“L'electrofisiologia intervencionista va ser una revolució, ens va permetre començar a curar molts pacients amb arrítmies”

El cardiòleg Josep Brugada va impulsar fa 25 anys la Unitat d’Arrítmies de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, ​​la primera que el Ministeri de Sanitat va designar com a referent per al tractament de les arrítmies. Amb ell i amb la Geòrgia Sarquella, actual coordinadora de la unitat, repassem l'espectacular evolució que ha tingut el tractament d'aquestes afeccions del ritme cardíac amb l'aparició de l'electrofisiologia intervencionista. “Als anys vuitanta l'electrofisiologia era descriptiva. Ens aportava molta informació per al diagnòstic, però no ens servia per a gaire més. No curàvem res –explica Brugada– Això va canviar radicalment a finals de la dècada dels anys vuitanta i principis dels noranta, quan va aparèixer l'electrofisiologia intervencionista”.

Què va suposar?

Josep Brugada: Va ser una autèntica revolució. Ens va canviar la vida a tots, als pacients i als professionals que els tractàvem. Alguns pacients feia 40 anys que patien taquicàrdies paroxístiques i sovint acabaven als serveis d'urgència perquè repetien aquestes taquicàrdies una vegada i una altra. Quan va aparèixer l'electrofisiologia intervencionista, els vam poder començar a tractar. Els nostres pacients ploraven d'emoció, no entenien res... Allò va ser l'inici de tot. El novembre de 1991 vam impulsar la creació d'una unitat d'arrítmies a l'Hospital Clínic de Barcelona que, ben aviat, es va posicionar com a referent pel gran volum d'ablacions que fèiem. Als anys noranta fèiem 700 o 800 ablacions anuals.

I de seguida van voler estendre aquest avenç també als més petits…

J.B.: Sí, el 1995 els cardiòlegs de l'Hospital Sant Joan de Déu van començar a demanar la meva col·laboració per tractar alguns casos complexos d'arrítmies en infants i va ser així com vam començar a fer ablacions en pacients pediàtrics. Al principi, aquestes intervencions les fèiem a l'Hospital Clínic, però, davant el nombre creixent de peticions i la necessitat de visitar-los a consulta, l'any 1998 vam començar a fer-les a les instal·lacions de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Primer un dia a la setmana, després dos… I així va sorgir la Unitat d'Arrítmies de Sant Joan de Déu.

El 2002, van tractar un nadó de només 1.540 grams de pes. Era el nen més petit del món que se sotmetia a una ablació.

J.B.: Sí, era un nadó prematur de 32 setmanes amb una taquicàrdia incessant. Aquest nen estava en una situació absolutament dramàtica, avui té 21 anys i és perfecte. Aquest cas d’èxit ens va fer fer un clic mental. Ens va fer veure que el pes no era un obstacle, que podíem fer ablacions a infants per petits que fossin.

I així va ser com uns anys després, el 2019, vam operar un altre nadó encara més petit. La Maria va néixer amb una taquicàrdia incessant, pesava tan sols 1.310 grams i tenia deu dies de vida quan li vam haver de fer una ablació.

La Maria era de Saragossa. En aquell moment, la Unitat d'Arrítmies de l'Hospital Sant Joan de Déu ja era referent a Espanya?

J.B.: Sí, uns anys abans, el 2011 es va incorporar al nostre equip la Geòrgia Sarquella. Ella, que s'havia format a Canadà i París, és l'ànima de la unitat i la que la va impulsar fins a nivells impensables. Tres anys després de la seva incorporació, van passar dues coses importantíssimes. D'una banda, el Ministeri de Sanitat ens va concedir el CSUR d'arrítmies pediàtriques. Vam ser el primer centre designat i això va fer que augmentéssim molt l'activitat i que rebéssim pacients de tot Espanya. Les xifres parlen per si mateixes. Amb data del 2022, havíem fet ja més de 2.500 ablacions i, d'aquestes, el 8 % eren infants de menys de 10 quilos.

Geòrgia Sarquella: Un altre fet importantíssim que va passar el 2014 és que vam aconseguir fer un gran salt tecnològic. Aquell any, ens vam reunir amb la Fundació Privada Daniel Bravo perquè necessitàvem 200.000 euros per a un projecte de recerca sobre arrítmies pediàtriques. I, sorprenentment, vam sortir de la reunió amb el compromís dels senyors Bravo de finançar una nova sala d'hemodinàmica de l'Hospital. Gràcies a això, avui tenim una de les sales d'hemodinàmica i intervencionisme més modernes que hi ha al nostre país. Disposar d’una instal·lació d'aquestes característiques ens permet fer mapatges tridimensionals i fins i tot fer crioablació en casos complexos. Si hi ha una especialitat que ha evolucionat, des del punt de vista tecnològic, en els darrers 15 anys és l'electrofisiologia. Hem passat de no tenir gairebé res a tenir-ho pràcticament tot i, nosaltres, gràcies a aquesta donació, hem pogut disposar de tots els avenços i ens ha facilitat la feina.

Com s'ha reflectit aquest canvi a la pràctica clínica?

J.B.: Sempre hem tingut una obsessió: fer les coses simples, fer les coses fàcils. Qaunt menys temps duri l'ablació, menys risc de complicacions hi ha. Ara fem una ablació en 25 minuts, des que punxem fins que extraiem el catèter. I, sempre que podem, utilitzem un catèter. Els estudis demostren que resulta igual d'efectiu utilitzar un catèter que dos.

Sant Joan de Déu va ser el primer centre reconegut pel ministeri com a referent per al tractament de les arrítmies pediàtriques, però també ho és en la prevenció i el tractament de la mort sobtada.

J.B.: El primer pacient diagnosticat de la síndrome de Brugada (arrítmia poc freqüent, però potencialment mortal i causa de mort sobtada) és un nen i el segon, la seva germana, dos anys menor. Per això, a la unitat ens organitzem per atendre aquestes famílies, realitzar prevenció, tractament…

Hem parlat d'assistència fins ara, però la Unitat també fa recerca.

J.B.: Sí, Geòrgia va impulsar molt aquest àmbit i va aconseguir incrementar de manera exponencial no tan sols la producció d'articles científics sinó també la qualitat.

G.S.: Vam impulsar la investigació sobre la mort sobtada en població jove i les cardiopaties familiars. Actualment, som referents nacionals i internacionals en aquest camp. Liderem la part pediàtrica de la Xarxa Europea de Malalties Cardíaques Rares (ERN GUARD-Heart).

Han participat en l'elaboració de diverses guies europees per al tractament de malalties cardíaques.

G.S.: Sí, en concret, hem participat en la guia per al tractament de les arrítmies, i ara estem liderant l'elaboració de les guies europees per al tractament de malalties cardíaques ultrarrares. Tot això, sense oblidar en cap moment als pacients. Un dels fets de que estem més orgullosos és que, des de Sant Joan de Déu, es va crear l'associació de pacients SAMS, que en l’actualitat representa als pacients amb malalties cardíaques a la Comissió Europea. Caminem de la mà dels pacients, ells en assenyalen la direcció que hem de seguir.