El projecte fetaLife de BCNatal per als prematurs més extrems aconsegueix 21 dies de supervivència en un model oví dins d'una incubadora líquida

Després de més de cinc anys de treball, l'equip científic del projecte fetaLife per als prematurs més extrems ha desenvolupat un prototip funcional de placenta artificial o incubadora líquida que ha aconseguit una supervivència de 21 dies en bon estat en un model oví experimental. Així mateix, s'han assolit més de 13 mesos de supervivència postnatal, amb bons resultats de neurodesenvolupament després del pas per la incubadora líquida.

Es tracta d'una fita en aquest projecte científic de gran complexitat de BCNatal, centre de referència nacional i internacional en medicina maternofetal de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i l'Hospital Clínic. La recerca ha estat impulsada per la Fundación ”la Caixa” amb una aportació de 7,65 milions d'euros. El seu objectiu és augmentar la supervivència i, sobretot, reduir les seqüeles greus que afecten la majoria dels nadons prematurs més extrems, és a dir, aquells que neixen amb sis mesos de gestació o menys.

El director gerent de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Miquel Pons; el director general de l'Hospital Clínic Barcelona, Josep Maria Campistol; el subdirector general de Recerca i Beques de la Fundació "la Caixa", Àngel Font; el director de BCNatal, líder del projecte fetaLife i catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, Eduard Gratacós, i la coordinadora mèdica i científica del projecte fetaLife de BCNatal, Elisenda Eixarch, han presentat els resultats inicials del primer projecte experimental de placenta artificial d'Europa.

El funcionament d'una placenta artificial

Una incubadora líquida és un sistema en què un nadó molt prematur pot viure d'una manera similar a la vida intrauterina, fet que constitueix una solució més natural. El prototip desenvolupat per BCNatal, del qual ja se n'han fet diverses versions, inclou un entorn líquid i permet que el prematur continuï desenvolupant-se connectat a un sistema de circulació extracorpòria a través del seu cordó umbilical.

Les millores tecnològiques i el gran avenç en els protocols de suport mèdic —que inclouen l'administració de nutrició, hormones i altres medicaments, i que preveuen els possibles escenaris clínics i les actuacions mèdiques necessàries per revertir-los— han permès millorar la supervivència dins del sistema i aconseguir una transició neonatal ovina amb èxit. Aquesta transició simula els passos previstos per a la seva futura aplicació en humans: el trasllat de la incubadora líquida a una incubadora convencional en el moment en què els òrgans hagin madurat.

Continua sent clau el sistema de monitoratge propi, que permet una vigilància permanent i remota per part de l'equip mèdic per poder dur a terme un control intensiu de l'estat i del desenvolupament del fetus. Un altre dels grans avenços assolits fins ara ha estat la millora del sistema extracorpori de circulació, format per una membrana oxigenadora i un conjunt de components (tubs i cànules) dissenyats específicament per facilitar la circulació sanguínia i la seva oxigenació, simulant el que es produeix de manera natural durant la vida intrauterina a través de la placenta materna i el cordó umbilical.

Fase de validació experimental per apropar-se a la pràctica clínica

Mitjançant l'ús d'un model oví, l'equip ha dissenyat i descrit fins ara les tècniques quirúrgiques i els protocols necessaris per dur a terme una transició de l'úter a un prototip d'incubadora líquida sense incidències, i ha aconseguit una supervivència de 21 dies dins del sistema.

S'ha fet un pas rellevant per apropar el sistema a la pràctica clínica: demostrar que la transició neonatal és possible. La transició neonatal és un procés similar al "naixement" del fetus, en què passa de la incubadora líquida a la vida extrauterina i comença a utilitzar els pulmons com qualsevol altre nadó. El projecte ha dut a terme assajos que han permès obtenir nounats ovins viables després del seu manteniment a la incubadora líquida. En un cas concret, el de l'ovella Gaia, que ara té més d'un any de vida, s'ha estudiat el neurodesenvolupament a llarg termini i se n'han obtingut resultats normals.

Des del seu inici, l'any 2021, el projecte compta amb un comitè propi d'aspectes ètics, socials i de seguretat, en el qual estan representades les famílies de nounats. La part relativa als aspectes ètics que comporta la transferència del sistema per al seu ús en humans està liderada per l'Institut Borja de Bioètica, amb el qual l'equip investigador del projecte treballa de manera conjunta.

El projecte ha estat analitzat i avaluat favorablement en dues ocasions per un panell d'experts de reconegut prestigi internacional en medicina fetal i neonatal procedents de cinc països.

Després dels resultats obtinguts, el 2025 es va crear fetaLife Technologies, una empresa derivada (spin-off) de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, l'Hospital Clínic i la Universitat de Barcelona, amb l'objectiu d'apropar aquesta tecnologia a la pràctica clínica. Durant el proper any, l'equip del projecte centrarà els seus esforços a introduir una millora tecnològica, en col·laboració amb la indústria, per adaptar el sistema al seu ús en humans, així com a iniciar els preparatius ètics i legals perquè es pugui aprovar un primer estudi en humans, previst per al període 2028-2029, sempre que es disposi de la inversió necessària. Per a aquesta nova etapa es preveu la incorporació de nous finançadors. Per la seva banda, la Fundació "la Caixa" ja ha anunciat que continuarà donant suport al projecte, que també ha rebut donacions d'altres entitats.

Una solució disruptiva per salvar la vida dels nadons prematurs

Tot i que més del 90 % dels embarassos arriben a terme amb normalitat, la vida fetal continua sent una de les etapes més importants en el desenvolupament de l'ésser humà. Un dels principals problemes que encara no s'han resolt és la prematuritat extrema (sis mesos de gestació o menys), una situació que afecta 25.000 famílies cada any només a Europa. La supervivència dels prematurs extrems, fins i tot en unitats d'excel·lència, és baixa (entre el 25 % i el 75 %), i una proporció rellevant dels supervivents presenta seqüeles importants per a tota la vida.

Abans dels sis mesos d'embaràs, els pulmons, els intestins i el cervell del fetus estan poc desenvolupats i no estan preparats per funcionar correctament. Un nadó prematur extrem és, en realitat, un fetus que ha de sobreviure en un entorn molt antinatural. Amb menys de 1.000 grams de pes, aquests nadons necessiten suport respiratori i alimentació per via intravenosa per mantenir-se amb vida, però això pot provocar complicacions i tenir un impacte en la seva vida futura. Per aquest motiu, la incubadora líquida pot esdevenir una solució per millorar la qualitat de vida d'aquests nounats.

El grup de recerca liderat pel doctor Gratacós té un marcat caràcter interdisciplinari i compta amb la participació directa de més de 35 investigadors de disciplines diverses —medicina de diferents especialitats, biologia, enginyeria i infermeria—, així com amb la col·laboració d'uns altres 35 professionals, tot i que en algunes fases el projecte ha arribat a implicar fins a 150 persones.

A més del projecte fetaLife de BCNatal, actualment només hi ha quatre grups al món —un a Filadèlfia i un altre a Michigan (Estats Units), un consorci entre Austràlia i el Japó, i un altre a Toronto (Canadà)— que han desenvolupat models experimentals similars i han aconseguit avenços significatius durant els darrers anys.