Back to top

“La substitució esofàgica ha permès que ara la Naia tingui una vida normal”

Una de les pacients del Servei de cirurgia explica com va superar una cremada d'esòfag després de diverses fases de tractament a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

11 Juny 2018
La Naia i la seva mare, durant una visita a l'Hospital.
La Naia i la seva mare, la Susana, durant una visita a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/files/u1/Sala_premsa/Noticias/2018/cirugia-testimonio-naia-hospital-sant-joan-deu.jpg

La vida de la Naia va canviar quan tenia només sis anys. La petita, després de passar una tarda d'estiu jugant, va demanar un got d'aigua en un establiment que, accidentalment, li va donar un got amb líquid abrillantador de rentavaixelles. De seguida es va trobar malament la Naia, va notar una intensa coïssor a la gola i va començar a vomitar de manera incoercible: havia patit una cremada a l'esòfag després d'ingerir el producte càustic. 

Aquell mateix dia, la Naia va rebre atenció urgent al centre hospitalari més proper i després la van ingressar a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, on es va haver de quedar més de dues setmanes fins que es va estabilitzar. Pocs dies després de rebre l'alta hospitalària, va tornar a presentar símptomes, entre d'altres, disfàgia (dificultat per empassar) i també problemes per respirar. La intoxicació, ja superada, li havia causat una estenosi d'esòfag: el conducte que va de la boca a l'estómac s'havia fet més estret de manera reactiva i això li causava a la Naia problemes en la deglució.

El tractament inicial per a l'estenosi d'esòfag

Durant els mesos següents, la solució al problema de la Naia va ser dur a terme una pauta de dilatació esofàgica que se li havia de  practicar cada dues o tres setmanes al Servei de Gastroenterologia. Aquesta dilatació de l'esòfag permetia alleujar els símptomes i es va considerar el millor tractament inicial. Però les estenosis per productes químics són difícils de rehabilitar i la reaparició del problema era cada vegada més freqüent.

En una de les freqüents dilatacions  que es practicaven a la pacient, l'esòfag de la nena es va perforar i això va obligar a canviar la teràpia de manera urgent. Per començar, li van fer una gastrostomia (inserció d'una sonda alimentària per via abdominal) per alimentar-la, ja que no podia menjar per la boca. A més, la Naia havia de guanyar pes per a la intervenció que es volia fer, ja que a causa de l'estenosi i de les dificultats per menjar, només pesava 17 quilos amb 8 anys d'edat.

“El que més m'afectava era que els tractaments no em permetien anar d'excursió o a les festes de l'escola. No poder menjar com tots els nens a les festes d'aniversari, també m'angoixava”, explica la Naia –mentre esmorza un entrepà– sobre l'etapa durant la qual va rebre el tractament per dilatació i la posterior gastrostomia. La Susana, la mare de la pacient, explica que el tractament també li provocava nervis i ansietat, perquè tenia por que es repetís la sensació d'ofec que havia patit anteriorment.

La substitució esofàgica com a solució final

Finalment el doctor Xavier Tarrado, Cap de servei de Cirurgia de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, va explicar a la família la solució òptima per a la Naia: la substitució esofàgica amb colon. Aquesta tècnica, anomenada esofagocoloplàstia, consisteix a utilitzar un fragment del còlon de la pacient per substituir la part afectada de l'esòfag, prèviament extirpada. Es tracta d'una cirurgia complexa i no exempta de riscos. “Tot i que ens feia por, en aquest cas el millor era operar la Naia. Era aquesta solució o viure amb una gastrostomia per sempre”, explica la mare de la pacient.

Una de les dificultats principals de la intervenció era l'extirpació de l'esòfag danyat, especialment després d'haver patit una perforació. La intervenció es va portar a terme amb èxit i la Naia va evolucionar favorablement durant el seu ingrés posterior a la cirurgia en l'UCI i amb l'aplicació de fisioteràpia respiratòria.

Ara la Naia té 12 anys, va a l'institut, i la majoria de visites a l'Hospital són per a les endoscòpies de control. Tot i que ha de tenir un seguiment continuat fins a l'edat adulta, la Naia és optimista. “Ara em trobo bé, he deixat enrere els mals moments i estic segura que tot continuarà igual de bé en el futur”, conclou la pacient.  

Hospital Sant Joan de Déu https://www.sjdhospitalbarcelona.org/sites/default/themes/hsjd/logo.svg
“La substitució esofàgica ha permès que ara la Naia tingui una vida normal”