Sant Joan de Déu aconsegueix frenar la ceguesa d'una nena mitjançant un empelt d’un nervi de la cama

Els professionals de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona han intervingut amb una tècnica pionera una nena de Valls (Tarragona) que, a causa d’una hipoplàsia o subdesenvolupament del nervi trigemin, implicat en la sensibilitat de la còrnia, s’estava quedant cega, i han aconseguit frenar la seva pèrdua de visió i fins i tot millorar-la en un 10%. Un equip integrat per cirurgians i oftalmòlegs va extreure a la nena un segment del nervi sural (situat a la cama) per empalmar-lo i connectar un nervi situat darrere de l’orella, el nervi auricular major, amb la còrnia per restablir-ne la sensibilitat.

La sensibilitat a la còrnia és clau per a la salut de l’ull, ja que activa el parpelleig com a reflex protector davant d’agressions externes i estimula la producció de llàgrimes. En no tenir sensibilitat, l’Elsa, que actualment té sis anys, no parpellejava de manera instintiva i això li causava queratitis o úlceres freqüents que li anaven danyant la còrnia una vegada i una altra, provocant-li una pèrdua important de visió. L’any 2022, la petita només conservava un 10% de la visió. Per prevenir i pal·liar aquestes lesions, l’Elsa havia de protegir els ulls amb unes ulleres especials, anomenades ulleres de cambra humida, i lubrificar-los cada hora amb llàgrimes artificials i pomades.

La neurotització corneal

En els casos d’hipoplàsia, el tractament indicat és la neurotització corneal. Es tracta d’una intervenció que consisteix a utilitzar un nervi sa i redirigir-lo cap a la còrnia per suplir l’acció del nervi danyat i restablir-ne la funció.

“Tradicionalment, en les neurotitzacions clàssiques —explica l’oftalmòloga Ester Casas— s’utilitza el nervi sural per connectar un nervi de la cara que està més proper a l’ull, com és el cas del supraorbitari o del supratroclear, amb la còrnia. En el cas de l’Elsa, però, aquest procediment no estava indicat perquè aquests dos nervis també estaven afectats per la hipoplàsia.” Els professionals van haver d’optar, doncs, per connectar el nervi sural a un nervi sensitiu més allunyat, situat darrere de l’orella dreta, el nervi auricular major, i fer-lo arribar a la còrnia de l’ull d’aquest costat. Era la primera vegada a Espanya que es realitzava en infants. “Per a aquesta intervenció va ser necessari utilitzar tècniques microquirúrgiques que, en el cas dels infants, suposen sempre un repte a causa de les menors dimensions de tots els teixits”, afegeix Marisa Manzano, cirurgiana plàstica del Servei de Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu.

La intervenció va tenir lloc el 18 de gener de 2024, va durar sis hores i hi van participar tres oftalmòlegs i dos cirurgians plàstics. “Si la intervenció té èxit, el pacient triga un temps a recuperar la sensibilitat a la còrnia. En el cas de l’Elsa, la seva mare ja va detectar alguns signes de sensibilitat als quatre mesos, que després vam corroborar en consulta”, comenta Casas. “La plasticitat neural en els infants afavoreix i facilita una millor recuperació que en els adults”, afegeix Manzano.

La nena ha recuperat la sensibilitat corneal, ha reduït de manera significativa les lesions i ha millorat la visió. Ara pot participar en activitats quotidianes amb més autonomia i sense la necessitat permanent de protecció ocular estricta.