"A l’Hospital Sant Joan de Déu em trobo com a casa"

Quan el Youssef tenia 10 anys, un dia van descobrir que tenia hematomes a les cames i petites taques d'hemorràgies internes. Els seus pares el van portar a un hospital del Marroc on li van fer analítiques; els resultats van indicar que tenia el nivell de les plaquetes molt baix. Llavors li van fer una punció a la medul·la òssia i li van receptar un tractament amb corticoides i immunoglobulines.

Amb una segona punció a la medul·la, els especialistes van veure que el seu nivell de plaquetes no millorava i, després d’una consulta al servei d'hematologia d'un altre hospital del país, li van diagnosticar aplàsia medul·lar, una malaltia rara i molt greu en què la medul·la òssia no produeix suficients cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells, blancs i plaquetes). Per poder curar el Youssef calia fer-li un trasplantament de medul·la òssia.

La primera opció que tenia per al trasplantament era que alguna de les seves germanes pogués ser donant de medul·la amb un HLA idèntic; desafortunadament, cap d’elles no eren compatibles. Atès que els hospitals al seu país només poden fer trasplantaments de medul·la òssia de familiars perquè no disposen d'un registre de donants, van començar a mirar opcions de tractament a d’altres països (Estats Units, França, Suïssa, etc.) amb la idea que el nen pogués ser trasplantat amb un donant anònim.

Un familiar del Youssef, biòleg a la seva ciutat, va recomanar a la família l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. “Aquest hospital compta amb hematòlegs excel·lents", els va dir.

L'Hospital Sant Joan de Déu realitza al voltant de 30 trasplantaments al·logènics cada any, disposa d'una unitat d'aïllament separada d'altres sales i compta amb l'acreditació internacional JACIE (Joint Accreditation Committee of the ISCT and European Group for Blood and Marrow Transplantation).

Seguint aquesta recomanació, es van posar en contacte amb l'Hospital i ràpidament van tenir resposta. Així doncs, l'agost del 2021 la família de Youssef va viatjar a Barcelona acompanyats d'un metge. Van anar directament a l'Hospital Sant Joan de Déu, on el nen va estar ingressat dues setmanes a la Unitat de Trasplantament de Progenitors Hematopoètics. Posteriorment, es va visitar periòdicament al centre per rebre tractament abans de sotmetre’s al trasplantament.

La Dra. Maria Trabazo del Castillo, pediatra hematòloga, comenta que "abans del trasplantament d'un donant no emparentat, es realitza un estudi per veure si el pacient té anticossos de rebuig del donant, i si és el cas, eliminar-los amb un tractament. En el cas de Youssef vam trobar ràpidament un donant compatible. Dit això, abans de procedir al trasplantament vam haver de fer un tractament de dessensibilització per eliminar els anticossos no compatibles, i després, ja va poder rebre el trasplantament. "

Al cap de dos mesos va començar tot el procés per al trasplantament de medul·la òssia. Per al Youssef va ser una etapa molt difícil. Ell mateix comenta que "va ser molt dur perquè m'estaven passant moltes coses en molt poc temps: em vaig haver d'afaitar el cap, vaig rebre sessions de quimioteràpia i un tractament de plasma..."

En total, el Youssef s’hi va estar 67 dies a l'habitació de TPH

I ho recorda així: "Quan ho penso ara, tinc nostàlgia, sento que vull tornar-hi. Sé que no té gaire sentit, però és un lloc en què em sentia segur. " Si bé comenta que va ser dur, perquè "durant tot aquest temps només podia veure les infermeres i els meus pares, i em sentia força deprimit"

, el Youssef té molt bon record del tracte tan especial de les infermeres i de tots els detalls que tenien amb ell. "Cada matí, una infermera em feia un dibuix i el penjava a la paret. Al final dels 67 dies tenia un munt de dibuixos. "

Leila, la mare del Youssef, recorda contenta que "el dia del seu aniversari va ser quan va sortir de l'habitació del trasplantament."

Actualment, Youssef ja ha superat la malaltia i viu a Barcelona amb la seva família. Està content de viure aquí i de tenir una vida normal. Va a l’escola cada dia, té molts amics i, a més, ha après a parlar perfectament castellà, català i anglès.

Ara ve a l'Hospital cada mes i mig per fer-se controls i seguiments. Youssef afegeix que, després de quatre anys aquí, l'Hospital és com la seva segona casa. Al Youssef li agradaria fer-se voluntari de l'Hospital per poder ajudar altres nens que estiguin passant per una situació similar a la seva, i diu que els donaria ànims i esperança amb aquestes paraules: "Si jo ho he aconseguit, tu també pots!"