Back to top

Records que ajuden a superar el dol per la pèrdua d’un fill

Només un 30 % de les famílies que han perdut una criatura poques hores després del naixement conserven un record físic de l'infant i només un 12 % tenen una foto.

15 Octubre 2021
Caixa de dol perinatal Unamanita
https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/files/u1/Sala_premsa/Noticias/2021/caixa-dol-perinatal-hospital-sant-joan-deu-barcelona.jpg

La pèrdua d'un fill durant el període de gestació o a les poques hores del naixement és més habitual del que pensem en la nostra societat. Les parelles que viuen aquesta situació pateixen un fort impacte emocional, i el suport dels professionals sanitaris que les atenen i acompanyen al llarg del procés és clau per ajudar-les a fer front a un episodi tan traumàtic i superar-lo de la millor manera possible.

A l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona fa anys que els professionals ajuden a aquestes famílies a superar el dol amb la creació d'una caixa de records.

En la nostra cultura, la mort és encara un tabú

Quan una dona perd una criatura durant l'embaràs o poc després del part, la família i els amics acostumen a dir-li que no es preocupi, que és molt jove, que tindrà altres fills ... Ho fan amb tota la bona intenció del món, sense adonar-se que amb aquesta actitud no l'estan ajudant a superar la pèrdua. "El que està demostrat que ajuda realment a aquestes parelles" -explica María José Troyano, coordinadora infermera del Servei de Neonatologia de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona- "és poder acompanyar el nadó en el procés de morir i acomiadar-se", així com participar en la creació de records i conservar-los.

Els professionals que treballen en aquesta àrea han constatat que, sovint, les parelles que no tenen records tangibles dels seus fills morts tornen a l'Hospital a demanar els resultats de les proves efectuades a l'infant, com ara ecografies, empremtes dactilars o fotografies de l'autòpsia. "Nosaltres intentem que, durant el procés de comiat del nadó, creïn records tangibles, i també intangibles, que els ajudin a vincular-se amb el nadó i que, a més, puguin fer servir com a presentació del fill o filla cap a la societat", explica Troyano.

Per això, ja fa anys que els professionals ofereixen a les famílies que perden una criatura la possibilitat de crear una caixa de records del nadó. A Espanya, aquesta pràctica no és molt habitual. Ho demostra que, segons un estudi de l'associació Umamanita, només un 30 % de les famílies que han perdut una criatura poques hores després del naixement conserven un record físic de l'infant i només un 12 % tenen una foto. En països com Irlanda, el Regne Unit, els Països Baixos, el Canadà o els Estats Units, en canvi, aquesta xifra és molt més alta, un 90 %.

La creació de records tangibles és un pas molt important en la fase d'elaboració del dol i cal adaptar-lo a les necessitats i al temps de cada família. Perquè hi ha famílies que, davant una pèrdua, manifesten de seguida el desig de tenir records del nadó, mentre que n'hi ha que eviten fer-ho i no en conserven cap. "Algunes parelles rebutgen, en un primer moment, la nostra proposta de fer una caixa de records, i és lògic que ho facin, perquè no s'ho esperen i estan vivint una situació emocional especialment difícil. És aquí on els professionals juguen un paper molt important. Cal que parlin amb les famílies, que els donin temps per adaptar-se a la situació, que les acompanyin, i que respectin les decisions, siguin les que siguin. Per això aquests professionals reben una formació específica en què aprenen a fer un bon ús d'aquest recurs, a utilitzar-lo com una eina que faciliti el procés de mort del fill", assenyala Troyano.

Els objectes que integren la caixa de records varien segons el moment en què es produeix la pèrdua. Si la parella ha perdut la criatura durant el període gestacional, la caixa de records conté diversos objectes, com ara un saquet i un penjoll, a més d'un certificat de naixement sense validesa legal que acredita que la criatura va existir. En el cas d'un nadó que ha nascut, se li poden fer fotografies amb la família, es pot animar els pares i familiars a banyar-lo i vestir-lo, i també es poden prendre les empremtes de les mans i/o dels peus perquè pares i mares les conservin.

Un tresor per a les famílies

Per a en Marc i la Yeny, la caixa de records guarda "autèntics tresors". Ells van ser pares en ple confinament i d'una manera molt prematura. L'equip mèdic va haver d'avançar el part durant la setmana 28 de gestació en constatar que la criatura venia amb greus problemes de salut.

En Mateo va néixer el 16 de maig i, catorze dies després, va morir en braços de la seva mare. "Com vaig passar part de l'embaràs en pandèmia -recorda la Yeny-, no li havíem comprat moltes coses. A l'Hospital no teníem pràcticament res, només un parell de ninos que jo li havia fet. El dia que vam saber que moriria, les infermeres van treure la caixa, d'on van agafar una manteta perquè l'acotxéssim, i li van prendre les empremtes de les mans i dels peus perquè les tinguéssim de record ... Nosaltres també vam posar uns bolquers com els que feia servir i altres coses. En aquell moment no érem molt conscients, però tots aquells records ens han ajudat molt i han esdevingut per a nosaltres uns autèntics tresors, perquè són l'única cosa que en tenim d'ell".

Ara en Marc i la Yeny estan esperant una criatura. "Aquests records ens ajudaran a explicar al nostre fill que té un germà. Per a nosaltres, la caixa -afegeix en Marc- és una mostra de la qualitat humana de l'Hospital. És una mostra que els professionals són molt sensibles a situacions com la que a nosaltres ens va tocar viure ".

Hospital Sant Joan de Déu https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/themes/hsjd/logo.svg
Records que ajuden a superar el dol per la pèrdua d’un fill