Sant Joan de Déu opera amb èxit un nen romanès de 10 anys amb una cardiopatia congènita que li impedia caminar

Un equip de cirurgia cardíaca de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ha intervingut amb èxit un nen romanès de 10 anys que presentava una greu cardiopatia congènita que posava en risc la seva vida i li impedia, fins i tot, mantenir-se dempeus o caminar.

El nen va néixer amb una atrèsia pulmonar. Es tracta d’una malformació del cor que impedeix que la sang arribi als pulmons per oxigenar-se perquè, en el cas de l'Eduard, l’artèria encarregada de portar-la era extremadament fina — de només tres mil·límetres de diàmetre — i estava pràcticament obstruïda. Per suplir aquesta deficiència, el seu cor havia buscat altres vasos sanguinis com a circulació alternativa. El resultat és que, als 10 anys, l'Eduard presentava una saturació d’oxigen a la sang del 65%.

Els metges del seu país li van diagnosticar la malaltia quan només tenia dos mesos de vida. La família va recórrer llavors a centres d’altres països buscant una segona opinió i, facultatius d’Alemanya, li van prescriure un medicament vasodilatador per millorar la circulació sanguínia. L’àvia materna explica que, gràcies a aquest tractament, l'Eduard “podia anar a l’escola, però no podia fer grans esforços, com córrer o jugar a futbol, perquè estava molt dèbil”, recorda.

Als nou anys, en canvi, el nen va empitjorar notablement. “Li van canviar la medicació i tot va anar a pitjor. Va arribar un moment en què no podia mantenir-se dempeus sense marejar-se”, relata l’àvia. El nen va acabar ingressat en un hospital del seu país natal. “Els metges ens van dir que no el podien operar — explica —, que no podien fer res més per ell, que ens l'emportéssim a casa i esperéssim el desenllaç. No podíem rendir-nos i vam tornar a buscar una solució per a l’Edy”. Va ser així com van sol·licitar informació al Departament Internacional de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i es van reunir amb el cirurgià cardíac, el Dr. Stefano Congiu.

L'Eduard ja camina

El 16 d’octubre de 2025, l’Eduard viatjava a Barcelona en un avió medicalitzat i quedava ingressat a l'UCI de Sant Joan de Déu. Una setmana després, el dia 22, entrava al quiròfan. “El cas de l’Eduard era molt complex —explica el Dr. Congiu, el cirurgià que va liderar la intervenció—. Al nostre país, aquests infants els operem als dos o tres anys de vida. Per això, no veiem casos tan greus com el de l’Eduard. I també per això, la intervenció que li vam fer va ser pal·liativa. Donada la complexitat del seu cas, no podíem aspirar a curar-lo en aquell moment, sinó a millorar la seva qualitat de vida.” L’equip mèdic que va intervenir l’Eduard va aconseguir augmentar la mida i el flux de sang de les seves artèries pulmonars, que gairebé no s’havien desenvolupat.

El nen es va recuperar molt ràpidament. Pocs dies després de la intervenció, la seva saturació d’oxigen es va elevar al 85% i va poder tornar a caminar. Vuit dies després va ser donat d’alta i va poder tornar al seu país. Ara, l’equip mèdic seguirà de prop la seva evolució d’acord amb el cardiòleg del seu país que el tracta. “D’aquí a un any — prossegueix el Dr. Congiu — veurem si és necessari fer-li una altra intervenció i, fins i tot, si podem plantejar-nos una cirurgia correctora.”

A l’Eduard i a la seva família els ha canviat la vida. “Abans de l’operació, l’Edy no podia caminar ni anar al lavabo sol, perquè quan s’aixecava li baixava molt la tensió i el nivell d’oxigen. Ara, camina i ha millorat la seva qualitat de vida. Estem molt contents i orgullosos de cada petit avanç”, conclou l’àvia del nen.