"Exercir com a pediatra cooperant és una oportunitat increïble per al creixement personal i professional d'un residente”

La Raquel i en Gerard havien coincidit com a residents a l'Hospital, però quan van viatjar a Sierra Leone, encara no havien treballat junts com a pediatres. En l'actualitat, tots dos confessen que l'experiència els ha unit com a companys i amics però, sobretot, ressalten el profund aprenentatge d'haver estat dos mesos exercint la pediatria al continent africà. “Estàvem entusiasmats”, explica Raquel García, R4 del MIR de Pediatria, “però, a més de les ganes, cal tenir un assessorament previ a la cooperació, i el curs que es proposa a l'Hospital per formar futurs residents cooperants ens sembla de gran utilitat”.

Tots dos residents valoren en positiu tant l'estada com el pla formatiu del programa i, especialment, l'acompanyament dels primers dies a l'hospital de Saint John of God. “És fonamental que t'introdueixin perquè, fins que no arribes, no ets conscient del repte que tens al davant”, relata Gerard Martínez, R4 del MIR de Pediatria.

Una de les qüestions que més van impactar a tots dos va ser l'alta taxa de mortalitat de la zona: “És molt difícil de pair perquè no hi estem gens acostumats i mai no t'hi acabes d'acostumar, en realitat, perquè hi ha casos que aquí s'haguessin pogut salvar” , recorda amb aspecte seriós, Gerard, que afegeix que la rotació en Cures Pal·liatives i Pacient Crònic Complex els havia dotat d'algunes eines per enfrontar-se a situacions d'aquest tipus.

Treballar amb els recursos disponibles: un repte de la rotació

L'altra gran dificultat amb què treballar van ser els recursos. "Que l'hospital no tingui electricitat a la nit, la necessitat de dosificar molt els fàrmacs o tenir una habitació de crítics sense una monitoratge com la que tenim aquí obliga a treballar diferent i entrenar l'enginy", precisa Raquel. “Per al diagnòstic, comptàvem amb un ecògraf que usàvem sempre que teníem dubtes i això ens va ajudar molt. Tot i així, ens sentíem molt ben acompanyats i teníem força clar fins on podíem arribar amb els recursos disponibles a la zona rural on estàvem”. Ambdós residents ressalten la necessitat d'estudiar abans de la seva partida i també per poder donar resposta a patologies que no es veuen tan freqüentment aquí. "Les interconsultes puntuals que fèiem amb els especialistes de cada àrea eren molt útils sempre en cas de dubte", conclou.

Acompanyament dels professionals de l'hospital Saint John of God

Pel que fa a la relació amb els professionals locals, el balanç és molt positiu. “De vegades pot haver-hi cert recel envers els cooperants, ja que algunes persones en arribar d'Europa o altres països intenten imposar la seva manera de fer, però en aquest cas ens van acollir ràpidament, ens hem sentit molt acompanyats i han estat un gran suport tant professional com en el nostre temps lliure, on hem viscut els temps d'oci de forma comunitària”, explica Gerard. “Elles i ells coneixen el terreny millor que ningú i, a més, són receptius a tot allò que els expliquem quan arribem de Barcelona”, afegeix.

Tant la Raquel com en Gerard consideren que la continuïtat del programa seria molt útil perquè s'han impulsat millores que podrien mantenir-se amb l'arribada de nous i nous residents de medicina i infermeria. "Això permetria també saber si realment la nostra estada suposa millores en la salut de la comunitat i recollir dades”, explica la Raquel, la percepció de la qual és en positiu. Per la seva banda, en Gerard conclou que “hi ha alguns procediments rutinaris aquí que allà poden canviar una vida. Aquí es treballa amb un equip gran i el resultat dels tractaments i la cura es dilueixen. Allà, en canvi, veus l'evolució del pacient i recordes per què et dediques a aquesta feina. Exercir com a pediatre cooperant és una oportunitat increïble per al creixement personal i professional d'un resident”.