Superar l'encefalitis dues vegades: el cas de la Marta

Els primers símptomes de l'encefalitis vírica de la Marta van començar l'abril de 2016. La petita, de 12 anys, portava una vida normal quan va començar a patir alteracions de la parla de causa desconeguda. En molt pocs dies la situació es va agreujar ràpidament:   va començar a tenir febre i va deixar de parlar. La van ingressar a la unitat de cures intensives del seu hospital de referència, a prop d'Oriola (Alacant), on va rebre tractament per una encefalitis causada pel virus de l'herpes simple.

Tot i que aquesta malaltia pot causar danys irreversibles, en el cas de la Marta no van ser greus i, després de finalitzar el tractament, va ser donada d'alta. «Els metges ens van dir que s'havia curat, però jo notava que a la meva filla li passava alguna cosa» explica Fuensanta, mare de la pacient i infermera des de fa 25 anys.  

Unes setmanes després de tornar a la normalitat, la Marta va tenir una crisi d'ansietat  i va tornar a patir problemes en la parla, que en aquesta ocasió es van agreujar amb dificultats per caminar i alteració de la conducta.Van ingressar a la pacient una altra vegada a la Unitat de cures intensives del seu hospital de referència i el seu estat va empitjorar amb el pas dels dies. La mare de la Marta relata com, amb els primers tractaments, la nena semblava millorar, però no va ser suficient:

La meva filla s'havia quedat com si fos un nadó de 12 anys: no parlava, no caminava ni menjava per si mateixa.

Casualment, la família de la Marta  tenia una coneguda la filla de la qual havia patit una encefalitis i els va recomanar posar-se en contacte amb l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. «Al juny de 2016 vaig contactar amb Josep Dalmau i ell em va remetre a Thaís Armangué. Vaig saber des del primer moment que curarien la meva filla», assegura Fuensanta.

La Marta  tornava a patir una encefalitis, però aquesta vegada la causaven les seves pròpies defenses que, activades de forma exagerada per la infecció vírica que havia patit les setmanes anteriors, havien provocat un atac immunològic contra el cervell. Feia molt pocs anys que l'equip del Programa de neuroimmunologia de l'Hospital Clínic i l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona havien descobert aquesta associació. Això va permetre que la Marta fos diagnosticada i iniciés un tractament immunosupressor.

El tractament per l'encefalitis anti-NMDAR

La Unitat de neuroimmunologia de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona va estudiar el cas i va recomanar tornar a fer una prova d'anticossos als laboratoris de l'IDIBAPS - Hospital Clínic. D'aquesta manera es va descobrir que gran part dels problemes cognitius i de conducta de la Marta eren deguts  a una inflamació persistent a causa de l'encefalitis per anticossos anti-NMDAR.

Després de confirmar el diagnòstic, la doctora Armangué va prescriure un tipus d'immunoteràpia diferent de la que se li havia administrat fins llavors.   «Es va decidir escalar el tractament a un tipus d'immunoteràpia més agressiva», explica la neuroimmunòloga. Aquest tractament pautat  des de Barcelona se li va administrar a la pacient a la seva ciutat d'origen, amb els equips mèdics d'Alacant i Barcelona coordinats. El seguiment multidisciplinari s'ha dut a terme posteriorment a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Des de la primera sessió d'immunoteràpia el canvi va ser espectacular.

D'aquesta manera relata Fuensanta com la seva filla va respondre a la teràpia, que ja ha acabat, i gràcies a la qual ha millorat moltíssim. La Marta segueix visitant el nostre hospital de forma periòdica  perquè els especialistes en comprovin l'evolució física, psicològica i cognitiva. L'adolescent, però, ja no necessita seguir cap tractament.

«Ha tornat a pintar, cosa que sempre li havia agradat»,  explica la seva mare, satisfeta. Fuensanta assegura que, quan la Marta es recuperi completament, tenen previst tornar a viatjar a Londres i obrir un bloc per contactar amb altres famílies afectades amb un objectiu: «Hem d'oferir suport social quan es passen moments crítics; volem ajudar nens i nenes com la nostra filla».