“El perfil del pacient cada vegada és més complex i requereix una atenció infermera més específica”

La Laura ja tenia més de set anys d’experiència en l’àmbit assistencial quan va decidir presentar-se als exàmens d’infermera interna resident (IIR). Ho va fer dues vegades, perquè tenia clar que volia fer la residència a Sant Joan de Déu, cosa que no va ser possible a la primera convocatòria. Tenia experiència en infermeria quirúrgica, però volia provar en un centre monogràfic de pediatria.

Què vas aprendre durant la teva residència d’IIR a Sant Joan de Déu?

Durant els dos anys de rotació, vaig adquirir competències molt diverses, tant assistencials com de recerca i de docència o divulgació. El ventall d’especialitats pediàtriques és molt extens, perquè pots actuar en l’àmbit de la prevenció en un centre d’atenció primària, aprofundir en procediments i tractaments a l’hospital i aprendre a tractar el pacient infantil i a apoderar les famílies.

Vas reforçar el que havies après amb la formació teòrica i de recerca?

Vaig aprendre molt en l’àmbit assistencial i de recerca, en el qual estic centrada ara. La filosofia del pla formatiu d’IIR en aquest centre és d’autoaprenentatge tutoritzat: durant el procés, aprens què has de reforçar i com has d’investigar. De fet, les residents del primer any vam contribuir a modelar el pla formatiu d’infermeria que avui s’ha consolidat.

En els dos anys de residència, configures progressivament el projecte de recerca en forma de tesina. Després, si hi estàs interessada, pots accedir a la tesi i al doctorat. La veritat és que és un escenari que mai no m’havia plantejat i, malgrat tot, vaig acabar presentant una tesi.

“Adquireixes competències més enllà del fet assistencial, com ara de difusió científica, comunicació o docència.”

Quins avantatges té rotar molt?

Adquireixes una visió global de les especialitats i els camps de la infermeria pediàtrica, des de l’atenció primària fins a l’especialització més alta, passant també per Urgències o una escola especial. La rotació constant requereix un esforç adaptatiu, cosa que pot resultar cansada, però que val molt la pena, perquè després de dos anys de residència a l’hospital tens un perfil competent en totes les especialitats infantils.

Van ser útils les sessions, les tutories i altres posades en comú?

Les sessions setmanals són molt útils per adquirir competències més enllà del fet assistencial, com ara de difusió científica, comunicació o docència. Pel que fa a les tutories, la persona encarregada de guiar-te rep valoracions de les referents de cada unitat i així et pot indicar què has de millorar o reforçar en general. També són molt útils en el període inicial d’adaptació.

Per què has seguit vinculada a l’Hospital?

En la meva promoció, vaig ser la guanyadora del premi a la millor resident i això es tradueix en un contracte d’un any. En aquest cas, vaig poder triar l’especialitat i em vaig decantar per la Unitat de cures intensives pediàtrica. Des d’aleshores he estat vinculada a l’Hospital Sant Joan de Déu i no tinc intenció d’anar-me’n, perquè aquí puc combinar la part assistencial amb la tecnològica i la recerca.

En la teva opinió, una infermera s’ha d’especialitzar o ha de ser “tot terreny”?

Crec que l’ especialització és el futur de la nostra professió, perquè el perfil del pacient cada vegada és més complex i requereix una atenció infermera més específica. La polivalència s’adquireix amb les rotacions, però l’especialització es continua treballant durant l’exercici de la professió, és un procés continu.