"La simulació ha deixat de ser només un curs per convertir-se en una eina de treball"

En un hospital, l’aprenentatge té lloc de manera natural i contínua. Hi ha un aprenentatge formal, que es produeix en el marc dels cursos i altres iniciatives de formació convencional que es duen a terme, però una part molt important s’adquireix de manera informal: amb l’experiència diària, a partir de problemes reals i de la interacció amb altres professionals.

José Quintillá, cap de la Unitat de Simulació de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, explica quin paper té aquesta nova tècnica en la formació dels professionals. "És una eina fonamental —afirma—. En l’àmbit assistencial, ens permet crear una realitat paral·lela segura i controlada. Ens permet provar i assajar tècniques i procediments abans de dur-los a terme en la pràctica real; viure experiències i, sobretot, reflexionar després sobre el que ha passat i s’ha experimentat, amb l’objectiu de poder-ho millorar. La combinació d’experiència i reflexió és el que genera un aprenentatge profund".

És un aprenentatge que no només es pot fer a escala individual. També ha de ser col·lectiu.

Sens dubte, l’aprenentatge es produeix a diversos nivells. D’una banda, hi ha l’aprenentatge individual, però també existeix l’aprenentatge dels equips. Un equip té la seva pròpia personalitat, dinàmiques internes i evolució; no és simplement la suma de diversos professionals. Perquè un professional pot comportar-se de manera diferent segons l’equip en què es trobi i les persones amb qui hagi de treballar.

A més, hi ha un tercer nivell d’aprenentatge, l’organitzatiu. L’organització també aprèn: canvia procediments, protocols i maneres de treballar... Decideix institucionalment modificar determinats aspectes a partir de l’experiència acumulada. Això passa contínuament, moltes vegades sense que en siguem plenament conscients. Per aquest motiu, al nostre Hospital hem definit quatre grans línies d’actuació: el SimTrain, el SimTest, el SimEngineering i el SimNetwork.

Parlem d’aquestes línies

El SimTrain engloba totes aquelles activitats que tenen com a objectiu que els professionals aprenguin i entrenin tècniques i procediments, tant individualment com en equip. Després, tenim el SimTest, que agrupa totes les iniciatives dirigides a millorar processos, espais, equipaments i protocols de l’Hospital. Amb el SimEngineering creem una realitat paral·lela: prototips i simuladors adaptats a cada necessitat. Finalment, amb el SimNetwork formem facilitadors i professionals que promouen la simulació dins i fora de l’Hospital.

En quins àmbits s’aplica la simulació?

Evidentment, en la pràctica clínica. Assagem tècniques i procediments de tota mena abans de dur-los a terme en la realitat, però també fem simulació en àmbits que no són estrictament clínics. Per exemple, hem treballat amb els treballadors socials de l’Hospital en la simulació d’entrevistes complexes, com ara quan es donen situacions de maltractament o abús. En salut mental, hem fet simulacions amb actors que representen pacients perquè els professionals sàpiguen com afrontar determinades entrevistes terapèutiques. I, en alguns casos extremament complexos, simulem pas a pas la intervenció amb un pacient concret. Aquest tipus de "simulació al costat del llit del pacient» no està gaire estès en altres entorns, però aquí s’ha integrat com una opció més quan la complexitat ho requereix.

A diferència d’altres centres, a Sant Joan de Déu integrem la simulació com una possibilitat real dins del dia a dia del centre. Els professionals saben que poden demanar a la Unitat de Simulació que els ajudi a provar processos de treball, millorar-los o implementar canvis complexos.

On es fan totes aquestes simulacions?

En espais molt diversos. A l’Hospital Sant Joan de Déu hem acostat la simulació al lloc de treball perquè no volem que sigui només un curs, sinó una eina de treball. No es tracta d’anar al centre de simulació, fer un curs i tornar al lloc de treball per veure què es pot aplicar. Volem que els equips també tinguin la simulació al seu abast, integrada en el seu entorn, i que la utilitzin per treballar i donar resposta a les necessitats que els van sorgint en el dia a dia. Per això, impulsem la simulació in situ, a les mateixes unitats. Al Servei d’Urgències, per exemple, hem adaptat un dels boxs de crítics perquè també es pugui utilitzar per fer simulacions. Hem diferenciat clarament els materials reals dels de simulació, de manera que l’espai pugui continuar tenint un ús assistencial.

Qui dirigeix aquestes simulacions dins dels serveis?

En els darrers anys, hem format metges i infermeres com a facilitadors de simulació. Són professionals que treballen als seus propis serveis i que lideren aquestes sessions. Des de la Unitat de Simulació els donem suport, especialment quan comencen. Al principi, fem simulacions amb ells, els acompanyem i els mentoritzem. Quan ja tenen experiència, funcionen de manera més autònoma, tot i que continuem oferint-los suport tècnic i metodològic quan ho necessiten.

La simulació ha permès millorar els resultats?

Sí. En el cas dels processos clínics, per exemple, hem aconseguit millorar la taxa d’infeccions associades a catèters. A partir d’una anàlisi, vam dissenyar una intervenció basada en la simulació amb l’objectiu d’implantar canvis en les cures, de manera ràpida i homogènia a totes les unitats. En poc temps, els professionals havien practicat el nou procediment i els indicadors van millorar.

I quina creus que és la clau de l’èxit?

Crec que, perquè hi hagi un aprenentatge real, les persones han de sentir seguretat psicològica i curiositat. Han de sentir-se segures per equivocar-se, opinar i mostrar-se tal com són. I, alhora, han d’observar el que passa amb curiositat genuïna, sense prejudicis.

Per això, quan dissenyem activitats de simulació, dediquem molt de temps a crear aquest clima. Perquè és el que permet que els aprenentatges siguin profunds i es puguin traslladar al dia a dia.