Un equip multidisciplinar de l’Hospital Sant Joan de Déu liderat pel Dr. Justo Callejo, cap clínic del Servei de ginecologia i obstetrícia, ha presentat el cas d’un nadó nascut d’una pacient fecundada amb èxit després d’haver-li reimplantat teixit ovàric que li van poder extreure abans d’extirpar-li els ovaris, afectats per una tumoració.
Un equip multidisciplinar de l’Hospital Sant Joan de Déu liderat pel Dr. Justo Callejo, cap clínic del Servei de ginecologia i obstetrícia, ha presentat el cas d’un nadó nascut d’una pacient fecundada amb èxit després d’haver-li reimplantat teixit ovàric que li van poder extreure abans d’extirpar-li els ovaris, afectats per una tumoració.
El cas presentat és el d’una dona de 31 anys a qui es va diagnosticar fa deu anys una tumoració als dos ovaris que va requerir la seva extirpació. Durant la intervenció, es va obtenir una petita porció de teixit ovàric sa i es va criopreservar –és a dir, congelar i emmagatzemar- d’acord al protocol de preservació de la fertilitat per a pacients oncològiques vigent a l’Hospital des de l’any 2001.
El teixit ovàric va romandre al Banc de sang i teixits durant 10 anys fins que al juny de 2011 la pacient va manifestar el seu desig de ser mare i se li va fer un autotransplantament de teixit ovàric. La intervenció va consistir a realitzar dos petits ullals, una a cada banda de l’úter i en un lloc proper a la ubicació natural dels ovaris, i van omplir aquestes “butxaques” amb els fragments de teixit ovàric descongelat de la pacient. Els professionals de Sant Joan de Déu van aplicar aquesta tècnica, que ja han realitzat altres grups al món, però amb la novetat d’incorporar al teixit uns factors de creixement que van extreure i preparar a partir de la sang de la pacient amb l’objectiu d’afavorir la revascularització d’aquest teixit.
Quatre mesos després de l’autotrasplantament, l’octubre de 2011, la dona ja presentava de manera espontània signes d’activitat ovàrica –tensió mamària, fluxe vaginal, etc.- i els seus nivells hormonals eren els propis d’una dona de la seva edat. Al mes següent va tenir la seva primera menstruació espontània en 10 anys.
Els professionals del Servei de ginecologia van iniciar llavors el procés d’estimulació ovàrica mitjançant un protocol semblant al que es fa servir en un cicle de fecundació in vitro. En el primer intent s’obté un embrió que es transferit a la cavitat uterina i a les dues setmanes l’ecografia confirma l’embaràs. Al juliol de 2012, a les 39 setmanes de gestació, neix mitjançant cesària un infant sa de 3.500 grams de pes.
L’Hospital Sant Joan de Déu és pioner en la posada en marxa del programa de trasplantament de teixit ovàric per a la preservació de la fertilitat.
En els darrers anys, els nous tractaments de quimioteràpia i radioteràpia han permès augmentar considerablement la supervivència de les dones joves i nenes que pateixen un càncer –al voltant d’un 80% dels casos- però en moltes ocasions ha provocat la pèrdua de la funció ovàrica i ha posat en perill la seva capacitat reproductiva.
Per pal•liar aquesta situació, els professionals de l’Hospital Sant Joan de Déu extreuen a aquestes pacients ovòcits o teixit ovàric, en funció de l’edat i de la urgència que requereix el tractament oncològic, abans que rebin la quimioterapia, els congelen i guarden. Si la dona té parella, també hi ha la possibilitat de fecundar aquests ovòcits i congelar embrions.