Back to top

La planificació 3D permet intervenir amb èxit un cas de fetus in fetus

Cirurgians de l'Hospital Sant Joan de Déu extirpen un fetus immadur no desenvolupat d'un nadó, en un cas complexe perquè la tumoració estava a prop de grans vasos sanguinis.

28 Octubre 2019
Enginyera biomèdica en el procés inicial de la planificació de l'operació en 3D.
Enginyera biomèdica en el procés inicial de la planificació de l'operació en 3D.
Enginyera biomèdica en el procés inicial de la planificació de l'operació en 3D.
https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/files/u1/Sala_premsa/Noticias/2019/cirugia-fetus-3d-hospital-sant-joan-deu-barcelona.jpg

El pacient afectat per aquesta patologia minoritària va ser diagnosticat gràcies a l'equip de Medicina Fetal de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. En l'ecografia de les 20 setmanes, que permet observar molts detalls anatòmics del fetus, es va detectar un bony que en un primer moment semblava un tumor. Ja durant la gestació es va realitzar un seguiment exhaustiu del desenvolupament de l'infant i es va acompanyar a la seva família.

Inicialment l'objectiu va ser definir el tipus de malformació o tumoració, tant per la seva grandària com per les característiques i la repercussió que el creixement d'aquesta podia tenir en el desenvolupament del fetus. Durant el desenvolupament prenatal es va observar que no afectava al fetus i tampoc hi va haver cap complicació en el naixement ni en l'etapa postnatal.

Després del naixement del petit, se li van realitzar diverses proves de diagnòstic per la imatge per a determinar el diagnòstic final. L'equip mèdic sospitava d'un teratoma madur (un tumor no maligne) i també d'un possible cas de fetus in fetus, és a dir, que el fetus d'un bessó no hagués arribat a desenvolupar-se i hagués estat "absorbit" pel germà durant la gestació.

Després de realitzar els estudis específics es va confirmar la segona hipòtesi, i es va començar a treballar amb la Unitat de 3D perquè la massa tumoral, situada a la zona abdominal, era a prop d'òrgans vitals del nadó i era aconsellable realitzar una planificació de la cirurgia.

Un estudi previ i el model imprès en 3D, claus per a planificar l'extirpació

Després néixer, el nadó va evolucionar favorablement. En no haver cap risc per a la salut i detectar que la tumoració no creixia, es va decidir operar-lo a partir dels 9 mesos, per tenir més garanties en l'aplicació de l'anestèsia i la recuperació del pacient.

Durant aquest temps es va estudiar la localització del fetus no desenvolupat, que en aquest cas va ser tractat amb la mateixa consideració que un tumor, ja que calia extirpar per evitar que pressionés l'abdomen del petit o que pogués créixer en algun moment.

En l'estudi prequirúrgic van treballar conjuntament l'equip d'enginyeria i planificació de la Unitat de 3D, el de Diagnòstic per la Imatge, el de Cirurgia Fetal i Neonatal i el de Cirurgia Oncològica.

La ressonància magnètica final va permetre observar amb precisió les vísceres desplaçades pel fetus no desenvolupat i també situar l'artèria aorta, la vena cava, el fetge i els ronyons. També es va estudiar el cas mitjançant tècniques angiogràfiques, per determinar com arribava l'aportació de sang a la tumoració, que estava vascularitzada. Es va detectar que cap gran artèria estava connectada a la lesió i es va programar la cirurgia.

El principal repte era extirpar la massa tumoral evitant sagnats de cap tipus, i la intervenció es va realitzar amb èxit.

El 3D, una eina per reduir temps de cirurgia i recuperació dels pacients

Dos dies després de la intervenció, el petit podia menjar amb normalitat i els pares asseguraven que estava menys inquiet i incòmode.

La planificació va permetre saber en aquest cas quina situació trobaria l'equip de cirurgia abans de la intervenció, i evitar situacions no previstes. A més, la intervenció va ser relativament breu i la recuperació del petit ràpida i amb èxit. No en tots els casos es requereix una anàlisi prequirúrgica, però en aquest l'obtenció de volums i imatges prèvies va permetre tenir informació per facilitar el treball de l'equip mèdic.

"En molts casos la planificació es realitza de forma virtual, encara que aquesta vegada es va realitzar una impressió de l'objecte en 3D. Aquestes tècniques ens permeten realitzar molts càlculs i quan hi ha una tumoració, un dels més importants és saber el volum de tumor que es pot arribar a extirpar", explica el responsable de recerca i innovació al servei de Diagnòstic per la Imatge, Josep Munuera.

Munuera assegura que "l'impacte d'aquestes tècniques és que estalvien temps de cirurgia i també en la posterior recuperació dels infants. Fins ara hem treballat amb cirurgia oncològica, maxil·lofacial, traumatologia i neurocirurgia, però en els propers anys augmentarà el nombre d'indicacions i aplicacions de les tècniques 3D".

Hospital Sant Joan de Déu https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/themes/hsjd/logo.svg
La planificació 3D permet intervenir amb èxit un cas de fetus in fetus