Back to top

“Qualsevol idea que se m'ocorre, intento posar-la en pràctica per obtenir donacions per a la investigació”

L'Estela Campañá, donant de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, explica la importància que té donar suport a la recerca del càncer infantil

3 Febrer 2017
Estela Campañá i el seu fill Pol
Estela Campañá i el seu fill Pol
https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/files/u1/Sala_premsa/Noticias/2017/solidaridad-oncologia-investigacion-hospital-sant-joan-deu-barcelona.jpg

L’Estela és pur ímpetu i energia. En conèixer-la entens que el seu treball com a professora d'educació física en un institut li encaixa a la perfecció. Tot i aquesta vitalitat, va patir un cop molt dur en perdre el seu fill com a conseqüència del càncer.

L'Estela ha convertit l'adversitat en el coratge necessari per enfrontar-se al càncer infantil amb una de les armes més eficaces: des de fa 9 anys és donant del Laboratori de Recerca d’Onco-Hematologia de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. Fa quatre anys que el seu fill Pol va marxar, però ella segueix implicada, més que mai, perquè sap que amb l'esforç de tots, algun dia molts infants podran salvar-se. En Pol, sens dubte, n'estaria molt orgullós.

Quan vas entrar en contacte per primera vegada amb l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona?

Va ser al 2007, exactament un 18 de gener. Veníem des de l'Hospital de Nens de Barcelona amb una carta per visitar a un metge anomenat Jaume Mora. No sabíem a on veníem, ni a quin servei. No coneixíem encara el diagnòstic, però en arribar vam descobrir que estàvem a oncologia. A les 12 hores ens va venir a rebre.

En quin moment et vas adonar que la lluita contra la malaltia no era només del teu fill Pol?

Precisament aquell mateix any, el doctor Mora ens va preguntar si havíem comprat la loteria solidària de Nadal, perquè havia tocat un dels premis. Així vam saber que era una acció realitzada per un pare d'un pacient per ajudar a recaptar fons per al laboratori.

I en vas comprar?

No, perquè no la coneixíem. Però d'aquí em va venir una primera idea per recaptar fons. Jo feia unes bufandes que sempre regalava a amics i familiars, i a tots els encantaven, així que vaig pensar... en comptes de regalar-les, per què no les començo a vendre i així aconsegueixo fons per a la investigació?

Els pares entenen aviat que la recerca és vital?

Sí. Ràpidament t'adones que per avançar cal investigar. I que per avançar es necessiten recursos que l'Hospital ha de buscar.

Han passat 4 anys des de que va marxar en Pol, com és la teva vinculació ara amb l'Hospital?

En l'actualitat col·laboro com a voluntària en l'àmbit de l'oncologia. Ajudo a organitzar esdeveniments, implico a les famílies i els hi dono idees per celebrar actes solidaris. Intento transmetre'ls la importància del treball de recerca del nostre Hospital per a tot el col·lectiu. Perquè aquesta recerca no només és per als nostres sinó per a qualsevol infant malalt de càncer.

La recerca que es porta a terme no és només per als nostres infants, sinó per a qualsevol nen que tingui càncer.

Però, a més...

Organitzo els meus propis esdeveniments per recaptar fons. Qualsevol idea que se m'acut, l’intento posar en pràctica per obtenir donacions per investigar.

 I quin ha estat el teu major repte?

El repte que major il·lusió em fa és la cursa de "La Lluna Plena", que ja porta quatre edicions i més de 40.000 € recaptats. És quan rememorem la figura d’en Pol. La vam organitzar per dos motius. El primer és perquè és una manera molt maca de reunir a moltes persones per rememorar-lo. I el segon perquè per a nosaltres aquesta cursa tenia un sentit especial. L'últim any que el Pol va estar ingressat, el seu pare, el Xavier, s'havia inscrit en una de les curses de "Nits de la lluna plena", però no volia allunyar-se d’ell. Va ser precisament en Pol qui va animar al seu pare a participar i, en tornar l'endemà, en Xavier descrivia l'experiència amb tant entusiasme que va fer que en Pol, en escoltar-lo, sortís també de l'habitació de l'Hospital.

Sembla que rememorar-lo és molt important. Hi ha certa por a oblidar un fill que ha mort?

Sí, és clar. De que s’oblidin els seus amics, la família, fins i tot tens por d’oblidar-te tu mateixa. No de la seva imatge que per això estan les fotos, però si de la seva veu o un altre tipus de detalls més subtils. Tens por a perdre´l completament.

I a més de "Nits de la lluna plena", un altre repte que t'il·lusioni...

Doncs el de la xocolatada a les escoles. Jo l'organitzava cada 15 de febrer, el dia del càncer infantil, a l’escola dels meus fills. Però un dia vaig enviar una carta a títol personal a diverses escoles que coneixia explicant la idea. La sorpresa és que m'estan trucant per demanar-me directament el número de compte perquè ja han realitzat l'acció solidària.

Quina capacitat de convicció.

És que a mi el que més m'agrada és explicar-ho a les persones i que ells també s'impliquin. Que algun infant superi el càncer i estigui avui aquí, això no té preu.

Què significa per a tu poder ser donant de l'Hospital?

Ufff ... no us ho podeu imaginar. Està clar que tu mai podràs fer res pel teu fill. Però que algun nen, que segur que serà així, pugui sortir de la situació que nosaltres hem passat i pugui ser avui aquí, això no té preu. Encara que només li passés a un nen, això per a nosaltres és impagable.

Què diries a aquelles persones que pensen que, com només poden aportar 1€, això no servirà per a res?

Tot el que nosaltres recaptem és euro a euro. Així que realment es necessiten a moltes persones perquè amb aquest euro es pugui aconseguir una quantitat que ajudi a investigar, però tot suma. I nosaltres així ho vam aconseguir. Per Sant Jordi tenim la iniciativa de fer un punt de llibre que es ven a 1 €, i vam recaptar en l'última edició més de 9.000 €.

Quin consell donaries a una persona que per primera vegada s'anima a organitzar una activitat solidària per a l'Hospital?

Doncs que tinguin il·lusió, ganes, molta imaginació i una xarxa social al seu entorn (amics, escola del seus fills, companys de feina, familiars) perquè li donin suport i per fer que aquesta xarxa es vagi fent més gran. No es tracta de tenir xarxes socials de tipus online sinó de persones reals del nostre entorn que coneixes.

Com a mare que ha tingut aquesta experiència vital, què li diries a tots els donants que han donant suport al Laboratori d’Onco-Hematologia de l'Hospital?

No els diria res, senzillament els abraçaria perquè puguin sentir el meu agraïment. Això precisament és el que fem a la cursa "Nits de la Lluna Plena" amb els més de 1.500 participants.

Què et ve al cap quan sents les paraules Sarcoma d'Ewing, glioma difús de tronc, neuroblastoma, osteosarcoma, leucèmia ...?

(L'Estela s'estremeix) Em vénen al cap infants que ja no hi són, amb noms i cognoms.

Què et diria en Pol en veure tot el que has estat capaç de fer per ajudar a la recerca?

En Pol era el primer en organitzar esdeveniments per recaptar fons per al laboratori. Va arribar a organitzar fins i tot un concert i portar els donatius. Era el primer de tots en creure en la investigació i entendre la seva importància. Confiava plenament en el doctor Mora. Llàstima que els avenços per a ell no van arribar a temps.

Hospital Sant Joan de Déu https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/themes/hsjd/logo.svg
“Qualsevol idea que se m'ocorre, intento posar-la en pràctica per obtenir donacions per a la investigació”