El projecte de placenta artificial aconsegueix una supervivència de 12 dies amb bon estat fetal

Al llarg dels primers dos anys i mig de treball, el projecte de placenta artificial liderat pel doctor Eduard Gratacós des de BCNatal (Sant Joan de Déu - Clínic) ha desenvolupat un primer prototip integrat de placenta artificial que ha anat augmentant les hores de supervivència de manera exponencial fins a arribar als 12 dies en bones condicions fetals.

Es tracta d'una primera fita d'aquest projecte científic de gran complexitat, impulsat per la Fundació ”la Caixa", que tracta d'augmentar la supervivència i reduir les seqüeles greus que pateixen la majoria dels nadons amb sis mesos o menys, considerats prematurs extrems.

Per crear un medi en què un nounat molt prematur pugui viure de la manera més natural i semblant a l’úter possible, el primer prototip desenvolupat inclou un entorn protegit compost d’un contenidor translúcid fabricat amb material biocompatible i connectat a un sistema de circulació de líquid amniòtic que permet mantenir el fetus en un entorn líquid aïllat dels estímuls exteriors, però accessible per fer controls ecogràfics i permetre el monitoratge continu del fetus.

Un altre dels grans avenços aconseguits fins ara ha estat la creació d’un sistema de circulació extracorpòria, compost d’una membrana oxigenadora i un sistema de peces (tubuladures) dissenyades específicament per facilitar la circulació sanguínia i la seva oxigenació, que simula el que es produeix de manera natural a la vida intrauterina gràcies a la placenta materna i el cordó umbilical.

L’equip interdisciplinari del projecte ha treballat també en la creació d’un sistema de monitoratge no invasiu en temps real que permet mantenir una vigilància permanent de manera remota per tal que l’equip mèdic pugui tenir un control intensiu de l’estat i el desenvolupament del fetus. Així mateix, s’han dissenyat protocols propis de suport mèdic que inclouen l’administració de nutrició, hormones i altres medicacions, i que preveuen els possibles escenaris clínics i les actuacions mèdiques necessàries per revertir-los

En paraules del doctor Gratacós, "aquest és un dels projectes de recerca més disruptius i singulars que es poden realitzar avui a medicina fetal. Només disposar d’una plataforma experimental com la que ens construirà ja permetrà investigacions paral·leles de gran importància per entendre el desenvolupament fetal normal i anormal. Això ampliarà la capacitat d’atraure inversió per R+D+I a Barcelona, Catalunya i Espanya, i una nova generació de tècniques i procediments que revolucionaran la medicina fetal i neonatal actual".

El director general de la Fundació "la Caixa", Antonio Vila Bertrán; el director general de l’Hospital Clínic Barcelona, Josep Maria Campistol; el director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, Manel del Castillo; el director de BCNatal i líder del projecte, Eduard Gratacós; l’especialista sènior de BCNatal i coordinadora científica sènior del projecte, Elisenda Eixarch, i el director de l’Àrea de Relacions amb Institucions de Recerca i Salut de la Fundació ”la Caixa”, Ignasi López, han presentat els resultats de la primera fase del projecte CaixaResearch Placenta Artificial, el primer projecte experimental en un model animal de placenta artificial a Europa.

Una segona fase de validació experimental per acostar-se a la clínica

Fins ara, mitjançant l’ús d’un model animal oví, l’equip ha dissenyat i descrit les tècniques quirúrgiques i els protocols necessaris per fer una transició sense incidents des de l’úter fins a un sistema de placenta artificial, i ha aconseguit dur a terme amb èxit totes les transicions dels últims 12 mesos.

Després que un panel d’experts de cinc països, de reconegut prestigi internacional en medicina fetal i neonatal, hagin analitzat i avaluat el projecte CaixaResearch Placenta Artificial, comença ara una segona fase (2023-2026) en què tornarà a tenir el suport de la Fundació "la Caixa", que ha impulsat el projecte amb 4,3 milions d’euros més, els quals se sumen als 3,35 milions ja atorgats per a la primera fase que ara es tanca.

"Actualment per les famílies dels prematurs extrems, un moment que hauria de ser de màxima felicitat es converteix en un periple ple d’incertesa i angoixa. Compartim amb BCNatal, l’Hospital Sant Joan de Déu Barceloina i l’Hospital Clínic Barcelona una gran il·lusió per avançar amb aquest projecte per assolir una solució que contribueixi a salvar vides i a disminuir les greus seqüeles en el desenvolupament que presenten alguns d’aquests nounats", explica Antoni Vila Bertrán, director general de la Fundació "la Caixa".

En aquesta segona fase, una de les noves fites que s’espera assolir durant el 2024 és ampliar el temps de supervivència dels 12 dies actuals a més de tres setmanes. Per aconseguir-ho, l’equip del projecte centrarà els esforços en una millora tecnològica, en col·laboració amb la indústria, que ha de permetre optimitzar els dispositius mèdics utilitzats, com les cànules o les membranes oxigenadores.

A més, en aquests anys l’equip del projecte ha de dissenyar i descriure els protocols necessaris per a la transició a la vida neonatal; és a dir, el naixement del fetus des de la placenta artificial a la vida extrauterina, de manera que comenci a utilitzar els seus pulmons com qualsevol nounat. L’equip també realitzarà experiments en un altre model animal gran, com el porcí, per poder demostrar la capacitat de transferir el sistema a altres espècies, avaluarà els efectes a llarg termini sobre el desenvolupament cerebral, cardíac, pulmonar i metabòlic, i farà tots els preparatius (ètics i legals) perquè es pugui aprovar un primer estudi clínic en el context de teràpia d’ús compassiu.

Una solució disruptiva per salvar la vida de nounats prematurs

Tot i que més del 90 % dels embarassos arriben a terme amb normalitat, la vida fetal continua sent una de les fases de més risc per a l’ésser humà. Un dels problemes principals encara no resolts és la prematuritat extrema (sis mesos o menys), una casuística que afecta 25.000 famílies cada any només a Europa. La supervivència de prematurs extrems, fins i tot en unitats d’excel·lència, és baixa (del 25 al 75 %), i una proporció rellevant dels supervivents presenten seqüeles.

Abans dels sis mesos d’embaràs, els pulmons, els intestins i el cervell del fetus estan poc desenvolupats i no es troben preparats per funcionar de manera correcta. Un nounat prematur extrem és, en realitat, un fetus que ha de sobreviure en un entorn molt antinatural. Amb menys de 1.000 grams de pes, aquests nounats necessiten suport respiratori i alimentació per via intravenosa per poder-se mantenir amb vida, però això pot provocar complicacions i tenir un impacte en la seva vida futura. Per aquesta raó, la placenta artificial pot ser una solució que millori la qualitat de vida d’aquests nounats.

Els bons resultats obtinguts pel projecte es presentaran a la comunitat mèdica en el Congrés Mundial de Medicina Fetal que se celebrarà a València del 25 al 29 de juny d’aquest any, on hi haurà una sessió específica sobre placenta artificial.

El grup de recerca liderat pel doctor Gratacós té un caràcter fortament interdisciplinari i compta amb la participació directa en el projecte de més de 35 investigadors de diferents disciplines (diverses especialitats de medicina, biologia, enginyeria, infermeria) i la col·laboració de 35 professionals més. A més, el projecte disposa de diversos comitès supervisors que integren experts en altres àmbits (en drets reproductius i bioètica, entre d’altres), i mares i pares d’infants prematurs.

A part del projecte CaixaResearch Placenta Artificial, en aquest moment només hi ha quatre grups més al món (Filadèlfia i Michigan, als Estats Units; un consorci Austràlia-Japó, i Toronto, a Canadà) que han desenvolupat models experimentals amb avenços significatius els últims anys.