L’estil de criança i un model de disciplina positiva a l’escola i a la família són clau pel benestar emocional dels adolescents

Segons dades del darrer Baròmetre Joventut, Salut i Benestar de Catalunya, 6 de cada 10 adolescents presenten, amb més o menys freqüència, algun tipus de símptoma de malestar emocional. En aquest context, l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha presentat el darrer Informe Faros, que dona a conèixer estratègies en l’entorn familiar i docent per promoure el benestar emocional en els infants i adolescents, i fomentar la seva resiliència o capacitat per afrontar les adversitats.

L’informe pretén contribuir a frenar aquesta tendència i donar resposta a una necessitat: “en l’actualitat, es promouen moltes iniciatives i circulen molts missatges sobre com treballar pel benestar emocional que, sovint, no tenen cap evidència científica. Aquest treball intenta posar llum, donar a conèixer les estratègies que sí que són vàlides i funcionen per tal que les famílies i docents puguin posar-les en pràctica amb els seus fills o alumnes”, explica Ester Camprodon, adjunta a la Direcció Mèdica de Sant Joan de Déu i directora de Henka, programa de l'Hospital i de la Z Zurich Foundation que promou el benestar emocional entre els adolescents.

L’informe, que porta per títol “Navegant les adversitats: claus per a una infància i adolescència resilient”, revela que l’estil de parentalitat o criança i un model educatiu de disciplina positiva juguen un paper clau en el benestar emocional dels infants i incideixen en la construcció de les seves xarxes neuronals. Aquestes connexions neuronals generades a la infància condicionaran la seva personalitat, els seus comportaments i els seus pensaments futurs.

El treball de Sant Joan de Déu es fa ressò d’un estudi recent de gran rellevància dut a terme per l’Institut d’Investigacions Mèdiques de l’Hospital del Mar de Barcelona (IMIM), conjuntament amb l’Hospital de Clínicas de Porto Alegre del Brasil i l’Hospital Clínic de Barcelona, que posa de manifest la influència decisiva que té la cura de les emocions durant la infantesa sobre la salut mental a l’edat adulta. A partir de l’anàlisi de 93.000 casos, s’ha constatat que el fet d’haver patit traumes psicològics durant la infantesa triplica el risc de tenir un trastorn mental greu en l’edat adulta. Una de les dades més rellevants d’aquest estudi és que cataloga com a trauma no només les catàstrofes, les morts violentes, el maltractament, l’assetjament o l’abús familiar, físic i sexual, sinó també l’abús i la negligència emocional.

Per això, els autors de l’informe Faros consideren clau promoure el benestar emocional durant el període de la infància. Fer-ho ajuda a què aquests infants creixin amb autoestima i autoconfiança, siguin capaços d’establir relacions sanes amb l’entorn, i d’afrontar i superar les dificultats i adversitats de manera saludable. Els infants més resilients presenten menys símptomes d’ansietat, depressió, problemes de comportament i millor rendiment acadèmic a llarg termini. Poden regular millor les emocions, utilitzar estratègies d’afrontament adaptatives, resoldre problemes i cerca de suport social en moments de dificultats. Els infants resilients tenen més probabilitats de convertir-se en adults amb mecanismes d’afrontament més sòlids, autoimatge favorable, més capacitats d’adaptar-se a les transicions vitals.

La resiliència es pot concebre tant com un element protector pel present com una base pel futur. A més, subratllen que la clau per al desenvolupament saludable de la infància i l’adolescència és garantir un entorn que promogui el benestar emocional de manera transversal. Més enllà de posar l’èmfasi en resultats acadèmics o en models de felicitat basats en el consum, proposen fomentar vincles sòlids i espais de suport real tant a la família com a l’escola i a la comunitat. D’aquesta manera, els infants i adolescents poden créixer amb més eines per afrontar les dificultats quotidianes.

Model de parentalitat o criança

Un model de parentalitat autoritari, basat en el control excessiu i la manca de participació del menor, pot generar baixa autoestima, submissió i estrès crònic en l’infant, amb conseqüències en el seu desenvolupament i aprenentatge. D’altra banda, un estil permissiu o negligent, sense límits ni supervisió, pot provocar inseguretat, baixa tolerància a la frustració i manca d’autonomia, mentre que la sobreprotecció limita la seva capacitat per afrontar reptes i gestionar les adversitats. Per això, els autors de l'informe Faros recomanen una parentalitat democràtica, que combina afecte i límits, promou la comunicació i la participació dels infants, i afavoreix el seu desenvolupament emocional i autonomia. A més, destaquen la importància que els adults cuidin el seu propi benestar emocional per contribuir positivament al dels seus fills.

Disciplina positiva a l’aula

Educar amb disciplina positiva afavoreix el benestar emocional dels infants i pot aplicar-se amb èxit a l’aula. Aquest model de criança i ensenyament promou el reconeixement de les emocions, la valoració de l’esforç per sobre del resultat i l’aprenentatge d’habilitats socials des del respecte i la cooperació, tot establint límits ferms però respectuosos. Per implementar-lo adequadament, els docents necessiten formació específica que els proporcioni eines per aplicar-lo de manera coherent. La disciplina positiva es reflecteix en tots els àmbits de la vida escolar i busca crear un entorn basat en el respecte mutu, l’empatia i la responsabilitat compartida. Un exemple destacat són les reunions de classe, espais de diàleg i participació que fomenten la cohesió, l’expressió emocional i la corresponsabilitat dels alumnes en la convivència del grup.

Altres accions a la comunitat

Els autors de l’informe subratllen que, més enllà del model de criança i la disciplina, cal tenir cura de l’entorn on creixen els infants i joves. A Espanya els infants i joves són la generació amb millors possibilitats d’educació i de salut, i, malgrat això, són les que expressen més malestar emocional i sensació de solitud. Per això, proposen revisar les polítiques de salut, educació i serveis socials, així com redissenyar les ciutats per afavorir el benestar. Recomanen promoure hàbits saludables en higiene, alimentació, activitat física, salut emocional i ús digital, i fomentar la col·laboració entre el sistema sanitari, els centres educatius i els espais socials i culturals. Destaquen el paper clau de la infermera escolar i comunitària i dels tècnics de salut pública en la detecció i prevenció de problemes i en el seguiment dels infants. També defensen el suport econòmic i social a la diversitat familiar i la lluita contra la pobresa com a mesures essencials per a la salut pública.

Un entorn més saludable

Diversos estudis demostren que la manca de contacte amb la natura té efectes negatius en el benestar emocional, mentre que la interacció amb entorns naturals aporta beneficis físics, emocionals i socials. Per això, es destaca la importància que les ciutats incorporin espais verds que redueixin la contaminació i la temperatura, i que promoguin l’activitat física i la cohesió social. A més, es considera essencial reduir els factors d’estrès que afecten les famílies —com les dificultats econòmiques, laborals, de salut, d’habitatge o la discriminació— per tal que puguin oferir un entorn equilibrat als infants. En aquesta línia, proposen crear espais d’autocura i expressió emocional per a les persones adultes.

El projecte Henka

Aquest informe s’emmarca dins del projecte Henka, una iniciativa estatal impulsada per l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i la Z Zurich Foundation, que té com a objectiu promoure el benestar emocional d’adolescents, joves i el seu entorn des del rigor del coneixement científic. El programa aposta per una mirada global i en positiu de l'adolescència i ofereix recursos per enfortir la resiliència individual, familiar i escolar-comunitària a través de formació acreditada per a professionals als centres educatius de secundària, xerrades a famílies i accions de sensibilització.

Des de la seva posada en marxa, el curs 2023-2024, Henka ha arribat a més de 20.000 alumnes de 140 centres educatius de Catalunya, Madrid i València amb la formació de 1.200 docents. Els primers resultats revelen que el 97% dels docents participants li veu utilitat al programa i el recomanarien.