"Gràcies al programa de preservació de la fertilitat de l’Hospital Sant Joan de Déu he pogut ser mare després de superar un càncer"

L’Anna tenia poc més de 18 anys quan va experimentar els primers símptomes del càncer. “Vaig notar una molèstia al pont del peu esquerre i vam anar al metge. Però vam estar mesos i mesos, jo diria que un any, intentant esbrinar què em passava perquè, segons em van explicar després els metges, el meu cas era bastant excepcional. Normalment, aquest tipus de càncers apareixen als genolls i als malucs, però a mi em va sortir al peu i això els va desorientar”, recorda ara, 17 anys després.

Una biòpsia va revelar, finalment, que l’Anna tenia un osteosarcoma, un tumor del desenvolupament que afecta els ossos. L’equip mèdic que l’atenia en un hospital privat de Barcelona va decidir llavors intervenir-la de seguida per extirpar el tumor.

El tractament havia de continuar després amb diversos cicles de quimioteràpia que podien posar en perill la seva fertilitat futura. Per això, abans d’iniciar el tractament, els professionals d’aquell centre li van proposar contactar amb Justo Callejo, llavors cap de Ginecologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, per valorar la possibilitat de criopreservar teixit ovàric.

“Estem parlant de l’any 2008. El programa de criopreservació d’òvuls encara no s’havia iniciat. La tècnica de la vitrificació d’òvuls va canviar el paradigma i, actualment, a les noies adolescents se’ls pot suggerir congelar òvuls o teixit ovàric, en funció del temps i les característiques de la noia”, aclareix la Cristina Salvador, responsable del programa de preservació de la fertilitat, juntament amb en Santiago González.

"Quan em van proposar extreure’m una mostra de teixit ovàric per si el dia de demà volia ser mare, jo era molt jove" explica l’Anna. "Els vaig dir que sí, que per si un cas, perquè en aquell moment no sabia si voldria tenir fills o no. Ni m’ho havia plantejat, la veritat”.

Pocs dies després, els professionals del programa de preservació de la fertilitat de l’Hospital Sant Joan de Déu van extreure a l'Anna, mitjançant laparoscòpia, un fragment de teixit ovàric. La mostra va ser enviada al Banc de Sang i Teixits, on es criopreserven tots els teixits ovàrics de les pacients del programa. Allà va romandre congelat durant catorze anys.

Després del tractament per l’osteosarcoma, que es va perllongar nou mesos i va implicar dues intervencions quirúrgiques i diversos cicles de quimioteràpia, l’Anna va continuar la seva vida. Va estudiar, va començar a treballar i amb trenta anys es va casar. “I llavors sí que vaig tenir clar que volia ser mare. El meu marit i jo vam començar a buscar la criatura, però no hi havia manera. Feia dos anys que ho intentàvem, sense èxit, quan vaig decidir a posar-me en contacte amb l’Hospital Sant Joan de Déu per veure què podíem fer”, relata.

Després de diferents intents d’inseminació artificial i una fecundació in vitro, els professionals que atenien l’Anna li van proposar reimplantar el teixit ovàric que li havien extret catorze anys enrere. El trasplantament va tenir lloc el 23 de març de 2022 i, només tres mesos després, el 20 de juny de 2022, l’Anna es feia la prova de l’embaràs i confirmava que estava de tres setmanes.

"Em vaig sorprendre molt, no imaginava que fos tan ràpid. Havíem estat quatre anys intentant-ho i, només dos mesos després del trasplantament, ho havíem aconseguit i de manera espontània. Va ser una alegria immensa", recorda ara.

Aquest 26 de febrer farà un any que el Biel va venir al món. "És un nadó molt bo i molt rialler. Estem encantats amb ell. Gràcies al programa de preservació de la fertilitat de l’Hospital Sant Joan de Déu he pogut ser mare i agraeixo molt als professionals que van decidir estudiar si la criopreservació del teixit ovàric podia ajudar a nenes i dones que passen per la mateixa situació en què em vaig trobar jo. Llavors no era conscient de la importància i transcendència del que m’estaven proposant, però després, amb el temps m’he adonat que desitjava molt ser mare i hauria estat molt difícil complir el meu somni d’una altra manera", explica.

Ara l’Anna està centrada en la criança d'en Biel, però no descarta tenir un segon fill. "De manera immediata, no, però més endavant potser sí. Tenim la possibilitat. Si ho hem aconseguit una vegada, per què no una segona?"