Un implant de tronc cerebral permet percebre sons a un pacient que patia hipoacúsia profunda

En alguns casos en què es detecta una hipoacúsia profunda des del naixement, l’implant auditiu coclear no és una opció de tractament. Això és precisament el que li passava a en Benjamín, un pacient de 3 anys procedent del Perú que presentava una absència congènita del nervi auditiu que li causava una sordesa profunda.

Per als nens i nenes que no tenen còclea o nervi auditiu, hi ha la possibilitat de col·locar un implant directament en el tronc cerebral mitjançant neurocirurgia. Concretament, la intervenció consisteix a implantar un dispositiu sobre el nucli auditiu en el tronc cerebral que després s’estimula per permetre que els pacients percebin sons.

Segons l’otorrinolaringòleg Oliver Haag, de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, l’implant de tronc cerebral és una tècnica diferent de l’implant coclear, no ofereix un reconeixement tan precís dels sons, però sí que permet la recuperació d’un cert nivell d’audició per part dels pacients.

Aquesta tècnica evita que els pacients creixin totalment aïllats de l’entorn i permet que percebin i reconeguin sons en fases més avançades de la recuperació i, fins i tot, parlar i entendre el llenguatge oral amb l’ajuda de la lectura labial.

Oliver Haag, otorrinolaringòleg pediàtric

Precisament el fet que es tracti d’una intervenció més invasiva que l’implant coclear fa que només es faci servir en els casos en què es descarta la primera opció, que solen ser els més severs. Des del 2006, a l’Hospital Sant Joan de Déu s’han tractat únicament quatre pacients amb l’implant de tronc cerebral, mentre que anualment es poden arribar a tractar  aproximadament 50 pacients amb  implants coclears. 

Fins fa dos anys era difícil dur a terme aquest tipus de tècniques, que ara es poden oferir gràcies a l’experiència del Servei d’Otorrinolaringologia i la col·laboració amb el Servei de Neurocirurgia, concretament de José Hinojosa, expert en accés al tronc cerebral.

“No és una tècnica nova, però sí poc estesa en pediatria”, explica Hinojosa, que afegeix que a Espanya només quatre centres ofereixen l’implant de tronc cerebral. “Aquesta neurocirurgia és més complexa en l’anatomia dels nens, però permet habituar-los a l’estímul auditiu, cosa que no resulta útil quan una persona sorda arriba a la vida adulta”.

L’atenció de logopèdia, imprescindible en els implants de tronc cerebral

La intervenció combinada de neurocirurgia i otorrinolaringologia d’en Benjamín es va dur a terme el mes de desembre del 2018 amb èxit i posteriorment es va haver d’activar l’implant per comprovar que funcionava correctament.

“En aquests casos, l’activació pot resultar molesta per al nen en les primeres ocasions, ja que no té consciència d’haver escoltat ni percebut sons anteriorment i, de vegades, això els pot espantar”, explica la fonoaudiòloga Natalia Coll. Un cop s’activa l’implant, es va regulant d’acord amb l’evolució del nen i se li estimula directament el nucli auditiu i el centre auditiu central.

El Servei d’Otorrinolaringologia ha treballat en el cas conjuntament amb el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA), per oferir-hi un seguiment i un entrenament de logopèdia durant gairebé sis mesos.

L’equip de logopèdia es coordina posteriorment amb l’equip que tractarà en Benjamín en el seu país d’origen per informar-los de la seva evolució, que ha estat favorable fins al moment. Generalment es comença a treballar amb aquests pacients a través del joc, ja que cal que perdin la por al nou estímul sonor.

Des que va començar a fer servir l’implant, en Benjamín ha evolucionat bastant: respon a sons intensos i ha deixat d’espantar-quan ell mateix emet algun so.

Gabriela Convertini, logopeda d’en Benjamín

Tot i que en Benjamín trigarà mesos a aprendre a identificar més sons, el seu contacte visual ha millorat molt i també ho ha fet la seva conducta.

Segons la literatura existent, els pacients que són implantats cap als dos anys de vida tenen un pronòstic força bo, perquè fins als quatre anys disposen de temps per fer l’adquisició del llenguatge. En tots els casos cal un tractament llarg i intens de logopèdia, ja que els avenços es produeixen de forma molt progressiva.

La mare d’en Benjamín es mostra satisfeta perquè l’implant ha aconseguit que el nen es relacioni amb l’entorn, del qual estava aïllat, i que es mostri més receptiu. “Quan tornem a casa hem de continuar treballant perquè aconsegueixi entendre el llenguatge i comunicar-se a la seva manera”, comenta.