La Unitat d’Arrítmies implanta un desfibril·lador extravascular a un pacient pediàtric

En Guillem tornava d’escola un dia de maig de 2024 quan va caure defallit al carrer. Amb només 13 anys havia patit una aturada cardíaca. “En Guillem —recorda la seva mare— portava un ‘holter’ perquè, en una revisió que li havien fet al club de futbol on juga li havien detectat una hipertròfia (engruiximent de la paret del cor), però en cap moment hi havia hagut cap senyal d’alerta ni alteració cardíaca que ens fes pensar que passaria una cosa així”.

El destí va voler que a pocs metres de distància d’on en Guillem va patir l'aturada hi hagués una ambulància, que havia anat a fer un altre servei. Els professionals de l’ambulància el van auxiliar immediatament, li van practicar les primeres maniobres de reanimació i el va traslladar a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Un cop al centre, els professionals de Cures Intensives Pediàtriques, amb l’equip de la Unitat d’Arrítmies i Cirurgia Cardiovascular van continuar fent la reanimació perquè les arrítmies no cessaven i van aconseguir controlar-les.

La gran preocupació era quines seqüeles li podien haver quedat. “No sabíem quanta estona podia haver estat en Guillem sense oxigen al cervell —explica la mare. Li van fer un TAC i no li van detectar lesions greus, però el principi de la recuperació va ser molt difícil per què no podia parlar, encara avui va al logopeda, i va haver de tornar a aprendre a caminar.” Afortunadament, en Guillem va anar recuperant totes les seves capacitats i al juliol va sortir de l’Hospital.

Nou desfibril·lador extravascular

Quan els professionals de la Unitat d’Arrítmies es troben davant d’un cas com el d’en Guillem, fan un estudi a la família per a detectar si algun familiar proper té risc de patir també una mort sobtada. Va ser així com van descobrir que tant la mare com el germà gran tenen l’alteració genètica que els hi predisposa. Per això, l’equip mèdic va decidir implantar també al germà gran un desfibril·lador. Per la seva banda, la mare és atesa en un centre d’adults.

“En aquest cas, li hem implantat un nou model de desfibril·lador extravascular que permet evitar tenir cables a dins del cor, és de menor mida que els que havíem fet servir fins ara i tenen una durada molt llarga, d’uns 15 anys. És el primer dispositiu d’aquest model que ha implantat un centre pediàtric a un pacient”, apunta el cardiòleg Fredy Chipa.

L’avantatge del desfibril·lador extravascular és que no porta elèctrodes per dins les venes ni a dins del cor, però igualment pot estimular-lo en cas que sigui necessari. “Els desfibril·ladors d’aquestes característiques són un avenç tecnològic important en pacients molt joves en els que és tot un repte tractar adequadament a tan llarg termini” conclou la Dra. Georgia Sarquella-Brugada, cap de la Unitat d’Arrítmies.