“Fent la residència, m’he adonat de com és d’important el tracte humà i acompanyar els pacients i les famílies”

En David Cabrero sempre ha gaudit estudiant. Té curiositat per la biologia i la ciència i també li agraden molt els infants i pedagogia. Aquestes passions han fet que es decantés per estudiar Medicina i especialitzar-se en Pediatria a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. “He escollit una professió que ajunta les coses que més m’agraden”, diu.

Fa un any que és resident al nostre centre, però ja hi havia fet pràctiques durant la carrera. Precisament, va ser aquesta experiència la que el va portar a escollir-lo per acabar de formar-se. Havent superat els nervis de l’inici i viscut incomptables experiències a les especialitats que s’ofereixen, en David afirma que, a més de venir a treballar content, té vida fora de l’Hospital.

Plegues o entres ara?

Doncs estic al mig de la meva jornada. He entrat a les vuit i surto a quarts de cinc.

Com són els teus horaris?

Un dia normal faig aquest horari. Normalment, fem una guàrdia a la setmana i pot ser entre setmana o els caps de setmana.

Com funcionen les guàrdies?

De mitjana en fem quatre al mes. Són de 24 hores i llavors tens festa l'endemà. Els residents ens organitzem entre nosaltres per trobar un equilibri.

Les guàrdies són molt diferents d’un torn?

El que canvi és que estàs a urgències. Fa respecte, perquè ets tu l’encarregat de veure i tractar aquell infant, però en tot moment tenim accés als professionals per preguntar tot el que necessitem.

Estàs al primer any de residència.

Sí, i estic molt content. Tenia ganes de començar i m’he sentit ben acollit i acompanyat a Sant Joan de Déu.

Quin ha estat el gran aprenentatge d’aquest primer any?

No m’esperava que una part important de l’atenció a Urgències fos, no el tractament en sí, que també, sinó donar un missatge tranquil·litzador i acompanyar les famílies. Estudiant amb un llibre, no havia pensat mai que aquesta part humana fos tan necessària.

Recordes el primer dia que vas venir a Sant Joan de Déu?

Sí, vaig fer les pràctiques del sisè any aquí. Em va agradar tant que vaig apostar per venir-hi a fer la residència i ho vaig aconseguir.

Ja venies amb les idees clares.

Si podia, sí. Era la meva primera opció.

A quin servei vas començar?

Directament a Urgències. Com que els professionals tenen anys d’experiència, saben com acollir els residents i mai em vaig sentir desemparat. Cada vegada em noto més independent i amb menys necessitat de preguntar coses.

Quant de temps esteu a cada servei?

Depèn de la rotació, però a Urgències fem dos mesos i a altres especialitats en fem un. A planta són cinc mesos.

A quin servei estàs rotant ara?

Estic a traumatologia.

N’hi ha algun que t’hagi agradat especialment?

Tinc un gran record d’Urgències perquè era l’inici i vam crear un equip molt bo. És cert que, de la tensió i els nervis de ser el primer servei, arribava a casa i m’adormia, però vaig estar molt còmode. També m’ha agradat estar a planta. He apreciat molt tenir temps per pensar les coses i fer diagnòstics detallats amb els professionals de l’Hospital.

Com us podeu especialitzar fent pediatria?

A cada hospital és diferent, però aquí, durant el quart any de residència, pots escollir els serveis en els quals vols fer la rotació en funció dels camps que més hagis gaudit. A Sant Joan de Déu, que és un hospital gros amb els serveis molt ben estructurats, la majoria de la gent s’acaba d’especialitzar amb un ‘fellowship’ o un màster. La pediatria, però, ja és una especialitat en sí.

És aviat, però tens alguna idea de cap on anar?

M’agrada molt la part de malalties infeccioses i també especialitats que tracten patologies sistèmiques. Però queda molt.

T’ha sorprès alguna cosa de l’Hospital?

Fent la residència he vist un hospital diferent que durant les pràctiques. M’ha sorprès com és de gros quan el vius. Hi ha una xarxa molt extensa i molts especialistes a cada servei.

I alguna cosa que, com que ja la coneixies, va ser determinant per la teva decisió?

Determinant, no. Simplement, m’hi vaig trobar molt còmode i, parlant amb altres residents, em van confirmar que ells també estaven molt bé aquí.

Com és un dia a la teva jornada?

Depèn del servei, però, per exemple a planta, els adjunts i els residents fem un pas de guàrdia conjunt per veure què ha passat durant la nit. Ens reunim per dividir-nos la feina entre els diferents equips i comencem la ronda i les visites. Sempre anem acompanyats d’un adjunt i podem treballar plegats el diagnòstic i el tractament.

Com és l’acompanyament dels professionals?

Hi ha molta predisposició d’ajudar tota l’estona. Gràcies a això, noto que cada vegada vaig més confiat. A més, una tarda a la setmana, fem xerrades de formació de residents per a altres residents.

Quins temes tracteu?

La comissió de docència treballa amb els diferents serveis per preparar les temàtiques. Per exemple, fem una tarda de cardiologia o una tarda de pneumologia. Els adjunts i els residents preparen les xerrades. Com a R1 crec que són molt útils, i a més són hores reservades per a formació dins la jornada laboral.

L’Hospital potencia molt la recerca. Com la viviu durant la residència?

Depèn molt de les motivacions personals de cada resident, però per mi el que és important és tenir l’oportunitat de fer recerca. Et pots afegir a projectes innovadors i pioners a nivell internacional. Si un resident ho vol viure, s’hi pot afegir perfectament.

Sempre vas voler ser metge?

No. M’agrada molt la biologia i estudiant sempre m’ho he passat molt bé. A més, tinc aquesta curiositat de descobrir coses. També m’agrada molt l’educació i treballar amb infants, i he trobat una cosa que em permet ajuntar-ho tot.

La medicina és vocacional?

Per algunes persones, sí, però també n’hi ha d’altres que ho hem anat aprenent pel camí. Jo estic gaudint molt la meva feina.

Quines característiques són importants per aquesta feina?

Hi ha una part molt important que, per mi, és ser curiós, fer-se preguntes i tenir ganes d’aprendre. Així és com ho enfoco jo. I també és essencial el tracte humà i l’empatia.

Has trobat aquestes característiques als professionals de l’Hospital?

M’he trobat molts professionals que m’han fascinat i que m’han fet venir ganes de quedar-me amb ells a consulta tot el dia. He anat agafant habilitats de tots ells.

L’Hospital t’ha donat allò que esperaves?

De moment sí, estic molt content. Treballem moltes hores, i en faria alguna menys. Però estic molt satisfet i vinc a treballar content. A més, també tinc vida fora de l’Hospital.

Estem a punt de rebre els nous residents, els recomanaries Sant Joan de Déu?

T’imagines que ara et digués que no? (Riu). Faig broma. Sí que el recomano. És molt gran, exigent i els professionals en saben molt. A més, és un centre preparat per oferir tots els camins que un desitgi.