Investigadors de Sant Joan de Déu desenvolupen un mètode que prediu l'eficàcia d'un nanofàrmac al sarcoma d'Ewing

Investigadors de l'SJD Pediatric Cancer Center de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona han desenvolupat un mètode que permet predir l'eficàcia d'un conegut nanofàrmac, el nab-paclitaxel, per al tractament del sarcoma d'Ewing, un greu càncer de l'esquelet i dels teixits tous que afecta infants i adolescents.

Els investigadors han descobert que només els sarcomes d'Ewing que no contenen la proteïna Bcl-2 a les seves cèl·lules tumorals –això passa en un de cada cinc casos– responen bé a aquesta medicació. Aquest descobriment permetrà seleccionar els pacients als quals se'ls pot administrar la medicina amb expectatives reals d'èxit.

La recerca ha estat publicada recentment a la revista Biochemical Pharmacology.

El nab-paclitaxel està format per partícules d'albúmina unides a paclitaxel. Va ser desenvolupat per Celgene, una companyia de Bristol Myers Squibb. Nab-paclitaxel està aprovat per utilitzar-lo com a tractament de primera línia en pacients adults amb adenocarcinoma pancreàtic metastàtic, càncer de mama i càncer de pulmó de cèl·lules no petites. Actualment, no hi ha indicacions aprovades per a pacients pediàtrics.

En infants, aquest tractament es fa servir només de manera experimental, en el marc d'assaigs clínics. Els investigadors del grup de recerca de l'SJD Pediatric Cancer Center han descobert que el nab-paclixatel no resulta eficaç en els sarcomes d'Ewing les cèl·lules tumorals del quals contenen la proteïna Bcl-2.

A més del sarcoma d'Ewing, han estudiat altres tumors pediàtrics com el rabdomiosarcoma i el tumor de Wilms. En aquests altres tumors, els investigadors han descobert que no hi ha una relació clara entre la presència o absència de Bcl-2 i l'eficàcia del nab-paclixatel.

El director de l'estudi, Ángel Montero Carcaboso, explica que van dur a terme la recerca en 28 tumors de pacients pediàtrics empeltats en ratolins, per trobar-hi un tret comú que ajudés a predir si aquesta medicina tindria eficàcia o no. "La majoria d'aquests tumors, 15, van ser sarcomes d'Ewing, tres dels quals van desaparèixer després del tractament. En aquests tres tumors no hi trobem ni rastre de Bcl-2", relata.

"Durant vuit anys -afegeix Ángel Montero- vam empeltar tumors de pacients nous en ratolins i vam anar fent estudis fins a tenir un número que ens donés una potència estadística suficient per identificar un marcador de resposta al tractament, un biomarcador". L'estudi suggereix que un de cada cinc pacients amb sarcoma d'Ewing resistent a tractaments de primera i segona línia es podria beneficiar del nanofàrmac després de sotmetre's a una prova senzilla per detectar Bcl-2.

Una possible nova combinació de tractaments

L'estudi també suggereix la manera d'augmentar l'eficàcia del nab-paclitaxel en els pacients amb positivitat de Bcl-2, ja que hi ha tractaments per anul·lar l'acció d'aquesta proteïna. "Vam observar que la teràpia combinada amb un inhibidor de Bcl-2 va revertir la resistència al nab-paclitaxel en alguns dels tumors", assenyala Guillem Pascual Pastó, primer autor de l'article. La recerca de l'Hospital Sant Joan de Déu en càncer infantil ha resultat en diversos assaigs clínics fase 1 en infants amb càncer, alguns dels quals teràpies avançades.

L’activitat científica de l'SJD Pediatric Cancer Center Barcelona forma part d’un dels programes d'investigació de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), reconegut dins el sistema CERCA de la Generalitat de Catalunya com a centre de recerca d’excel·lència. Actualment, el Dr. Ángel Montero lidera el grup de recerca Tractament del càncer pediàtric dins de l’IRSJD.