“Mai no hauria imaginat que al segle XXI hi hagués persones amb una patologia sense diagnòstic”

Citrul·linèmia, síndrome de Prader-Willi, síndrome de Down en mosaic, síndrome de Silver Russell, síndrome de Roiffman... Aquests són només algunes de les moltes síndromes que els metges van arribar a sospitar en algun moment que podia tenir la Lia i que finalment van acabar descartant. Avui, dos anys i mig després del seu naixement, la Lia continua sense diagnòstic. El seu cas és un dels 12 que han estat seleccionats perquè un grup d’experts en bioinformàtica i genètica de tot el món l’analitzi i estudiï dins del marc de la primera Únicas Hackathon.

La Lia va néixer el 28 de desembre de l’any 2022, amb 38 setmanes de gestació, en un part programat després que els professionals que seguien l’embaràs advertissin un retard en el creixement fetal. “Quan va néixer, jo veia que la nena dormia molt, que estava poc connectada, que no s’agafava al pit... Però tot ho atribuïen al fet que havia nascut amb poc pes”, recorda la seva mare, la Laura.

Tres dies després del naixement, mare i filla van ser donades d’alta i van tornar a casa. Però abans a la petita li van fer la prova del taló, una anàlisi de sang per detectar de manera precoç malalties congènites o metabòliques greus. Pocs dies després, els resultats van fer saltar l’alarma. “Ens van trucar per dir-nos que havien sortit uns paràmetres alterats i que calia repetir la prova. Els nous resultats van confirmar l’alteració. En un principi, els metges van sospitar que la Lia tenia citrul·linèmia, una malaltia metabòlica, però finalment ho van descartar”, relata la mare.

A l'espera del diagnòstic

Allà va començar el periple d’aquesta família barcelonina. La nena va ser ingressada 15 dies a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona per sotmetre’s a tota una sèrie de proves, però cap no va donar un resultat que pogués orientar cap a un diagnòstic. “Al llarg d’aquests dos anys li han fet moltes més proves genètiques com la RAI, un exoma, un exoma trio... En aquest aspecte, no tinc cap queixa, més aviat al contrari. Algunes d’aquestes proves han mostrat alteracions genètiques, però els resultats no són concloents”, explica la Laura.

I afegeix: “Avui encara no tenim un diagnòstic precís. Mai no havia pensat, abans del naixement de la Lia, que hi hagués malalties per a les quals la ciència encara no té una explicació. Mai no hauria imaginat que al segle XXI hi hagués persones amb una patologia sense diagnòstic”.

La possibilitat de participar en una hackató de malalties rares suposa per a aquesta família una nova oportunitat. “Farem tot el que estigui a les nostres mans i aprofitarem totes les oportunitats per saber què li passa a la nostra filla. Però no volem il·lusionar-nos perquè sabem que aconseguir un diagnòstic és molt difícil i perquè cada vegada que hem tingut la sospita d’una malaltia, ho hem passat malament. Primer, intentant assimilar les pèrdues que comporta aquella malaltia i després perquè, quan és descartada, sents que perds la possibilitat de tenir un full de ruta, que és el que suposa un diagnòstic”, explica la Laura.

La Lia presenta, en l’actualitat, un retard global. “No té una discapacitat intel·lectual severa, però sí un retard global. Amb dos anys i mig, pesa set quilos; encara no camina, però està a punt de fer-ho; ara comença a dir algunes paraules... Va a poc a poc”, conclou la seva mare.