“Hem de buscar un factor comú en tots els serotips del pneumococ per crear una vacuna efectiva davant les seves variants”

"L'epidemiologia no es pot deixar d’estudiar mai, perquè hi ha canvis contínuament", afirma la doctora Iolanda Jordan, pediatra experta en malalts crítics i malalties infeccioses de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. És per això que les malalties infeccioses continuen sent un dels principals reptes de salut a la societat, també en l’àmbit pediàtric.

El pneumococ, el virus respiratori sincicial (VRS), la grip i la covid continuen centrant bona part de l’atenció dels professionals sanitaris. Encara que en els darrers anys s'han donat avenços importants en vacunació i immunització que han permès reduir l’impacte d'algunes patologies, la seva evolució constant planteja nous reptes, com l’aparició de variants.

Un altre factor de canvi és que les infeccions víriques ja no tenen l'estacionalitat tan definida. La seva aparició ja no es concentra de manera tan marcada durant els mesos d’hivern, sinó que es manté duran tot l’any, però amb una incidència global inferior.

Per compartir les últimes evidències i novetats en aquest àmbit, Sant Joan de Déu ha organitzat una nova edició de la seva jornada "Highlights en estratègies de prevenció de les malalties infeccioses". Jordan, juntament amb el doctor Carles Luaces, cap del Servei d'Urgències Pediàtriques de l'Hospital, son els impulsors d'aquest esdeveniment.

Quina és la motivació per organitzar una jornada sobre el tractament de malalties infeccioses?

L'objectiu principal és donar missatges clars sobre l'estat actual de la malaltia pneumocòccica, el VRS, la grip i la covid. És cert que són microorganismes dels quals se’n parla molt, però cada any hi ha aspectes nous a tenir en compte sobre epidemiologia, vacunes, tractaments, prevenció... Gràcies a mantenir-nos actualitzats, podem adaptar els plans d’acció i redistribuir els recursos a les noves necessitats. Per això organitzem aquestes jornades anualment. Ja és el quart any que la fem.

Què destacaries de la jornada d'enguany?

Pel que fa al pneumococ, hem de destacar les variacions que presenta contínuament. Tot i que la malaltia invasora per pneumococ ha baixat en global, van apareixent serotips no coberts per la vacuna capaços de generar malaltia invasora. Això fa que mai puguem arribar a una incidència de zero casos. En aquest camp, s’estan desenvolupant vacunes que ataquin un factor comú en tots els serotips del pneumococ, ja que fins ara només actuen sobre la patologia que provoca cada serotip.

Mai s’estanquen els serotips?

Des que va sortir la vacuna que immunitzava sobre set serotips, ha disminuït la incidència de la malaltia pneumocòccica, però no acaba de baixar significativament perquè sempre apareix un serotip nou que prèviament no generava malaltia invasora. Actualment, ja treballem amb una vacuna pediàtrica que protegeix de 20 serotips.

En aquesta línia, el calendari de vacunació es revisa cada any, de fet és un dels temes de la jornada. Per actualitzar-lo, primer recollim les dades epidemiològiques, i en funció d’això, es decideix com abordar la situació.

Ja fa quatre anys que es va impulsar la campanya de vacunació del virus respiratori sincicial (VRS). Quina valoració en feu?

És una de les grans tècniques de prevenció. Fa quatre anys es va començar a utilitzar l’anticòs monoclonal nirsevimab, que protegeix davant del VRS, i està sent molt útil en casos de bronquiolitis ocasionada per aquest virus. Aquesta malaltia respiratòria és la que més afecta els nadons lactants i el 80% de les infeccions en aquest grup de població són causades pel VRS. Així, l’administració d’aquest fàrmac va fer baixar molt els ingressos per bronquiolitis a l’Hospital.

A més, hem vist que, en aquests quatre anys, el VRS no ha presentat cap mutació ni cap resistència significativa que obligui a repensar la immunització amb nirsevimab.

El VRS afecta a totes les edats?

Sí, però genera més problemes als nadons lactants i a la gent gran. En el cas dels nounats, a Sant Joan de Déu intentem immunitzar-los just després de néixer. L’edat mitjana d’ingressos per VRS a l'UCI en anys anteriors era de 39 dies, ja que en ser tan immadurs, tenen més risc d'hospitalització.

Durant els mesos de tardor i hivern, aproximadament d'octubre a març, prioritàriament immunitzem els nounats a l'Hospital o als centres d'atenció primària. I els infants que neixen durant la primavera i l'estiu, reben una citació a principis d'octubre per actualitzar el seu calendari de vacunació.

En infants més grans i adolescents, el VRS sol ser similar a un refredat.

Les notícies apunten que durant els mesos d'agost i setembre s'ha donat un repunt de casos de covid i grip A. En població pediàtrica també ha estat així?

Sí, hem atès casos de covid i grip A a l'Hospital, però més que un repunt de casos, el que veiem és que aquestes infeccions estan deixant de ser estacionals. Abans, a partir de l’octubre es detectaven els primers casos. En canvi, ara la corba s'ha aplanat: l'hivern ja no és tan exagerat i veiem casos durant tot l'any, però amb menys volum.

El que és interessant és que els infants són vehiculadors de la grip, que té afectacions greus per a la gent gran. Per això, des del 2023 es contempla la vacuna de la grip en menors de sis anys. No perquè l'infant tingui una infecció greu — tot i que hi ha casos que precisen ingrés —, sinó perquè no ho encomani als adults, especialment a la gent gran.

Què implica la fi de l'estacionalitat marcada per a l'activitat de l’Hospital?

Per nosaltres suposa un replantejament del pla d'actuació de l'hivern. Quan els contagis es concentraven entre el novembre i el febrer, havíem de preveure la contractació de personal específic per aquesta època i a més adaptar-nos a un augment del nombre de llits en ús. Per tant, que els casos es distribueixen en més mesos, ens permet una logística millor i més estable.

Un cop feta aquesta visió general de l'estat de les malalties infeccioses, quins reptes queden oberts?

Els principals reptes que jo destacaria són, en primer lloc, la posada en marxa d'una vacuna que actuï sobre la part principal del pneumococ, no només sobre els seus efectes superficials. Així podríem tractar la malaltia pneumocòccica i no només serotips concrets. I, en segon lloc, en el tractament del VRS, el repte és aconseguir que el procés d'immunització sigui efectiu, contemplant la possibilitat de la vacunació materna, que ja va ser aprovada, i posteriorment l'administració de l'anticós al lacant.

Malgrat la pèrdua d'estacionalitat, ara arriben els mesos d'hivern. Quines recomanacions donaries a les famílies per protegir-se?

Bàsicament, el que vam aprendre amb la covid: aplicar mesures d’higiene com rentar-se les mans, tapar-se la tos amb el colze, llençar els mocadors utilitzats i, en cas d'infecció, mascareta i un cert aïllament. I sobretot, seguir les campanyes de vacunació i immunització que han reduït els ingressos un 80 %. Això és el més efectiu.