Una pròtesi planificada amb tecnologia 3D permet la recuperació d’una pacient amb un tumor cranial greu

Quan l’Edwidge, una nena de 9 anys procedent de Ruanda, va arribar a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona per ser tractada, la lesió que li havia crescut a l’ull dret durant anys ja tenia més de 5 centímetres de diàmetre. Es tractava d’un quist ossi aneurismàtic, una lesió vascularitzada benigna que havia crescut en excés al seu país d’origen per no haver estat tractada prèviament. I precisament aquesta vascularització, un excés de vasos sanguinis que envoltaven la lesió, feia que, si explotava, el risc d’un sagnat amb complicacions greus fos letal.

VEURE VÍDEO

D’altra banda, el creixement del tumor havia danyat el nervi ocular fins al punt que la nena havia perdut la visió de l’ull dret i hi havia causat una deformitat. L’objectiu principal de la intervenció era extirpar-li l’enorme lesió intracranial que tenia a la zona orbitària i reparar, en la mesura que es pogués, els danys causats pel seu creixement. La gravetat del problema, ja en un estat molt avançat, exigia que s’actués amb rapidesa per evitar complicacions.

Un cas planificat per la Unitat de 3D i finançat per la Fundació Probitas

Aquest cas és un dels dotze casos que la Fundació Probitas finança anualment en el marc del programa de cooperació internacional "Cuida’m". La cirurgia va ser estudiada i planificada a la Unitat de 3D de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. A la fase inicial es va analitzar la lesió i es va considerar convenient, per la seva vascularització, que l’equip de radiologia intervencionista, amb Napoleón Macías al capdavant, dugués a terme dues embolitzacions arterials prèvies a la intervenció. L’objectiu era “assecar” el tumor per bloquejar el flux sanguini i evitar un sagnat durant la resecció.

En paral·lel, es van planificar amb tecnologia 3D tant les guies de tall per extirpar la lesió com la pròtesi que havia de substituir l’os danyat pel tumor. L’empresa Avinent també va col·laborar en la realització de les guies de tall i de la pròtesi final, elaborada amb PEEK (polieteretercetona), un material biocompatible molt utilitzat en la fabricació protèsica per les seves propietats mecàniques i tèrmiques.

Durant la cirurgia, duta a terme pel cirurgià maxil·lofacial Josep Rubio i el neurocirurgià Antonio Guillén, es va extirpar el tumor intracranial de la zona ocular i es va eliminar l’os patològic, susceptible de fracturar-se amb facilitat. També es va implantar la pròtesi a mida que, amb el pas del temps, quedarà osteointegrada i no requerirà intervencions posteriors, un detall primordial en aquest cas, ja que és difícil fer-ne un seguiment atès l’origen de la pacient.

La tornada a la normalitat de l’Edwidge

Abans de la cirurgia, l’estigma que pesava sobre la nena al seu país d’origen era considerable a causa de l’aspecte físic de la lesió i les creences de la comunitat on viu. A més, la petita tenia limitacions a l’hora de jugar pel risc de donar-se cops i els metges havien advertit del risc vital que corria sense poder oferir-li una solució als hospitals locals. 

Mesos després de la intervenció, que es va dur a terme l’abril del 2018, la repercussió de la intervenció en la vida de la nena és evident. L’Edwidge ha pogut reprendre les seves activitats amb normalitat i tornar a l’escola i ara es relaciona fàcilment amb els infants i la resta de membres de la comunitat.