No dormir prou altera el creixement dels infants, predisposa a les infeccions i dificulta l'aprenentatge

Mentre dormim, el cos es recupera de les experiències ocorregudes durant el dia. Les hores de descans, doncs, són claus en la preparació física i mental per a afrontar el nou dia i, no obstant això, un de cada tres infants i adolescents no descansa les hores de son necessàries i això incideix en la seva salut física i mental, en el seu rendiment acadèmic i en el seu estat emocional.

L'últim informe FAROS de l'Escola de Salut de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona detalla quins efectes negatius té la falta d'hores de son en els infants i adolescents:

• Altera el seu procés de creixement perquè és durant el son, i principalment durant el son profund, quan augmenta la secreció de l'hormona del creixement.
• Disminueix la funció del sistema immunitari i predisposa a presentar més infeccions i malalties autoimmunes.
• Redueix la tolerància a la glucosa i predisposa a la diabetis.
• Desequilibra el metabolisme i predisposa a l'obesitat perquè la falta de son disminueix la producció de leptina (hormona que produeix la sensació de sacietat) i augmenta la de grelina (que genera sensació de fam) i predisposa a l'obesitat.
• Altera la conducta del nen. La falta de son afecta les regions cerebrals que estan implicades en la recompensa esperada pel nen davant qualsevol acció i afavoreix la presa de decisions basades en incentius o valoracions no òptimes, la presència d'actituds de risc i els accidents.
• Incideix de manera negativa en el desenvolupament emocional. Durant el son se segreguen proteïnes i hormones que ajuden a madurar el sistema nerviós i afavoreixen el desenvolupament neuronal. Una mala qualitat del son durant els primers anys de vida augmenta el risc de tenir malalties mentals en un futur. Alhora, el dèficit crònic de son augmenta els nivells matutins de cortisol i colesterol, i fa que el nen es mostri més actiu i descontrolat.

La falta de descans també dificulta l'aprenentatge i incideix en el rendiment acadèmic dels infants. “El son és un estat de repòs, la qual cosa ens pot induir a pensar que el cervell està en pausa, però en realitat passa el contrari. Mentre dormim, recuperem d'alguna manera la funcionalitat del cervell i revertim els danys que s'han generat durant el dia. Per això, és fonamental per a l'aprenentatge, l'atenció i la memòria”, explica Òscar Sans, coordinador de l'informe. Alguns estudis mostren que dormir menys de deu hores fins als tres anys i mig comporta un risc fins a tres vegades major de tenir una funció cognitiva baixa (menys atenció i memòria) a l'edat de sis anys.

La realitat, no obstant això, és que molts infants no dormen les hores necessàries i, en conseqüència, no descansen prou. Un 17% dels nens espanyols van amb son a l'escola i un 4% s'adorm a classe. Les xifres són especialment preocupants en el cas dels adolescents. Al voltant del 52% confessa que arriba a classe havent dormit menys de vuit hores i el 84% té dificultats per a despertar-se. Presenten l'anomenat 'jet lag' social (alteració substancial del moment d'anar a dormir els caps de setmana, en més de dues hores, respecte a la resta de dies) que, en el 24% dels adolescents, té com a resultat un pitjor rendiment escolar.

Implantar hàbits saludables

En aquest context, l'informe FAROS ofereix pautes i recomanacions per a millorar la qualitat del son en infants i adolescents. Uns bons hàbits d'alimentació, la pràctica d'activitat física (preferiblement a l'aire lliure i molt abans d'anar a dormir) i la implantació d'hàbits saludables en relació amb el son (regulació de la llum, soroll, temperatura i limitació de l'ús de pantalles abans de dormir) poden contribuir a regular de manera adequada el ritme circadiari i a obtenir un son de qualitat. “Existeix una relació recíproca entre rendiment escolar i descans. És important saber-ho perquè si es defineixen unes bones bases per a l'adquisició d'hàbits de son saludables s'estarà treballant també per un millor rendiment escolar”, explica Sans.

Els autors de l'informe recalquen que el dèficit de son dels pares també incideix en el dels fills ja des d'abans de néixer. Des dels sis mesos de gestació, el fetus presenta fases de son detectables i, per tant, els hàbits de son de la mare i el seu estil de vida poden afectar la qualitat del son del fill fins i tot abans de néixer. I ja durant la infància, els pares que presenten dèficit de son tendeixen a tenir una criança més dura i menys positiva amb els seus fills. “Per això, per a millorar el son dels nens també és important millorar el son dels seus pares”, assenyala Sans.

Trastorns del son més freqüents en la població infantil

S'estima que un de cada tres infants presenta un trastorn o alteració del son que repercuteix en la seva conducta, activitat social i rendiment acadèmic. L'informe detalla quins són els més freqüents:

• Insomni. Dificultat per a agafar el son o resistència a anar al llit i en el manteniment (despertars nocturns). És, de tots els trastorns del son, el més prevalent en la població infantil. Afecta un 30% dels infants d'entre sis mesos i cinc anys.
• Trastorns respiratoris relacionats amb el son. Malalties respiratòries, bé d'origen central o obstructiu, que es manifesten durant el son i alteren el descans i la seva qualitat.
• Hipersòmnies d'origen central, malalties que afecten el sistema nerviós central i comparteixen com a símptomes una excessiva somnolència diürna o excessiva necessitat del son. És el cas de la narcolèpsia, la síndrome de Kleine-Levin o la síndrome de son insuficient.
• Trastorns del ritme circadiari de son-vigília, com és el cas de la síndrome de retard de fase que afecta principalment els adolescents i que es caracteritza per un retard en l'inici del son nocturn que comporta somnolència i fatiga diürna.
• Parasòmnies o manifestacions motores i/o vocals desagradables que succeeixen durant el son. Són el somnambulisme, despertars confusionals o terrors nocturns i tenen una prevalença d'entre un 15 i un 20% en els infants.
• Trastorns del moviment relacionats amb el son com, per exemple, la síndrome de cames inquietes.

L'insomni és, de tots els trastorns del son, el més prevalent en infants i adolescents. Afecta entre un 20 i un 40% de la població infantil. El tractament d'elecció per a abordar-lo és la teràpia cognitiva-conductual, amb la qual es busca modificar factors comportamentals (hàbits de son poc saludables, horaris de son irregulars), psicològics (expectatives poc realistes, preocupacions) i/o fisiològics (excessiva activació) que perpetuen l'insomni. Gràcies a la teràpia cognitiva-conductual, el 70-80% dels pacients aconsegueixen una millora, encara que només el 40% d'ells aconsegueixen una remissió completa.

Existeixen pocs estudis sobre l'eficàcia i seguretat del tractament farmacològic de l'insomni en infants. Només existeix un fàrmac aprovat per l'Agència Europea del Medicament, la melatonina, indicat per al tractament de l'insomni en nens i adolescents amb diagnòstic del trastorn de l'espectre autista. Malgrat això, la freqüència d'ús de fàrmacs per a l'insomni en infants i adolescents és semblant a la dels adults. Als Estats Units i a Espanya el consum d'ansiolítics i hipnòtics en el seu conjunt està augmentant i consolidant la seva tendència a l'alça.

La melatonina és l'hipnòtic i cronoregulador del ritme de son i vigília que amb major freqüència es prescriu en infants a partir d'entre un i dos anys i ha estat principalment emprada per al tractament de l'insomni crònic dels nens i adolescents amb diagnòstics de TDAH o TEA reduint les dificultats per quedar-se adormits i els despertars nocturns.