“La meva visió sobre la infermeria pediàtrica s’ha ampliat durant la residència d’infermeria a Sant Joan de Déu”

Quan la Marta va haver de triar un hospital per fer la residència d’infermeria, tenia clar que volia un centre pediàtric monogràfic, que fos gran, que atengués un gran volum de pacients de complexitat diversa. L’Hospital Sant Joan de Déu no va ser la seva primera opció perquè el desconeixia, però ara assegura que tornaria a escollir aquest centre.

Com està sent el teu procés d’aprenentatge durant la residència a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona?

Està sent i ha estat, fins ara, un procés natural i progressiu. Vinc de Sevilla i, al principi, em preocupava el canvi de ciutat, el català o l’ús de sistemes informàtics diferents. Però des del primer dia totes les companyes m’han donat la informació que he necessitat: ni l’idioma ni el sistema no han estat un problema.

Feu el mateix que la resta d’infermeres?

En un primer moment, acostumem a seguir la infermera referent durant almenys un parell de setmanes; especialment en el meu cas, ja que la primera rotació va ser a la planta d’Oncologia, on hi ha molta feina i casos complexos. Després anem guanyant autonomia i la supervisió és més indirecta. Arriba un punt que pots fer el seguiment de pacients que has anat veient des de l’inici de la teva rotació en cada especialitat i en els diferents torns. Treballar de matí, tarda i nit (en aquest cas, la rotació més breu) et fa entendre la importància de donar continuïtat a les cures.

Quines responsabilitats assumiu i de quina manera?

Les responsabilitats s’assumeixen de manera gradual i, en no gaire temps, fas el mateix que totes les infermeres (tret que siguin casos o tècniques que desconeixes). En general, adquireixes confiança i responsabilitat a mesura que passa el temps i tens més coneixements. Des del primer dia t’ho expliquen tot, estan per tu, i això et fa sentir segura a l’hora de prendre decisions.

“M’he adonat que, com a infermera, mai deixes d’aprendre: el procés és continu.”

Com resoleu els dubtes? Mitjançant consultes o mitjançant treball en equip?

Les preguntes que necessitem resoldre d’una manera immediata, les traslladem a la infermera referent o a les supervisores de les plantes. Per a les qüestions més acadèmiques o de profunditat, en canvi, recorrem a les tutories. Les sessions setmanals (individuals i en grup) també ens permeten plantejar dubtes i compartir experiències amb altres infermeres residents. A més, podem consultar nombrosos protocols que l’Hospital comparteix a internet o bibliografia específica sobre allò que ens interessa.

Quantes residents hi ha per torn?

Hi ha una resident per torn i no cal repartir-se la feina, o sigui que adquireixes molta experiència en un lapse de temps relativament curt. De vegades coincidim amb altres estudiants, però això no suposa cap problema ni altera el nostre ritme de treball.

És molt diferent la teoria de la pràctica?

Sí que és diferent, però la teoria és imprescindible per a la pràctica, i li dona sentit. La teoria et permet entendre tècniques i metodologies. Però és la pràctica la que t’ensenya a adaptar els procediments, que no són iguals amb infants que amb adults, o a posar a prova les teves habilitats socials, entre moltes altres coses.

En quines unitats has estat i a quina et vols orientar?

Ara mateix soc a la de cures pal·liatives i només em falta passar per la Unitat de cures intensives pediàtriques i l’atenció domiciliària. Ja he passat per neonatologia, oncologia, Hospital de dia i altres unitats. La veritat és que encara no m’he acabat de decidir perquè la residència d’infermeria m’ha permès adonar-me que m’agraden moltes coses.

Què has après fins ara?

He adquirit molts coneixements teòrics i pràctics. Si hagués de resumir què he après fins ara, diria que m’he adonat que en l’ofici d’infermera mai no deixes d’aprendre coses i el procés és continu. En el vessant més humà de la professió, he après a tractar amb infants i amb les seves famílies en circumstàncies de tot tipus.