“La cirurgia i la quimioteràpia ens permeten tallar les branques del tumor; la teràpia dirigida, en canvi, va a l’arrel del problema”

Jaume Mora, director científic del SJD Pediatric Cancer Center Barcelona i cap del grup de recerca Sarcomes i Neuroblastoma de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu, és l’únic investigador espanyol que ha obtingut dues prestigioses beques Fero. L'any 2009 va rebre la primera beca que aquesta fundació oferia a joves investigadors. Setze anys després, ha obtingut la IV Beca Dr. Baselga per a investigadors consolidats.

Mora fa anys que defensa l’existència de centres específics per al tractament i recerca de l’oncologia infantil perquè, segons explica, “el càncer infantil no té res a veure amb el càncer d’adult”. “Els tumors del desenvolupament s’originen durant l’etapa fetal — assenyala—. Tots els infants que fan un tumor del desenvolupament neixen amb aquestes alteracions, amb aquestes cèl·lules preneoplàsiques que donen lloc al tumor en un moment o altre durant el creixement postnatal, en funció de la maduració de l’òrgan afectat. Ens ha costat vint anys demostrar-ho, però ara ja ho tenim ben demostrat. Aquest fet fa imprescindible una recerca específica per al càncer infantil i justifica l’existència de centres com el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona.”

En quin punt està la recerca del càncer infantil?

Ara sabem que els tumors del desenvolupament són deguts a mutacions genètiques que es produeixen en una cèl·lula mare embrionària. També coneixem en quines condicions cel·lulars es troba la cèl·lula mare embrionària d’origen en el seu procés de diferenciació quan s’atura o queda bloquejada per la mutació inicial. I això és molt important perquè ens obre l’opció de revertir aquest bloqueig i, en fer-ho, aturar el creixement del tumor d’una manera molt dirigida i no tòxica. No pretenem matar aquelles cèl·lules mare, sinó desbloquejar-les perquè continuïn el seu procés de diferenciació normal.

De quina manera?

Actualment, quan un pacient ens arriba amb un tumor molt gran, l’extirpem mitjançant cirurgia i li administrem quimioteràpia i radioteràpia per eliminar les cèl·lules tumorals visibles. Però ara volem anar més enllà, atacar l’arrel del problema, actuar sobre la cèl·lula mare que és capaç de reproduir noves cèl·lules canceroses i repoblar el tumor (recaiguda). Per dir-ho d’una manera gràfica, la cirurgia i la quimioteràpia ens permeten tallar les branques del tumor, però la teràpia dirigida va a l’arrel del problema: actua sobre la cèl·lula mare per evitar que el tumor es torni a reproduir. I això es pot fer de dues maneres: amb immunoteràpia, activant el sistema immune, o amb teràpia dirigida, administrant un fàrmac que desbloquegi la cèl·lula mare perquè segueixi el seu procés normal.

En quins tumors és eficaç?

La immunoteràpia està mostrant eficàcia en alguns tipus de leucèmia, en neuroblastomes i limfomes, però segurament no ens ajudarà en tots els tumors, com els sarcomes. Creiem que amb els sarcomes la teràpia dirigida serà especialment útil, i el rabdomiosarcoma n’és un exemple.

Acaba de rebre la IV Beca Dr. Baselga Fero per a investigadors consolidats, dotada amb 300.000 euros, per a la recerca del rabdomiosarcoma.

Els rabdomiosarcomes els tractem ara igual que fa 30 anys, i n'aconseguim curar el 70%. Però un percentatge molt important dels pacients que es presenten amb metàstasis o els que recauen moren.

Molts equips de recerca han provat coses, però res ha funcionat. Ara, gràcies al treball del nostre grup sabem que la proteïna PRKG1 té un paper important en el desenvolupament d’aquest tumor perquè bloqueja el procés de diferenciació en la línia muscular que hauria de seguir la cèl·lula mare. PRKG1 és un enzim de tipus quinasa que es pot inhibir amb fàrmacs i d’aquesta manera restablir el procés de diferenciació. Conegut el mecanisme que bloqueja, ara volem desenvolupar un inhibidor específic de PRKG1 i posar les bases del primer assaig clínic guiat per PRKG1 en rabdomiosarcoma.

El paper de les famílies ha estat clau en la recerca d’aquest tumor. Va ser gràcies a la donació de la família de la Cristina, una pacient que va morir, que van impulsar aquesta investigació.

Tots els descobriments que hem fet a l’Hospital, tots, han estat, d’una manera o altra, impulsats i motivats pels ajuts rebuts de les famílies. I el cas del rabdomiosarcoma és molt paradigmàtic. Nosaltres vam iniciar la línia de recerca d’aquest tumor gràcies a la tenacitat de la família de la Cristina. Vam començar de zero i hem hagut d’aprendre molt sobre la biologia d’aquests tumors. Finalment, i gràcies al talent de l’Estela Prada, primera autora de l’estudi, vam fer aquest descobriment que podrem continuar treballant gràcies a l’ajut de Fero. Ara rebem molts premis i reconeixements, però l’impuls inicial que ens ha permès arribar fins aquí ha estat el de les famílies. Ha passat amb el rabdomiosarcoma, però també amb el retinoblastoma, el neuroblastoma, el DIPG, el sarcoma d'Ewing, i altres.

Com imagina el futur del càncer infantil?

Cada cop s'està començat a parlar més i més obertament en termes de prevenció. Experts de tot el món comencen a pensar en sistemes de prevenció massius en la població, amb la possibilitat, per exemple, de fer cribratges neonatals per evitar que els infants que han nascut amb la clona pretumoral acabin desenvolupant el tumor (la leucèmia, el medul·loblastoma, el DIPG o el sarcoma d'Ewing...).

A Texas, un investigador està iniciant un programa en nounats que consisteix a fer-los una ressonància del cervell perquè el medul·loblastoma, que és el tumor maligne del cervell més freqüent en pediatria, s’origina a partir d’una alteració que es produeix en una part molt concreta del cervell i que es podria tractar precoçment amb una teràpia dirigida o mitjançant cirurgia.

Tot això representa un canvi de paradigma molt rellevant. Veurem en quins casos es podrà fer i en quins no, perquè en alguns casos potser no es podrà fer, però el futur és esperançador.