"La meva vida no seria la mateixa si els metges no haguessin trobat una alternativa a amputar-me el peu"

Una caiguda accidental mentre feia escalada amb els seus companys d'escola va ser el que va alertar la família d'en Tiago el juny de 2017. "Em vaig torçar el peu, però no aconseguia recuperar-me. Els mesos anaven passant i, malgrat el tractament, el dolor no cessava. Va arribar un punt en què vam començar a sospitar que no era només un esquinç", recorda el jove. Com que el dolor era constant, els seus pares el van portar a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona el febrer de 2018, on li van diagnosticar un sarcoma d'Ewing al taló del peu dret.

"Quan em van dir que tenia càncer no era gaire conscient del que estava passant. Aleshores tenia 13 anys i el primer que vaig pensar era que no hauria d'anar a l'escola durant un temps", recorda aquest jove portuguès que llavors vivia a Matadepera, on s'havia instal·lat la seva família per motius laborals. En Tiago no va prendre consciència real de la gravetat de la seva malaltia fins que va començar la quimioteràpia i va saber que podia perdre el peu. "Sempre m'ha agradat l'esport. En aquell moment jugava a futbol i pensar que perdria el peu em va deprimir. La meva vida no hauria estat la mateixa si el Dr. Torner i el seu equip no m'haguessin buscat una alternativa a amputar-me el peu", relata.

L'equip que va atendre en Tiago es va plantejar fer-li un trasplantament d'os per substituir l'afectat i reconstruir el taló. El Dr. Ferran Torner, cap de la Unitat de Sarcomes i Tumors Musculoesquelètics de l'Hospital Sant Joan de Déu, explica que la reconstrucció de l'os calcani revesteix una gran dificultat i que, a aquest fet, s'hi afegia un problema addicional: els bancs de sang i de teixits no solen guardar ossos del calcani del taló. "Vam haver de fer una sol·licitud expressa i esperar l'arribada d'un donant compatible", recorda Torner.

Finalment, el 22 de maig de 2018, en Tiago entrava al quiròfan. La cirurgia va ser un èxit, el noi es va recuperar ràpidament i mesos després va rebre l'alta. Actualment, el jove fa esport i ocasionalment corre maratons. "Gràcies a Sant Joan de Déu, a l'esforç i la capacitat d'innovació dels seus professionals, avui tinc una vida normal. Estic molt agraït i tinc molt bons records de l'Hospital, tant per la professionalitat de la gent que hi treballa com per la seva humanitat", assegura el jove, que ara té 21 anys i viu i treballa al Brasil, en una multinacional alemanya, com a enginyer informàtic.