“Gràcies a Sant Joan de Déu, el meu fill ha pogut preservar la llengua d'un tumor”

En Lihuén tenia gairebé dos anys quan un dia jugant, va treure la llengua als seus pares i aquests li van veure una protuberància. Després de consultar diferents especialistes, van visitar el centre de referència d'oncologia infantil a l'Argentina, on li van fer una biòpsia i li van diagnosticar un sarcoma lingual, un càncer que es forma a la cavitat oral i que és molt poc freqüent.

Els metges que van examinar en Lihuén a l'Argentina van explicar a la família que el tumor estava localitzat a la llengua i era resecable, que es podria extreure mitjançant cirurgia, però que per a això havien d'extirpar-li completament la llengua. Sense llengua, el petit hauria d'alimentar-se a través d'un botó gàstric, requeriria una traqueostomia per a poder respirar i perdria la capacitat de parlar.

Mentre en Lihuén iniciava el tractament al seu país, la família va començar a buscar un hospital al món on li poguessin fer una reconstrucció lingual i va consultar especialistes en cirurgia maxil·lofacial de Barcelona i dels Estats Units. Un d'ells va ser el Dr. Josep Rubio, cap de la Unitat de Cirurgia Maxil·lofacial de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, que va valorar el cas i va veure factible extreure el tumor al nen preservant-li part de la llengua. “L'equip de cirurgia del nostre hospital ens va confirmar que si hi havia una persona al món que pogués fer aquesta cirurgia amb èxit era el Dr. Josep Rubio. Això, i la facilitat de l'idioma, ens va decidir a venir a Barcelona”, relata la mare.

L'operació a Sant Joan de Déu

A la seva arribada a Sant Joan de Déu, els professionals que el van atendre van decidir realitzar-li algunes proves i prescriure-li un tractament específic per a dificultar la capacitat que tenen aquests tumors de generar els seus propis vasos sanguinis i continuar creixent, amb la intenció de facilitar la cirurgia. En sospitar que la mandíbula podia estar afectada, van decidir avançar la intervenció.

“A més de treure la infiltració tumoral de la mandíbula, li extirpem el tumor, que li ocupava el 80% de la llengua, i reconstruïm la part que queda al costat d'un penjoll per a convertir-la en una llengua funcional que permetí al nen respirar i empassar. Ho vam fer sense obrir-li la mandíbula, per dins de la boca, perquè, encara que aquest abordatge suposa més complexitat, és també menys agressiu i el nen es recupera més ràpidament”, explica el Dr. Rubio.

En les proves d'imatge posteriors, no s'evidencien restes del tumor ni cap senyal de recaiguda. Actualment, en Lihuén ja pot parlar bé, tornarà a menjar i podrà tenir una qualitat de vida com la de qualsevol nen. En Lihuén, que ara s'alimenta parcialment a través d'una sonda i ha començat a menjar per la boca, està seguint un programa intens de rehabilitació amb la psicologopeda per a estimular la seva llengua, moure-la amb normalitat i enfortir-la per a millorar la parla i la deglució. La mare d'en Lihuén explica que “ara està feliç guardant totes les galetones, xocolates i les coses que li agraden per a quan pugui tornar a menjar.”

El pare recorda que el diagnòstic de la malaltia d'en Lihuén va ser el pitjor cop que han rebut en la seva vida. “Pot resultar estrany que ara gaudim venint a l'Hospital, però aquí ens van donar l'alegria més gran, ens van retornar la vida del nostre fill”.