amniòtica. A causa de l'alta pressió que hi ha dins el tòrax fetal, el líquid drena de forma continuada fora del seu cos cap a la cavitat amniòtica. Aquest tractament proporciona alleujament de l'hidrotòrax, descompressió contínua del tòrax fetal i ofereix la millor oportunitat per a prevenir l'hipoplàsia dels pulmons i el desenvolupament d'hidrops.

Quins controls cal fer en cas de tractament fetal?

L'ingrés hospitalari de la gestant durarà en principi 1 dia i després es requeriran controls setmanals amb visita i ecografia. Caldrà mantenir un tipus de vida tranquil amb poca activitat física fins al final de l'embaràs. El control ecogràfic permetrà vigilar el desenvolupament correcte del fetus i descartar la dislocació del drenatge, ja que podria suposar la reaparició d'hidrops.

En cas que passi prop d'arribar a terme, una toracocentesi evacuadora just abans de néixer pot ser necessària per a prevenir dificultats en la respiració del nadó i ajudar en la seva reanimació immediata. L'objectiu és aconseguir que el part es pugui realitzar a la fi de l'embaràs sense necessitat d'induir-lo prematurament.

En moltes ocasions, les gestants que tenen nadons amb vessament pleural fetal poden donar a llum al seu hospital local. Però en els casos amb grans vessaments, en què ha estat necessari realitzar un tractament fetal, els nadons han de néixer en un centre com l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, ​​que ofereixi atenció especialitzada tant per a la gestant com per al nounat.

Per què BCNatal - Sant Joan de Déu?

Als progenitors que desitgen continuar la seva gestació i tenir el seu nadó amb nosaltres, els oferim un equip de teràpia fetal amb les millors xifres de supervivència i qualitat de vida que es poden obtenir en l'actualitat. 

Experiència i eficàcia

Tenim més de 20 anys d'experiència en el tractament de l'hidrotòrax fetal mitjançant derivació/shunt.

Més informació
Equip altament especialitzat

Formem un equip multidisciplinari que ens permet abordar la cirurgia d'una manera integral: des de l'elecció de la millor estratègia fins al seguiment postnatal individualitzat.

Més informació
Después del nacimiento seguimos con nuestros pacientes

Us acompanyem amb un seguiment postnatal individualitzat.

Més informació
Compromís amb la recerca

Com a centre de desenvolupament pioner en cirurgia fetal, seguim investigant i incorporem contínuament tecnologies que milloren encara més la precisió, com tècniques de guiat de l'agulla per ordinador per al millor accés al tòrax fetal.

Equip

Carolina Esteve Matanza
Obstetra
Cristina Salvador Alarcón
Ginecòloga
Joan Sabrià Bach
Obstetre
David Rodríguez Morante
Ginecòleg
Maria Edda Marimon García
Obstetra
Santiago González Núñez
Ginecòleg
María Isabel García-Penche Santillán
Obstetra
Silvia Irene Ferrero Martínez
Obstetra