Portal del Pacient
La pediatra Victòria Fumadó ha estat reconeguda als Premis a l’Excel·lència Professional del Col·legi de Metges de Barcelona en la categoria d’Humanitats, Cooperació i Gestió.
“Amb 12 anys, ja tenia clar que volia ser metgessa i que acabaria treballant a l’Àfrica”, explica la Dra. Victòria Fumadó, que coordina els projectes de cooperació internacional de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Quan va acabar els estudis, va fer diverses estades a països com Sierra Leone, Moçambic i Tanzània per tractar els infants de la zona i desenvolupar estudis que repercutissin en el benestar dels ciutadans. “Des d’aleshores, he volgut dedicar-me a projectes que tinguin un impacte real en la salut infantil dels països més pobres”, afirma Fumadó.
Actualment, treballa al Servei de Malalties Infeccioses de Sant Joan de Déu i és responsable de la Unitat de Referència Nacional per a Malalties Importades i Tropicals i de la Unitat de Cooperació.
El Col·legi de Metges t’ha premiat per l’excel·lència mèdica en Humanitats, Cooperació i Gestió. Com reps aquest guardó?
Estic molt contenta. Quan em donen un premi sempre penso que hi ha molta gent fent tasques admirables que també podrien ser reconeguts. Per això vull remarcar que una persona sola, poques coses pot fer. Per poder arribar a algun lloc és necessari construir un equip. A l’Àfrica diuen: si vols anar de pressa, ves sol; si vols anar lluny, ves acompanyat. Així que el rebo pensant que he estat molt ben rodejada, amb molta il·lusió, amb gratitud, i conscient que soc una privilegiada.
Fa molts anys que treballes amb l’equip de Sant Joan de Déu.
De fet, Sant Joan de Déu forma part de la meva vida des d’abans de començar a estudiar medicina: vaig veure com hi posaven la primera pedra perquè el meu pare, que era pediatra, hi treballava. Després d’acabar els estudis i fer diferents estades a alguns països de l’Àfrica, vaig tornar a Barcelona i vaig començar a treballar en el camp de les malalties infeccioses a l’Hospital.
Per què et vas decidir per explorar el camp de les malalties infeccioses a l’Àfrica?
Els nens sempre m’han agradat. Hi havia alguna cosa, que potser és molt de la meva generació, en què vam descobrir que existeixen dos mons diferents amb unes desigualtats molt grans. Com a pediatra, és una fet que costa molt de tolerar. Allà hi ha nens que moren per malalties que ja tenen cura. No parlo de malalties estranyes, sinó de malalties que el que necessiten són recursos. I suposo que aquesta desigualtat va ser el que més ens cridava l'atenció, era totalment injust.
"Quan un infant neix aquí, disposem de molta informació mèdica. Quan venen de fora, els fem un cribratge per detectar possibles malalties importades".
Quan pensem en malalties infeccioses sovint ens ve al cap quelcom exòtic que no ens influeix. Això és així?
No, i la veritat és que cada cop ens afecta més. Les persones es mouen molt — tant per viatges com per trobar territoris amb més recursos on poder treballar —, cosa que fa que l'epidemiologia sigui més global, tot i que hi ha malalties que necessiten un vector per la seva transmissió.
I de la mateixa manera que ens comuniquem més, els patògens també es reparteixen més. És cert, però, que hi ha malalties infeccioses que estan molt relacionades amb la pobresa per factors com la falta de sanejament i control de l'aigua, la manca de prevenció o el tipus d’habitatge que es té.
Com és un dia a la Unitat de Malalties Infeccioses de Sant Joan de Déu?
Generalment el que fem és donar servei a altres unitats de l’Hospital, som un equip transversal. Treballem amb altres especialistes que tenen pacients amb infeccions. A més, com que tenim molts pacients complexos, amb malalties greus i també pacients internacionals, el que fem és un cribratge per detectar possibles malalties infeccioses o importades a l’arribada.
Quan un infant neix aquí, els professionals disposem de molta informació. Sabem com s’ha controlat l’embaràs, les malalties de les quals és portadora la mare, el diagnòstic precoç del nadó, les vacunes que porta... Tot això a molts països no es fa i és important controlar-ho un cop són aquí.
La Covid-19 és una malaltia infecciosa. Com vau viure la pandèmia des de l’Hospital?
Al principi teníem casos aïllats. Encara no parlàvem de pandèmia i tampoc sabíem ben bé com procedir. Així que, juntament amb la direcció mèdica, em va tocar muntar un dispositiu d’actuació. Vam definir com seria l’aïllament dels pacients, qui s'havia d'entrenar per atendre aquests infants, com es repartirien les àrees del centre, què era un contacte d'un cas i què no... Tot això que ara és tan clar, en aquell moment no ho era.
I vam tenir la sort també que els infants ho portaven prou bé. Per això, en un moment donat, vam prendre la decisió d’atendre adults. De fet, el primer adult que vam ingressar va ser un germà de l’Orde que va donar positiu amb una infecció respiratòria greu.
Va ser una situació nova per a tothom. Vist en perspectiva, com valores l’actuació?
Vam fer una bona feina. Tothom, especialment la gent jove de l’equip, estaven pendents de veure el que es publicava per revisar i actualitzar protocols. També vam treballar amb les dones embarassades positives per veure si hi havia efectes en els nounats, què passava amb la lactància materna, amb les vacunes i amb la immunització. El record positiu que em queda d’aquesta pandèmia, que tant de bo no hagués passat mai, és la cohesió que es va fer entre els professionals de l’Hospital.
"Sierra Leone depèn totalment de donacions externes per costejar els tractaments dels infants menors de cinc anys".
També fa anys que gestiones la cooperació internacional de l’Hospital.
L'agermanament va començar per l’interès del germà Fernando, que havia sigut Director del Hospital Sant Joan de Déu de Sierra Leone. Allà, dos dels nostres professionals el van ajudar a desenvolupar tot l'àmbit de la cirurgia. A partir d'aquí, va néixer la idea del un intercanvi de professionals d'un costat a l'altre i el gerent, en Manel del Castillo, va apostar per l’agermanament dels dos llocs. Mes tard, com que jo ja tenia experiència en la col·laboració amb centres de països africans, em van demanar si podia endreçar una mica totes les feines de cooperació i fer una petita unitat de cooperació.
Així, vam començar a detectar les principals mancances dels territoris amb els quals col·laboràvem i, com que hi havia pocs pediatres, vam obrir el programa perquè residents de Sant Joan de Déu poguessin fer una estada a l’hospital de Lunsar, a Sierra Leone. Ara hi han diferents projectes en marxa com ‘Apadrina un tractament’, per poder cobrir els costos dels medicaments, o la iniciativa per frenar la malnutrició en col·laboració amb el Ministeri de Salut d’allà.
Què suposen les donacions per a programes de cooperació internacional com l'agermanament amb Sierra Leone?
Al nostre país, tenim una bona seguretat social que dona assistència a la ciutadania. Sierra Leone, per exemple, depèn totalment de donacions externes per costejar els tractaments dels infants menors de cinc anys. A vegades, però, hi ha ruptura d'estocs. Les donacions que es fan en aquest projecte de l’Hospital van destinades a què això no passi, a garantir que aquests tractaments es financin.
Què fan els professionals de l’Hospital que es desplacen fins allà?
El que volem és que ajudin a capacitar àrees concretes, perquè és molt difícil suplir l'assistència que manca si els professionals no s’hi volen quedar per sempre. En canvi, si apostem per ensenyar, tindran una persona local que sabrà fer aquestes tasques mèdiques essencials. Per això, també hi ha una escola d’infermeria.
L’agermanament amb l’hospital de Saint John of God a Lunsar fa 19 anys que funciona. Quina valoració en fas a dia d’avui?
Crec que l’hospital d’allà ha aconseguit obrir-se a la comunitat i ha fomentat, gràcies al contacte i la confiança amb els líders de la comunitat, que la gent vagi a visitar-se. Això era complicat perquè hi a molts pobles aïllats i els camins fins al centre són complicats. A més, creuen molt en la medicina tradicional.
Ens falta, però, que el personal sigui estable. L’hospital està en una àrea rural i, moltes vegades, quan els locals aprenen les tècniques mèdiques, decideix marxar a la capital per poder guanyar més diners.
També compagines la teva tasca assistencial amb la recerca. En què has estat treballant últimament?
Doncs just he acabat diversos projectes. N’hi ha un que es diu ICARIA, que el fem amb l'ISGlobal i està finançat per la Fundació Bill Gates i per la Caixa, en el qual hem valorat gairebé 20.000 infants per veure si, a més de donar quimioprevenció de la malària durant el primer any de la vida amb el programa de vacunació, és útil seguir una pauta antibacteriana per reduir la càrrega de mortalitat.
Les gràfiques mostren que actualment moren cinc milions d’infants per sota dels cinc anys, però quan jo vaig començar eren 12 milions. En el primer any de vida, s'ha de fer grans esforços per reduir la mortalitat.
Encara no sabem el resultat, però ha estat una gran feina en la qual han col·laborat 10 residents de l'Hospital revisant els informes que ens arribaven dels possibles efectes secundaris de la medicació. Si surt bé, serà una mesura molt bona per aplicar a les zones pobres.
Altres premiats de Sant Joan de Déu
El Col·legi de Metges de Barcelona ha reconegut altres professionals i serveis de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. L’equip d’assistència en diabetis pediàtrica de l’Hospital, liderat pel doctor Roque Cardona, ha rebut el premi en la categoria d’Equips Assistencials. La doctora Mònica Balaguer ha estat premiada en la categoria de Docència i Formació Mèdica.
