“Hem detectat diferències a les estructures cerebrals dels fetus segons el seu grau d’exposició al carboni elemental de l’aire”

La doctora Lola Gómez Roig és la cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona des de l’any 2013 i coordina l’Obstetrícia General de BCNatal. També és professora de la Universitat de Barcelona i, en l’àmbit internacional, ha format part del comitè Reproductive and Developmental Environmental Health de la International Federation of Gynecology and Obstetrics (FIGO).

Amb gran experiència en el camp de la recerca, la Dra. Gómez és una de les autores de l’article “La contaminació atmosfèrica i el desenvolupament morfològic del cervell fetal: un estudi prospectiu de cohort” publicat a la revista The Lancet Planetary Health.

Com sorgeix la idea d’estudiar els efectes de la contaminació en les dones embarassades?

Quan vam crear BCNatal, el 2013, unint l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic, el Dr. Eduard Gratacós, director del projecte, va definir les diferents línies de recerca. Des de Sant Joan de Déu, vam pensar que un tema molt emergent i important era l’afectació de l’ambient a la salut maternofetal, ja que tot el que l’envolta a la mare embarassada pot determinar el desenvolupament del fetus, quan aquest sigui un nounat, un infant o, fins i tot, en la seva edat adulta.

Amb aquesta línia d’investigació, vaig consultar quins eren els grups de recerca més importants del món en l’àmbit de salut i contaminants ambientals i vaig trobar l’ISGlobal. El Dr. Jordi Sunyer, un dels pioners internacionals en epidemiologia i ambient, en formava part i vaig anar a picar a la seva porta. Li vaig dir, “soc obstetra, treballo a Sant Joan de Déu i estic molt interessada en el medi ambient i la dona embarassada ”. Li va encantar la idea i vam començar a col·laborar.

De fet, aquest estudi neix de la col·laboració entre centres en el marc del projecte Barcelona Life Study Cohort (BiSC).

Exacte. Sota l’acord BiSC, que té com a objectiu avaluar els determinants socioambientals i genètics de la salut fetal i infantil i el posterior desenvolupament d’aquests infants, ens vam unir BCNatal i ISGlobal. L’estudi era ambiciós, ja que volíem que fos el més complet fins el moment. Hi va haver un moment que vam veure que, amb el temps que teníem, no podriem reclutar les mil mares que necessitàvem. I així vam començar a col·laborar amb l’Hospital de Sant Pau. Ells van contactar amb la meitat de les participants, i nosaltres amb l’altra meitat per tal de poder començar a monitorar-les des de l’inici de l’embaràs.

Com heu escollit les participants?

Ens hem centrat en les àrees urbanes. A Sant Joan de Déu es visita molta gent de municipis propers com Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat... i a més, amb la participació de Sant Pau, hem ampliat la mostra a altres municipis propers a Barcelona. Encara que aquestes zones també siguin àrees urbanes concorregudes, el nivell de contaminació és menor que el del districte de l’Eixample de Barcelona. Aquesta diferència és la que comparem.

Com ha estat el monitoratge d’aquestes mil mares?

Quan les dones venien a la primera visita, els explicàvem l’estudi per veure si volien participar, i els comentàvem que faríem un seguiment de la seva exposició ambiental durant tot l’embaràs. Després, els fèiem unes proves inicials per comprovar que tot estigués bé i llavors els donàvem unes motxilles per monitorar, durant una setmana, la qualitat de l’aire dels llocs on passejaven.

A més, anàvem a casa seva i instal·làvem detectors de contaminació dins i fora de casa, els donavem un rellotge de mobilitat per registrar l’activitat física i la qualitat del son, entre altres factors, i ho completàvem amb qüestionaris sobre la seva dieta i altres informacions.

I quins canvis heu observat?

Amb totes les dades recollides, al voltant del tercer trimestre realitzàvem una neurosonografia, l'ecografia especialitzada en mirar com es forma el cervell. De totes les partícules de l’aire que hem estudiat, hem vist diferències significatives a les estructures cerebrals dels fetus segons el seu grau d’exposició al carboni elemental, una partícula relacionada amb el transit de cotxes a les ciutats i la combustió de la gasolina que es troba a l'aire.

Aquests canvis observats poden traduir-se en dificultats de desenvolupament més endavant?

No té perquè ser així. Nosaltres de moment hem detectat que les mesures de les diferents àrees cerebrals són diferents depenent de la seva exposició a aquestes partícules. Això no vol dir que aquests fetus necessàriament tindran més o menys patologies. També s’ha de tenir en compte que hi ha més factors que influeixen en aquest procés.

Per poder aportar altres conclusions, estem fent el seguiment d'aquests infants, que alguns ara ja tenen quatre o cinc anys, i la idea és continuar fins l’edat adulta. Es tracta d’una feina conjunta amb molts altres investigadors i especialitats. Per exemple, a Sant Joan de Déu estem treballant amb l'Àrea de Salut Mental per veure el neurodesenvolupament dels participants.

Què han de tenir en compte les dones embarassades que viuen en entorns amb alta contaminació?

Estudis anteriors ja han demostrat que hi ha relació entre els nivells de contaminació de l’aire i el neurodesenvolupament dels infants. El Dr. Sunyer va comparar infants escolaritzats a la ciutat i en àrees rurals i va veure que, els que vivien en una zona no urbana eren més àgils i puntuaven millor als test de capacitats intel·lectuals. Des de llavors, els professionals de Sant Joan de Déu recomanem, entre moltes altres coses, que les mares s’allunyin dels fums del trànsit en hores punta i que s'apropin a les zones verdes.

Evidentment, la solució no és no viure a la ciutat, però en la mesura que es pugui, que aprofitin els caps de setmana i les vacances per passejar i moure’s per zones més verdes lliures de la contaminació del transit.

Quines mesures concretes de salut pública creieu que haurien de prioritzar-se a les ciutats per reduir la contaminació?

El Parlament Europeu, d’acord amb la Organització Mundial de la Salut, ha establert nous topalls de contaminació a l’aire per l’any 2030 i Barcelona els supera. Això vol dir que encara hem de treballar més per reduir la contaminació. Les administracions han d’apostar per ciutats verdes amb més parcs i natura. I també per una energia verda.

Continuareu la investigació en els efectes de la contaminació en les dones embarassades?

Sí, més enllà de continuar estudiant els infants que han participat en aquest projecte, en tenim molts altres en la línia d’investigació mediambiental. Per exemple, l’Hospital ha començat també un nou estudi, gràcies al finançament de La Marató de TV3, sobre la salut sexual i reproductiva dels fills d’unes 4.000 dones embarassades cap a l’any 2.000 de poblacions diverses com Sabadell, Granada, Guipúscoa i València. Ara, que els fills ja tenen 18 anys, s’analitzarà l’impacte de l’ambient en la seva salut sexual i reproductiva no només des de l’exposició a la infància, sinó fins i tot des de l’exposició fetal durant l’embaràs.

Volem potenciar aquest camp de recerca perquè, encara que hi ha material sobre els efectes de la contaminació en infants i mares, són relativament nous, i els hem de treballar també amb el paradigma del canvi climàtic.