Més de 150 residents han participat en el programa MIRame per fomentar habilitats comunicatives

"Els professionals de la salut es relacionen constantment amb altres persones i això, sovint, és un repte. A la carrera s'aprèn molt sobre continguts de caràcter clínic i tècnic, però generalment poc sobre comunicació”. Així resumeix el plantejament inicial del MIRame el responsable del Programa de Simulació de l'Hospital Sant Joan de Déu, Josep M. Quintillà. Aquest programa es destina a residents de medicina i infermeria a partir del segon any i busca, a través de simulacions i converses sobre experiències ja viscudes, ajudar-los a millorar la manera com es comuniquen al seu entorn de treball.

La metodologia de les sessions, basades en un format mixt en línia i presencial de 12 hores de durada, combina diferents estratègies docents basades en la lectura, observació d'imatges i posada en pràctica dels coneixements mitjançant l'autoavaluació. Entre els punts essencials que es treballen en línia es troben la comunicació en el context sanitari, com comunicar una mala notícia, afrontar un final de vida, abordar els conflictes i les agressions o comunicar un error en l'assistència. Alguns d'aquests temes són de gran utilitat per a residents com l'Adrián Moliner, EIR d'infermeria de Sant Joan de Déu, que se sincera: “Quan vaig començar a treballar a l'àrea d'oncologia el que em feia més por era enfrontar-me a situacions de final de vida: saber triar una paraula concreta o no triar-la, ja que el silenci també ens serveix com a mètode de comunicació”.

A les trobades presencials, per a les quals es preveuen dues jornades, es realitza una presentació, una discussió en grup per fomentar la reflexió, activitats de “role-playing” entre alumnes i instructors per identificar estils relacionals i la recreació de situacions simulades en un escenari de gran realisme i interpretades per actors professionals. En Toni Martínez, facilitador del curs MIRame i pediatre de Sant Joan de Déu, explica el punt de partida de les sessions: “L'alumnat identifica com es relaciona amb els altres mitjançant el “Model Bridge”, detecta els seus punts forts i febles i entén per què li costa més relacionar-se amb certes persones? Es treballa, en resum, per millorar aquesta comunicació”.

Els participants participen en escenaris de simulació dissenyats per al seu perfil professional i que tracten els diferents temes abordats en la preparació en línia. A cada situació els residents interactuen amb actors professionals per respondre als reptes que es plantegen. Després de cada simulació, els facilitadors que condueixen la sessió dinamitzen una conversa (“debriefing”) on s'analitzen els comportaments de forma apreciativa i crítica i es desenvolupen estratègies útils per afrontar converses difícils a partir de les aportacions dels mateixos participants.

Una formació útil en el pla personal i professional

Actualment la bona pràctica clínica exigeix ​​parar atenció a necessitats de famílies i pacients per ser capaç d'adaptar-se i donar-los resposta a l'entorn sanitari. Una bona comunicació no només augmenta la satisfacció dels pacients i les seves famílies, sinó que se n'han demostrat efectes en la salut psicològica i una millor adherència als tractaments. En els professionals també afavoreix la disminució de l'estrès, la millora en la percepció de les competències, necessitats i expectatives i una satisfacció més gran amb l'exercici de la professió.

D'acord amb aquesta evidència, el Ministeri de Sanitat inclou la formació en habilitats relacionals dels residents al seu Pla Transversal, que és de realització obligatòria. No obstant això, hi ha dificultats per desenvolupar aquestes habilitats de forma reglada als diferents centres. Fruit de la col·laboració del Programa DOMUM de la Fundació Nous Cims, l'Hospital Sant Joan de Déu ofereix aquest curs al centre, amb la finalitat última d'humanitzar l'assistència.

Més de 150 participants en set edicions

El programa va començar el maig del 2021 i fins al 2022 hi han participat 163 residents de més de 20 especialitats procedents de 12 centres assistencials diferents, entre els quals hi ha hospitals, centres d'atenció primària o centres monogràfics.

A les edicions realitzades fins ara d'aquest curs consolidat, les valoracions dels participants han estat molt positives. La Laia Baleta, resident de Pediatria de l'Hospital Sant Joan de Déu, resumeix el que ha après: “En el cas que m'he trobat a la simulació la mare estava molt enfadada i em reclamava fer una exploració complementària i jo, com a metgessa, creia que no estava indicada. Al final m'ha servit com a tècnica, i a ella també, el fet d'oferir-li quedar-se en observació a urgències”.

En Santi Vicente, resident de Medicina Interna a l'Hospital de Tortosa, destaca que en cap moment no es té la sensació d'estar actuant: “Ho vius com una situació molt real, és com un pacient de veritat, el realisme crec que és el punt més fort d'aquest curs.” En la mateixa línia opina l'Olga Fargas, resident de Medicina Interna a l'Hospital de Tortosa, que resumeix: “Et poses en situació i t'ajuda molt a saber quins són els teus errors més freqüents i millorar i ser, en definitiva, millor metge.” En David Ferri, resident de pediatria a l'Hospital Sant Joan de Déu, conclou: “El diagnòstic marcarà aquestes persones. Aprendre d‟aquest moment i oferir una comunicació de qualitat pot canviar en certs aspectes la vida dels pacients i les seves famílies”.