Descobreixen una proteïna clau que determina la gravetat de la COVID

Un estudi liderat per dues investigadores de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona assenyala l’interferó, una proteïna que segreguen les cèl·lules del sistema immunitari, com un element clau en la resposta de l’organisme davant la COVID-19 que explicaria per què algunes persones es posen malalts greument mentre altres superen la infecció de manera asimptomàtica. Els infants presenten nivells més elevats d'interferó tipus 1 que els adults i això explicaria en part perquè la COVID-19 té una incidència menor i més lleu en la població infantil.

Quan una cèl·lula resulta infectada per un virus, secreta interferons, un tipus de citocines o proteïnes crucials per controlar el creixement i l'activitat d'altres cèl·lules del sistema immunitari. Aquests interferons activen les defenses antivirals a les cèl·lules properes a la infectada per limitar la propagació del virus.

Les autores del treball, Iolanda Jordan, Mònica Girona i Laia Alsina, han comparat la resposta de l'interferó i altres citocines a més de 80 pacients, adults i infants, que han resultat infectats per SARS-CoV-2 i han presentat diferents graus d'afectació. El seu objectiu: identificar marcadors que permetin predir, en el moment del diagnòstic, quins pacients desenvoluparan la malaltia de manera greu per tal de poder personalitzar-ne, en el futur, el tractament i evitar la progressió.

Casos greus de COVID en infants

D'altra banda, encara que, en la majoria dels casos, els nens i nenes superen la COVID gairebé sense símptomes o símptomes lleus, un percentatge molt reduït de casos presenten durant el període post infecciós, a les 4-6 setmanes de la infecció, una síndrome multisistèmica inflamatòria greu. Les autores del treball han observat que aquests infants tenien una resposta de l'interferó mínima o retardada que els va causar una resposta antiviral ineficient en una fase inicial i una sobreproducció de citocines i hiperinflació a posteriori. Creuen que aquesta mala resposta en la producció d’interferó del tipus 1 pot ser degut a factors genètics o altres no identificats. En aquesta fase post infecciosa, la producció d'interferó de tipus 2 és la predominant, en contraposició a la d'interferó de tipus 1 inicial.

Les investigadores també han seleccionat dos gens i han comprovat que nivells baixos d’expressió del gen CIITA i alts nivells d’expressió del SOCS1 es correlacionen amb els casos més greus de COVID.

Aquests resultats, publicats en accès obert a la revista iScience, indiquen que l'anàlisi del patró d'expressió d'algunes citocines i dels gens seleccionats podrien servir en el futur com a biomarcadors per identificar els pacients amb més risc de desenvolupar una COVID greu, el que podria obrir la porta a noves opcions terapèutiques per aquesta malaltia.