L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona és un dels millors centres del món per al tractament del neuroblastoma

El maneig dels pacients amb neuroblastoma és molt complex, especialment quan es tracta de casos d'alt risc, que representen més del 50 % de tots els quadres clínics inicials d'aquesta malaltia. Cal seguir un enfocament multidisciplinari en tots els casos i pocs centres poden oferir totes les disciplines especialitzades necessàries per aconseguir els millors índexs de curació. L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona ofereix totes les opcions terapèutiques que els pacients poden necessitar per trobar la millor estratègia, basada en una àmplia experiència d'atenció clínica i investigació iniciada fa més de 15 anys. 

Història recent del tractament del neuroblastoma

La curació de pacients amb neuroblastoma d'alt risc continua sent un repte important a tot el món. Els enfocaments terapèutics actuals dels principals grups cooperatius internacionals s'articulen en torn a un tractament de base amb quimioteràpia intensiva d'inducció, la consolidació amb quimioteràpia a dosis elevades i l'autotrasplantament de cèl·lules mare (ASCT), i immunoteràpia amb dinutuximab i àcid cis-retinoic (cis-RA). D'acord amb els estudis a gran escala de grups cooperatius, les taxes de supervivència a llarg termini dels nens amb neuroblastoma d'alt risc són actualment del 40 % al 55 %. 

Més recentment, s'ha introduït la immunoteràpia amb GD2 com a tractament de base i ara forma part del tractament de referència per al neuroblastoma d’alt risc. L'any 2010 es van publicar els resultats de l'estudi COG ANBL0032, que mostraven que la supervivència sense esdeveniments durant dos anys i la supervivència global de pacients amb neuroblastoma d'alt risc que responien de forma significativa al tractament (després del tractament d'inducció i de consolidació de referència; incloent l'autotrasplantament de cèl·lules progenitores) i que rebien immunoteràpia anti-GD2 (dinutuximab i citoquines: GM-CSF i IL-2), a més de la isotretinoïna, van ser significativament superiors (2 anys de supervivència sense esdeveniments 66 % ± 5 % i supervivència global 86 % ± 4 %) en comparació amb els pacients que van rebre tots els altres tractaments (inducció estàndard, consolidació, ASCT i isotretinoïna) però no la inmunoteràpia anti GD-2 (2 anys de supervivència sense esdeveniments 46 % ± 5 % i supervivència global 75 % ± 5 %). Aquest estudi va ser el primer i únic estudi aleatoritzat sobre el neuroblastoma que va mostrar una millora significativa de la supervivència global.

En el neuroblastoma s'han provat clínicament dues famílies d'anticossos anti-GD2, el 3F8 i el 14.18. L'anticòs quimeric (ch) 14.18 s'ha obtingut partir de la regió variable de l’anticòs monoclonal murí (MoAb) 14.18 que mostrava citotoxicitat cel·lular depenent d’anticossos (CCDA) i citotoxicitat mediada pel complement (CMC) del neuroblastoma. L'anticòs 3F8 (m3F8) és un anticòs monoclonal murí IgG3 específic per a GD2 que també indueix la mort cel·lular i media una citotoxicitat cel·lular eficaç depenent d'anticossos i una citotoxicitat mediada pel complement contra el neuroblastoma in vitro.

L'm3F8 va ser el primer anti-GD2 administrat a un pacient amb neuroblastoma l'any 1987 i es va desenvolupar i utilitzar exclusivament al Memorial Sloan Kettering Cancer Center (MSKCC) de Nova York (EUA), on van mostrar que el tractament amb m3F8 + GM-CSF + àcid cis-retinoic era eficaç contra la malaltia mínima residual (MMR) de la medul·la òssia resistent a la quimioteràpia. L’equip del MSKCC va realitzar la humanització (hu) de m3F8 el 2010 amb el suport econòmic de pares i famílies, i la idea d'evitar la resposta d'anticossos humans contra l'anticòs murí, millorar la citotoxicitat cel·lular depenent d'anticossos i reduir la dosificació i el dolor. La comparació in vitro amb m3F8 i el dinutuximab en estudis d'unió, citotoxicitat i reactivitat creuada va mostrar que hu3F8 presentava un perfil farmacocinètic millorat. De manera similar al m3F8, hu3F8 va inhibir el creixement de les cèl·lules tumorals in vitro, mentre que la reactivitat creuada amb altres gangliòsids era comparable a la del m3F8. És important destacar que l’efecte antitumoral contra els xenoempelts de neuroblastoma va ser superior amb hu3F8 que amb m3F8. 

En resum, la humanització del m3F8 va produir una nova generació d'anticossos anti-GD2 amb citotoxicitat cel·lular depenent d'anticossos in vitro i activitat antitumoral in vivo significativament més potents. Els estudis clínics de fase I (a MSKCC) i II (MSKCC i Hospital Sant Joan de Déu Barcelona) sobre hu3F8 (Naxitamab) han mostrat l’eficàcia de hu3F8 + GM-CSF contra la malaltia medul·lar/malaltia medul·lar resistent a la quimioteràpia, fet que va provocar la ràpida aprovació i el registre de hu3F8 (naxitamab; Danyelza) per part de l’Administració d'Aliments i Fàrmacs dels EUA (FDA) el novembre de 2020. La primera infusió humana de naxitamab produïda per Ymabs Therapeutics en combinació amb GM-CSF es va dur a terme el 12 de juny de 2017 a l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Un dels centres amb més volum de pacients amb càncer infantil a Europa i amb les millors taxes de supervivència

L’SJD Pediatric Cancer Center Barcelona és un dels més importants d'Europa pel que fa a l'activitat (350 casos nous a l’any), i disposa de l’última tecnologia, la ressonància magnètica intraoperatòria (RMI). 

L’equip de neuroblastoma de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, dirigit pel doctor Jaume Mora, director científic de l'SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, ofereix els millors resultats de supervivència a nivell mundial en aquesta malaltia. Diverses publicacions recents (Cancers, Frontiers in Pharmacology i Pediatric Blood & Cancer) mostren com la nova estratègia d'immunoteràpia amb naxitamab, en combinació amb una quimioteràpia breu i intensiva, la cirurgia integral i la radioteràpia, permet assolir uns resultats en termes de supervivència que no s'havien aconseguit mai. Segons s'ha publicat, els pacients en primera remissió completa presenten una supervivència sense esdeveniments a tres anys del 74,3 % i una supervivència global del 91,6 %. I, el que és més important, sense l’ús de quimioteràpia a dosis elevades o la necessitat de recórrer a un trasplantament, i una reducció dels costos i de la possible toxicitat a llarg termini. Les famílies valoren molt positivament aquesta estratègia de baixa toxicitat.