“Mai hauríem imaginat que el nostre fill pogués tenir un ictus amb quatre anys”

El Kidal té 11 anys i ja ha superat dos ictus. El primer el va patir quan tenia només quatre anys. “Va ser el dia d’Any Nou de 2017  –recorda la seva mare, l’Elizabeth-  Havíem passat el dia a casa, dinant amb uns familiars. A la nit, el Kidal es va queixar d’un mal molt fort al cap i se’n va anar a dormir. De matinada, va vomitar molt. L’endemà, quan es va despertar, ens va semblar que estava una mica apagat, però vam pensar que estava relacionat amb el menjar i no li vam donar més importància”.  

“Unes hores després -continua explicant el pare, l’Alberto- el Kidal continuava al sofà sense obrir els ulls ni parlar. Al migdia, la mare li va voler donar a menjar, però no volia; va voler dutxar-lo per despertar-lo, però es va quedar sense alè. No responia a res. Per això, i per què el Kidal es queixava d’un dolor al cap insuportable, el seu germà va trucar a emergències.”  

El nen, que viu a Montornès del Vallès, va ser traslladat en ambulància a l’Hospital de Granollers. Allà els metges li van fer un TAC. “Ens van dir que tenia una taca al cervell, un vessament cerebral. Una hora després, el personal mèdic va decidir traslladar-lo urgentment, en una UCI mòbil, cap a l’Hospital Sant Joan de Déu”, recorda l’Eli. “Nosaltres havíem sentit parlar dels ictus, però en gent gran. Mai hauríem imaginat que el nostre fill pogués tenir-ne un”, coincideixen a dir l’Elizabeth i l’Alberto.  

El Kidal va ingressar a l'UCI de l’Hospital Sant Joan de Déu i allà hi va romandre, en coma induït, 21 dies. En veure que el cervell no reabsorbia l'hemorràgia, els metges van decidir intervenir-lo. Després de l’operació, va estar sedat uns dies. “Va ser un període de molta incertesa. Nosaltres, com tothom, havíem sentit parlar de les seqüeles de l’ictus i sabíem que molta gent patia paràlisis importants. Però la resposta mèdica i la tecnologia de l’Hospital van contribuir a la seva recuperació. El nostre fill es va despertar quan li van començar a retirar lentament els medicaments. Un cop acabat el procés, vam veure que no podia moure ni el braç ni la cama dreta”, explica la mare. “Jo li feia pessigolles al peu per què m’havien dit que era  molt bon senyal que tingués sensibilitat i això ens va donar molta confiança”, recorda el pare, emocionat.   

Amb l’ajut de la rehabilitació, el Kidal va anar recuperant la mobilitat en unes deu setmanes. Va tornar a caminar, primer d’una manera més inestable i després amb més seguretat. El 5 de maig de 2017 li donaven d’alta del Servei de Rehabilitació i sis mesos després, de logopèdia. 

La família va poder tornar a la normalitat, però quatre anys després, la història es tornava a repetir. El 16 d’agost de 2020, el Kidal tenia un nou ictus. “Els metges sempre ens van dir que el risc que tingués un altre vessament cerebral existia, perquè amb la primera intervenció només van extreure una part del coàgul, però no la malformació congènita de l’artèria”, aclareixen l’Elizabeth i l’Alberto. 

En aquesta ocasió, els cirurgians li van practicar una segona intervenció d’urgència i, més tard, van programar-ne una altra, el dia 25 de novembre de 2020. Els resultats van determinar que encara li quedava un petit punt de la malformació. Per això, els metges van tornar a fer-li una quarta operació, el dia 13 de març de 2023 i, actualment, està pendent de  rebre radioteràpia. 

Ara, amb 11 anys, el Kidal segueix controls periòdicament i porta una vida normal. “Li ha quedat una seqüela molt lleugera, un trastorn de l’atenció, que si no saps el que li ha passat, ho atribueixes a què és una mica despistat”, es sincera la mare. 

Incidència de l’ictus en la població infantil 

Com el Kidal, cada any  el Servei de Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona rep una quinzena d’infants afectats d’un ictus. En la meitat dels casos, els pacients presenten un ictus hemorràgic o vessament cerebral causat pel trencament d’un vas sanguini. En l’altra meitat dels casos, han tingut un ictus isquèmic a causa de l’obstrucció d’una artèria que fa que el fluxe sanguini no arribi al cervell.  

Per a l’ictus isquèmic, els metges disposen de dos tractaments que poden revertir els efectes de la malaltia si s'administren en les primeres hores de l’aparició dels símptomes. A l’Hospital Sant Joan de Déu només s’ha pogut fer a un jove, l’any 2021 perquè, en la majoria dels casos, quan el pacient arriba a l’Hospital ja porta hores d’evolució. 

Per això, la neuròloga pediàtrica Verónica González Álvarez  recalca que és “molt important que les famílies consultin al metge de seguida que observin que el seu infant presenta una paràlisi o alteració del moviment, la visió o la parla. perquè aquests símptomes poden ser deguts a altres malalties més banals, però també poden ser indicadors d’un ictus i actuar com més aviat millor és clau”.