"Durant la residència hem après molt de l'experiència i les vivències de les professionals de Sant Joan de Déu"

D'aquí a tres mesos, la Daphne acabarà la residència en Infermeria Pediàtrica a Sant Joan de Déu. Després de visitar diferents hospitals, es va decidir pel nostre centre. "Quan vaig veure l'espai, vaig saber que aquí és on em volia convertir en infermera pediàtrica", explica. Ha passat per tots els serveis que indica el pla docent i, a més, ha rotat per equips complementaris com el SEM Pediàtric o l'acompanyament a infermeres de pràctica avançada.

També s'ha dedicat a desenvolupar projectes de recerca en el seu camp, especialment pel que fa a les cures i a l'experiència del pacient i la seva família. Però, sobretot, ha après treballant al costat de les professionals de Sant Joan de Déu i també de les seves companyes de residència, a les que avui, ja considera amigues.

Avui fas torn de tarda?

Sí, a l'UCI Pediàtrica.

Com són els teus horaris?

Aquest mes vinc a les tardes, però anem canviant entre matí, tarda i, a vegades, torn de nit. Tot depèn de la unitat en què estiguem fent la rotació.

I què et sembla anar canviant?

Les dinàmiques de cada torn són molt diferents. Està bé passar per tots, per estar preparada pel dia de demà.

Feu guàrdies a infermeria?

Sí, podem fer guàrdies de set hores o de 12 hores els caps de setmana i festius. Les residents fem guàrdies a les unitats per les quals ja hem rotat i coneixem.

T’està agradant fer-ne?

Al principi em feia més il·lusió, ara que soc a tres mesos d'acabar... Però sí, estan molt bé, perquè et permeten reforçar la pràctica a les unitats que t’han agradat.

Ara ja fa més d’un any que ets aquí.

Fa un any i vuit mesos, ja acabo la residència.

Recordes el primer dia que vas venir a Sant Joan de Déu?

Va ser el dia de les portes obertes. Havia anat a altres hospitals, però només entrar a Sant Joan de Déu vaig veure l'espai i em va encantar.

Vas decidir el lloc de residència després de la jornada?

Estava molt indecisa i la jornada de portes obertes em va aclarir moltes coses. Quan va acabar, ja estava pràcticament decidida a posar-lo de primera opció.

Per què?

És un hospital maternoinfantil monogràfic, això fa molt. A més, em va agradar molt que, només entrar al centre, tot està molt pensat i preparat per al pacient pediàtric.

I el primer dia com a resident, el recordes?

Ja fa temps, però sí. Els primers dies eren molt introductoris: xerrades, cursos i formacions de preparació. És un procés d’adaptació. El dia que vaig començar a rotar sí que estava nerviosa.

A quin servei vas començar?

Com la majoria, vaig començar a l’Atenció Primària. Mai hi havia estat, era un ambient desconegut per mi, però va ser una molt bona experiència.

Per quins altres has passat?

Ja he passat per tots els que indica el pla d’estudis i ara estic acabant a la UCI Pediàtrica. A més pots passar per serveis extra. Jo he estat al Servei d’Emergències Mèdiques i he rotat amb infermeres de pràctica avançada.

N’hi ha algun que hagis gaudit de manera especial?

Em va agradar molt el SEM Pediàtric, va ser una sort poder-hi rotar. També Urgències i Cures Intensives.

Com definiries aquest temps a l’Hospital?

Com un període feliç i intens. L’Hospital dona molt de si i és molt gratificant, però també és intens.

Què t’ha sorprès?

Em va sorprendre com és de gran per ser un centre monogràfic. Contempla l’infant en totes les seves àrees. I també la cafeteria. El menjar és molt bo. He estat a altres hospitals i ho valoro.

Què va ser determinant per tu per escollir-lo?

Em va agradar molt veure que té el Pediatric Cancer Center Barcelona, una base del SEM, que només n’hi ha dues, i també que hi ha àrees bastant específiques explotades al màxim.

Quins tres aspectes destacaries de la residència a l’Hospital?

Primer, que la residència no s’ha de veure com un esprint, sinó com una marató. El temps passa molt de pressa i és important viure el dia a dia. Segon, que fer la residència d’infermeria pediàtrica implica que moltes vegades has d’adoptar la mirada d’un infant. I tercer, que la metodologia s’ha d’adaptar al pacient pediàtric i les seves famílies.

Com comença la teva jornada?

El torn de tarda comença a les 14.45 h agafant el relleu de les meves companyes del matí. Després, les tasques són molt diverses i, a vegades, complexes, sobretot a la UCI Pediàtrica.

Vas acompanyada d’altres professionals del centre?

Se’ns assigna una infermera referent a cada unitat i al principi sí que et converteixes en la seva ombra, però a poc a poc agafes autonomia per ser una més i tenir les mateixes competències que les altres infermeres de plantilla.

Com valoreu aquest sistema?

Ens sentim molt ben acompanyades. Les infermeres de l’Hospital són molt potents i el personal és molt vàlid.

Les infermeres teniu molt de contacte amb les famílies.

Sí, nosaltres no cuidem un pacient, sinó que cuidem una família. Aquest vincle és molt positiu, però quan es donen situacions complexes, acabes patint amb ells intentant acompanyar-los i fent-ho el millor possible. És una motxilla que tenim i que hem d’aprendre a gestionar.

Quines aptituds has après a l’Hospital?

Una de les coses positives de la residència a Sant Joan de Déu és que rotem per Salut Mental. Passar per aquest servei ens ajuda molt a obrir la ment, a comprendre coses i a gestionar-les, tant amb els pacients com amb nosaltres mateixes.

A totes les àrees hi ha gent molt experta i ens ajuden a convertir-nos en professionals competents. Ens emportem molt d’aprenentatge personal basat també en les seves vivències i experiència.

Des de l’Hospital s’estan impulsant projectes de recerca infermera. Quin paper hi teniu les residents?

A Sant Joan de Déu la recerca és un pilar més en el camp de la infermeria, i així ha de ser. Les residents ens estem formant i estem apostant molt per aquest àmbit. Hem anat a jornades, a congressos i hem presentat ponències. A més, fem una sessió clínica a la setmana i desenvolupem projectes propis que sabem que tindran continuitat.

Què aporta la mirada infermera en aquest camp?

És complicat fer recerca sobre la tasca de cuidar, perquè moltes vegades implica coses no tangibles. Hi ha molta recerca qualitativa d’experiències de pacients i famílies i això remarca la importància de la nostra figura en tot el procés de cura.

L’Hospital t’està donant allò que esperaves?

Allò que esperava i més. Ha estat una sorpresa. Ho comentem amb les companyes, i totes pensem que és una etapa que ens deixa amb ganes de més.

(Abans d’entrar al torn, la Daphne ha quedat amb la Laura Cortés, la seva companya de residència i ara també amiga. Es van conèixer en una de les jornades de portes obertes per a residents a les que van assistir quan estaven fent la tria d’hospitals. La de Sant Joan de Déu era l’última jornada d’aquella llarga setmana.)

Estem a punt de rebre els nous residents, els recomanaríeu Sant Joan de Déu?

Quan vam venir aquí, ens vam mirar les dues i vam tenir clar que havíem de venir a Sant Joan de Déu. Vam veure les instal·lacions, el pla formatiu i el que l’Hospital ens podia donar i vam sentir que havia de ser aquí. Ho recomanem. És un centre molt potent.