
Amb una laparoscòpia, professionals dels serveis d'Endocrinologia i Cirurgia van extirpar la zona del pàncrees afectada i, des de llavors, se li va poder retirar la medicació i ja no ha fet cap hipoglicèmia més.
La Ching-han, una nena nascuda a Barcelona i de pares taiwanesos, només tenia set mesos de vida quan els seus progenitors van decidir portar-la a Taiwan per presentar-la a la família. Allà la nena va manifestar els primers problemes de salut.
La seva mare recorda que, de sobte, un dia, va tenir una mena de convulsió o crisi epilèptica. “Ens vam espantar molt perquè era la primera vegada que la vèiem així i la vam portar de seguida a urgències”. Els professionals de l’hospital de Taiwan que van examinar la nena van observar que presentava uns nivells de sucre molt baixos a la sang i li van donar un tractament per combatre la hipoglucèmia.
L’endemà, la família acabava les vacances i havia de tornar a Barcelona. Una vegada aquí, van decidir portar la Ching-han a un centre d’urgències d’atenció primària. La pediatra que la va examinar va decidir que la nena fos traslladada en una ambulància a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, on va quedar ingressada.
Una malaltia minoritària
Els professionals del Servei d’Endocrinologia li van diagnosticar un hiperinsulinisme, una malaltia minoritària que es manifesta en un de cada 30.000/50.000 nascuts. En els infants afectats, el pàncrees produeix un excés d’insulina que els causa hipoglucèmies recurrents. Sense tractament, els infants afectats poden presentar apnees, convulsions, i seqüeles neurològiques. La nena va començar a rebre un tractament, però “no funcionava —recorda la mare— se li posava malament i no aconseguia estabilitzar el nivell de sucre a la sang.”
És aleshores quan l’equip mèdic va decidir fer diferents proves a la nena per delimitar si el seu hiperinsulinisme era focal, molt localitzat en un lloc determinat del pàncrees, o bé si, al contrari, estava disseminat per tot l’òrgan. “En els casos d’hiperinsulinisme focal la malaltia es pot curar, però en els difusos el tractament és farmacològic de per vida. Si el pacient no respon, l’opció és extirpar-li pràcticament tot el pàncrees, fet que implica que desenvoluparà diabetis i necessitarà tractament durant tota la seva vida”, explica l’endocrinòleg Roque Cardona, cap de la Unitat de Diabetis de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Els exàmens van revelar que la Ching-han tenia un hiperinsulinisme focal, que es podia tractar i curar mitjançant cirurgia. Segons explica Xavier Tarrado, cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital, la intervenció es va fer mitjançant laparoscòpia i va consistir en una pancreatectomia parcial o extirpació de la zona del pàncrees afectada, d’uns dos centímetres. El pàncrees d’una nena tan petita fa sis centímetres. Després de l’operació, se li va poder treure la medicació i ja no ha fet cap hipoglicèmia més.
La família de la Ching-han, que resideix a Barcelona des de fa dos anys, no pot evitar les comparacions. “La medicina a Taiwan és molt bona, però aquí és excel·lent. Ens va sorprendre molt que a Sant Joan de Déu no tan sols tinguin cura de la salut dels infants, sinó que també es preocupin que estiguin bé i els organitzin moltes activitats perquè ho passin de la millor manera possible. I que no tan sols vetllin pels infants, sinó també per la família”, explica la mare.
